ENTREVISTA

​Sara Sánchez: «La decisió de declarar l'Alta Garrotxa parc natural és política»

La directora del Consorci de l'Alta Garrotxa reclama més finançament per a l'espai natural i deixa oberta la porta a convertir-lo en un parc depenent del paper de la futura Agència de la Natura

Sara Sánchez, directora del Consorci de l'Alta Garrotxa
Sara Sánchez, directora del Consorci de l'Alta Garrotxa | Martí Albesa
05 d'abril de 2024, 16:03
Actualitzat: 10 d'abril, 17:54h

Des de fa dinou anys, Sara Sánchez gestiona i viu el dia a dia de l'Alta Garrotxa, un espai natural de gairebé 33.000 hectàrees que inclou onze municipis i tres consells comarcals. La gestió que fa Sánchez és des del Consorci de l'Alta Garrotxa, un ens que coordina les accions i decisions de gestió de l'espai natural i on Sánchez treballa des del 2005 i dirigeix des de fa un any.

Una dècada enrere, el Consorci va estar a punt de desaparèixer, però ara compta amb la Generalitat com a ens adscrit, un fet que va arribar el 2020 i que ha donat certa estabilitat i múscul a l'eina de gestió d'un espai que necessita ser governat. Un dels impulsos més importants que s'han donat a l'Alta Garrotxa ha estat el naixement del Pla de Protecció del Medi Natural i el Paisatge, un document que el 2021 va actualitzar la normativa d'usos a l'espai i va clarificar les línies de gestió i actuació. El Pla es troba actiu avui dia, però camina per la corda fluixa per la falta de finançament i pel cop judicial que va rebre des del TSJC.

Com està l'Alta Garrotxa. Com valoreu el 2023?
Ha estat un any molt important per nosaltres. Estem estrenyent cada vegada més la relació amb la Generalitat. De fet, som un ens adscrit a la Generalitat de Catalunya, tot i que el nostre esperit és municipal. Estar adscrit a la Generalitat a vegades genera una càrrega institucional i administrativa molt important, però ens ajuda a consolidar el pressupost. El 2023 hem pogut fer un salt important en l'aportació que ens ha ajudat a gestionar millor tots els problemes d'ús públic, una de les coses que més ens fan perdre la son.

Ha estat dels millors anys, econòmicament parlant, del Consorci?
No ho diria. Durant molts anys, el Consorci havia tingut molts recursos de diferents Departaments. Després vam passar uns anys molt dolents, però ara hem pogut consolidar un mínim d'estructura que ens permet tenir una visió de futur una mica més consolidada.

Quin pressupost té ara el Consorci?
El 2023 va ser de poc més de 500.000 euros. Una part molt important, 180.000, van per temes d'ús públic i ordenació d'activitats de lleure al medi natural. Per altra banda, l'estructura de l'ens també s'emporta bona part del pressupost.

Sánchez ha viscut els millors i pitjors moments el Consorci en els 19 anys que porta treballant a l'ens
Sánchez ha viscut els millors i pitjors moments el Consorci en els 19 anys que porta treballant a l'ens. Martí Albesa Castañer

Al voltant del 2010 s'havia arribat a parlar de la desaparició del Consorci, amb poc personal i pocs recursos. Ara el veiem en una situació consolidada i de vida. Qui l'ha vist i qui el veu.
Hem passat uns anys molts dolents i durs. Érem un equip de sis persones i hi va haver un moment que es va quedar només una persona. Es va optar per no tancar el Consorci per preservar aquest punt de llum per si un dia la situació era més favorable i fer tornar a créixer l'estructura. Per a nosaltres és molt important que hi hagi un òrgan que es preocupa de l'espai natural de l'Alta Garrotxa. Que hi hagi un mínim d'estructura permet que hi hagi algú que cada matí es desperti pensant en aquest espai natural protegit perquè té molts valors, és molt singular i molt estimat per la gent del territori.

"Al final, el Consorci és molt important que hi sigui, però el que necessita l'espai natural són recursos i mitjans per poder protegir-lo"

 Quants sou ara mateix?
Som tres tècnics, una persona administrativa, un president i uns serveis d'intervenció i secretaria que s'articulen a través del suport de l'Ajuntament de Camprodon.

 
 

D'on surt aquesta revifada del Consorci?
Des que Ferran Miralles va entrar a la direcció general del Departament de Territori, es va apostar clarament per respondre la demanda històrica del territori i els nostres municipis que era disposar del Pla de Protecció que es demanava des dels anys noranta. Amb aquesta configuració política que ens era favorable, vam començar a treballar molt fort amb el servei de planificació del Departament per la redacció i aprovació del pla que arriba el 2021. Ha estat un abans i després per ordenar totes les activitats que s'estan desenvolupant a l'espai.

Sense el Pla, el Consorci no seria el que és avui en dia?
Al final, el Consorci és molt important que hi sigui, però el que necessita l'espai natural protegit són recursos i mitjans per poder protegir-lo i fomentar una activitat agrària i ramadera que permeti fer les coses de manera correcta. El Pla de Protecció és necessari i clau per una gestió activa de l'espai. No oblidem que el Pla té un document de directrius i un programa d'actuacions. Això li dona una posició a l'Alta Garrotxa respecte a altres espais naturals perquè té una normativa i un pla d'accions aprovat pel govern. Per altra banda, per poder-se executar aquest pla, és necessari un òrgan de gestió. Com que l'Alta Garrotxa no és un parc natural, el Consorci pren rellevància per aquest desenvolupament.

Com s'està desenvolupant el Pla de Protecció de l'Alta Garrotxa? Quines accions s'han desenvolupat en el seu marc?
Les seves normes ja s'estan aplicant i són utilitzades per fer informes a l'hora de desenvolupar activitats dins l'espai protegit. Això ja és una eina molt important perquè posa sobre la taula què es pot fer i què no. Per tant, el document normatiu ja s'està utilitzant des de la seva aprovació. Per altra banda, el document d'accions, si bé no s'està executant amb tot el desplegament pressupostari que és necessari, ens serveix de full de ruta a nosaltres per fer els plans d'actuacions anuals i al Departament per prioritzar accions.

S'han començat a fer coses que deia el Pla, però comenta que no s'estan fent totes les que estan programades.
És un pla a deu anys i s'ha anat fent algunes actuacions per anar-lo desenvolupant, però no hi ha una aportació específica per desenvolupar-lo. De fet, el pla també establia la formalització d'un conveni entre el Departament i el Consorci de l'Alta Garrotxa perquè poguéssim delegar algunes competències. D'això, jurídicament, no ens n'hem sortit. Considerem que caldria una aposta molt més ferma del Departament d'Acció Climàtica per desenvolupar el pla de manera estructurada i sòlida a mitjà termini. No tenim un pla de desplegament, no ens n'hem sortit, però anem reivindicant accions al territori.

Per què no ha estat possible?
Crec que, segurament, hi ha una part econòmica, però on tenim l'escull més gran és una qüestió jurídica. És a dir, com busquem la manera de fer un conveni que els serveis jurídics de la Generalitat se sentin còmodes? El que fem és buscar la manera d'anar desplegant mecanismes d'inversió en el territori per diferents vies.

L'actual directora del Consorci de l'Alta Garrotxa va viure el 2012 l'incendi de l'Alt Empordà que va amenaçar l'espai garrotxí
L'actual directora del Consorci de l'Alta Garrotxa va viure el 2012 l'incendi de l'Alt Empordà que va amenaçar l'espai garrotxí. Martí Albesa Castañer

Recentment, s'ha aprovat un pla dins del Pla: el pla d'incendis de l'Alta Garrotxa. En què consisteix?
És un pla sobre les estructures estratègiques. El vam començar a treballar fa anys i no ens n'havíem sortit. Gràcies al Pla de Protecció, vam posar en marxa una maquinària per impulsar aquest pla sobre la prevenció d'incendis. El document defineix aquelles estructures que considerem clau per la prevenció d'incendis (pistes, dipòsits d'aigua, etc.) des d'un punt de vista de massís. Aquest pla, a més, assenta les bases per, en un futur, redactar un pla de gestió de focs que ens permeti establir millor quines hauran de ser les zones segures, els punts estratègics de gestió, etc.

El pla d'incendis aprovat ja ho defineix una mica, no?
Sí, però ara volem començar a treballar per crear una taula de foc de l'Alta Garrotxa que sigui una mica més ambiciosa en el sentit de la gestió del foc. Aquesta taula ens hauria de permetre fer un pla de gestió de focs consensuat per veure quina gestió hem de fer just en el moment en què hi ha un incendi.

Històricament, l'Alta Garrotxa no ha estat un lloc on s'han produït grans incendis. Amb la sequera actual i el canvi climàtic, l'espai ha passat a un altre risc d'incendi?
L'Alta Garrotxa és un massís que tota la part est està connectada amb l'Alt Empordà, on realment hi ha risc. També ens trobem amb un massís que té un relleu molt abrupte amb zones que fa molt temps que no s'han gestionat a nivell forestal. Aleshores, és molt importat que, quan arribi un incendi, tinguem clar què podem fer i què no. Estem en un període de sequera molt gran, tenim alguns boscos que són fruit del carboneig i caldria fer-ne alguna gestió i, per tant, és un massís molt gran que, sí, necessita una gestió global i holística de tot el seu territori.

L'incendi de l'Alt Empordà el 2012 també va fer que es parés més atenció en aquesta prioritat?
Evidentment, quan tenim un incendi a tocar, remou molt. Hi ha aquella dita que castellana que diu "Cuando veas las barbas de tu vecino cortar, pon las tuyas a remojar".

"Des del 2009, el projecte estrella del Consorci ha estat la recuperació d'espais oberts per tal d'intentar ajudar aquell ramader que està una mica ofegat"

Com s'ha d'adaptar l'Alta Garrotxa al canvi climàtic?
És un tema que ens preocupa molt i estem encarant dos eixos molt importants: una és un treball que estem fent amb el CREAF sobre l'estudi de la vulnerabilitat de les masses forestals de l'Alta Garrotxa perquè ens diguin davant la vulnerabilitat que ens ve, què hem de fer en cada massa forestal; i l'altra és un estudi d'hidrogeologia que ens ha de permetre veure com es distribueixen els aqüífers a l'Alta Garrotxa i quins riscos i tendència hi ha.

Tot això pot canviar la gestió que s'ha estat fent fins ara?
Crec que pot incentivar la gestió en determinats sentits. A l'Alta Garrotxa hi ha dues estratègies de conservació: les zones de dinàmica natural, on la idea és intervenir poc; i les zones de gestió sostenible. En aquestes últimes zones la idea és que hi hagi una gestió més activa i orientar aquesta gestió per reforçar les masses forestals davant el canvi climàtic que ve. D'alguna manera, s'haurà d'incentivar aquesta gestió. Hem de veure quines estratègies posem en marxa enfocades a aquests objectius. L'administració sola no ho podrà fer i necessitem una implicació dels ramaders, propietaris i més actors.

En aquest sentit, l'any passat es va completar la redacció del pla d'impuls de la ramaderia extensiva per la conservació de l'espai natural protegit de l'Alta Garrotxa.
Des del 2009, el projecte estrella del Consorci ha estat la recuperació d'espais oberts per tal d'intentar ajudar aquell ramader que està una mica ofegat i pugui portar el ser ramat a llocs que estiguin nets i estassats. Dins aquest pla ramader, hi ha una sèrie d'accions que estan vinculades a garantir o intentar donar suport al desenvolupament d'aquesta activitat a l'espai natural garrotxí. Una de les accions és un programa de compensacions que posa en relleu la necessitat de compensar amb diners públics la ramaderia pels valors que té a la societat des de la conservació del paisatge, la prevenció d'incendis, la conservació de la biodiversitat, etc. Estem estudiant com jurídicament podem sustentar tot aquest sistema perquè els ramaders tinguin aquest suport de base per tirar endavant.

Quina vida humana ha quedat a l'Alta Garrotxa?
Té onze municipis i la majoria dels nuclis estan fora l'espai. Oix i Beget són els nuclis amb més població i tmbé Lliurona. Calculem amb un estudi fet el 2021 que dins l'Alta Garrotxa hi viuen unes 300 persones. Es calcula que històricament n'hi havia hagut unes 5.000. Amb l'arribada del butà i haver de deixar el carbó, els habitants va baixar al Fluvià. La població actual es manté bastant estable des de finals dels vuitanta, tot i que va fluctuant. Hi ha molta gent que vol iniciar projectes i el que hem de fer és que tinguin el mínim d'infraestructures per viure a l'Alta Garrotxa.

Sara Sánchez, directora del Consorci de l'Alta Garrotxa
Sara Sánchez, directora del Consorci de l'Alta Garrotxa. Martí Albesa Castañer
 
 

Interessa que l'Alta Garrotxa creixi en població?
Que hi hagi població fixada, et permet gestionar el paisatge. Per nosaltres, és molt important que no tanquin explotacions i que hi hagi famílies. Però perquè hi siguin, necessitem serveis mínims i tenim manca de serveis.

Estem parlant tota l'estona d'estudis i plans, falta passar del paper a la pràctica?
Tant de bo tinguéssim més diners per fer més inversions. El nostre pressupost és tan petitó i, tot i que anem mobilitzant subvencions, arribem on arribem. És evident que tenim una planificació que necessita desplegar-se. Això és evident, sense cap dubte, però estem en un moment de canvi molt crucial on és molt important fer aquesta planificació. Ens venen moments de canvi com comentàvem amb el canvi climàtic. Però, en els últims dos anys, els imports més importants no han anat a estudis, sinó a la recuperació d'espais oberts i xarxa viària.

Teniu la por que el Pla de Protecció quedi en un calaix?
Hi som perquè no passi això. La nostra feina és que això no s'encalli i mantenir sempre la conversa amb els organismes competents perquè no mori. Cada dia anem treballant perquè es vagin desplegant i impulsant accions. Pot passar més enllà de la nostra voluntat, però nosaltres ens aixequem cada dia perquè el pla es desenvolupi.

Ja en els seus inicis el Pla va començar a caminar amb crítiques i oposició, sobretot dels propietaris de l'Alta Garrotxa. Ara ha arribat als tribunals.
Sí, dependrà del que diguin els jutges. Malgrat això, a data d'avui, el Pla és vigent i continuem treballant. En el seu moment, el Departament d'Acció Climàtica va treballar molt amb el sector forestal per intentar implicar tot el sector de propietaris per ordenar la situació discordant. Hi seguim treballant per desenvolupar una gestió d'acord amb el Pla i les diferents veus del territori.

"La configuració d'un parc natural ara mateix no és un escenari"

Una de les principals discordances va ser la paraula "renaturalització".
Això fa referència al que comentava abans de les zones de dinàmica natural. Al Pla, aquestes zones es van limitar sectors de finca pública i es va deixar oberta la possibilitat de fomentar la dinàmica natural a espais en què els propietaris tinguessin interès. Aquesta és la part més fluixa que no s'està desenvolupant amb el Pla. Hi ha zones que són molt remotes amb un potencial d'explotació forestal molt difícil i on els processos de renaturalització tindrien moltes possibilitats. En l'aprovació definitiva del Pla aquest tema va quedar limitat a les finques públiques i l'objectiu era fer-ho créixer, però no s'està desenvolupant. Estem en contacte amb el Departament per desenvolupar-ho allà on els propietaris tinguin interès i sempre amb el seu vistiplau i consens.

"Necessitem, sigui un parc o un consorci, que aquest espai natural protegit es doti com toca dels recursos necessaris"
"Necessitem, sigui un parc o un consorci, que aquest espai natural protegit es doti com toca dels recursos necessaris"

Sobre el futur, hi ha hagut veus que han demanat que l'Alta Garrotxa es convertís en parc natural.
L'Alta Garrotxa té una eina fonamental que és el Pla de Protecció. A Catalunya només hi ha tres espais que ho tinguin. Aquí crec que ens podem considerar afortunats. La configuració d'un parc natural ara mateix no és un escenari. Necessitem, sigui un parc o un consorci, que aquest espai natural protegit es doti com toca dels recursos necessaris per a la seva singularitat i extensió. Per tant, la decisió de convertir l'Alta Garrotxa en parc natural és una decisió política, però el que hem de vetllar és perquè tingui recursos cada any i la veritat és que no els té.

Ser un parc natural seria una solució per tenir més recursos?
Vull veure com queda configurada l'Agència de la Natura i l'encaix del Consorci dins d'aquesta nova realitat i si aquest organisme és prou àgil per dotar de mecanismes de finançament i de garanties jurídiques un espai com l'Alta Garrotxa. Si l'Agència de la Natura no pot respondre aquestes necessitats que té l'espai i que ara mateix no estan cobertes, aleshores haurem de buscar altres fórmules. Podria ser un parc si hi ha consens territorial, però és un tema que no està sobre la taula. Ara hem de veure com queda l'Agència de la Natura i, després, si això no respon a les necessitats o aspiracions del territori, doncs començar a valorar altres escenaris.