MAPA Olot, ciutat lliure de Borbons
Cap rei de la dinastia borbònica dóna nom a carrers de capital de la Garrotxa, només ho fan reis catalans | Mentre Barcelona estudia eliminar les plaques dels Borbons, Olot fa prop de 100 anys que ho va fer
Ara a portada
-
Societat Hospitals, depuradores o xarxa d’aigua: quin marge té la Garrotxa si es queda sense llum? Pau Masó Ros
-
Societat Crítiques a la taula d’emergències de la Garrotxa durant el tall de llum: «No va respondre ningú» Pau Masó Ros
-
Societat Catalunya recupera la normalitat a la xarxa elèctrica i Rodalies torna parcialment Lluís Girona Boffi
-
-
Publicat el 28 d’octubre de 2015 a les 05:05
Actualitzat el 15 de febrer de 2016 a les 18:05
Una de les primeres mesures de la nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha estat iniciar els tràmits per canviar els noms borbònics de diversos carrers de la ciutat. A Olot fa quasi cent anys que no hi ha ni rastre de cap nom de carrer dedicat als avantpassats de la família reial espanyola. Cal remuntar-se al 1875 quan l'actual plaça Major es deia plaça d'Alfons XII (nom que va conservar fins el 1931) i l'actual carrer de Camil Mulleras estava dedicat a Isabel II (fins el 1914).
Actualment, la capital de la Garrotxa té set carrers dedicats a reis i tres més que tenen el nom de comtes de Barcelona. Sis dels set monarques eren reis de la corona d'Aragó i el setè era el nét dels Reis Catòlics, el primer rei espanyol que ostentava les corones de Castella i d'Aragó. Tots ells van viure i van regnar més de 200 anys abans que Felip V guanyés la guerra de successió i la dinastia borbònica assumís la corona espanyola.
Reis d'Aragó dels segles XIII al XVI
En concret, a Olot hi ha la circumval·lació de Jaume I El Conqueridor (1208-1276), l'avinguda de Jaume II (1267-1327), el carrer de Martí l'Humà (1356-1410), el carrer d'Alfons V (1396-1458), l'avinguda dels Reis Catòlics (Ferran II d'Aragó 1452-1516 i Isabel I de Castella 1451-1504) i el carrer de Carles I (1500-1558).
Alguns d'aquests monarques es van escollir perquè van marcar un punt d'inflexió a la història d'Olot. Jaume II va concedir el permís per fer la Fira de Sant Lluc, Martí l'Humà va instituir el Consell de la Vila i el terme d'Olot i Alfons V va promoure la construcció de la vila d'Olot després del terratrèmol de 1427.
Als set reis cal sumar-hi els tres carrers dedicats als comtes de Barcelona Guifré el Pilós (840-897), Ramon Berenguer II (1050-1082) i Ramon Berenguer III (1082-1131). La majoria d'aquestes vies es concentren al barri de Sant Miquel i als carrers d'entre l'avinguda de Sant Joan de les Abadesses i l'avinguda del Morrot.