El consell d'administració de Torraspapel ha acordat el trasllat del seu domicili social de Barcelona a Madrid per "la incertesa derivada per l'actual context polític català", segons ha informat aquest dilluns en un comunicat que ha recollit Europa Press. Actualment, la seu de l'empresa és al número 331 del carrer Llull, a la ciutat comtal.

L'empresa compta amb una planta de producció a Sant Joan les Fonts (Garrotxa) de paper estucat de dues cares, d'una cara i de gran format, amb una capacitat productiva de 146.000 tones anuals.

Torraspapel, pertanyent al Grup Lecta, fabrica i distribueix papers especials, compta amb una plantilla de 1.900 empleats, i el 2016 va registrar una facturació de 766 milions d'euros, per bé que amb pèrdues, que arrossega des de l'any 2012, d'11,7 milions d'euros, i que van obligar l'empresa a tancar la històrica planta de producció de Sarrià de Ter (Gironès).

Les seves oficines centrals estan a Barcelona i la seva estructura industrial compta amb cinc fàbriques a Espanya situades a Sant Joan les Fonts (Girona), Saragossa, Motril (Granada), Almazán (Sòria) i Leitza (Navarra), amb una capacitat productiva superior a un milió de tones.

Amb pèrdues i sense sortida a borsa

La companyia va registrar pèrdues durant molts anys. L'última vegada que va obtenir beneficis va ser el 2011, quan va guanyar 23.800.000 milions d'euros. Però l'any 2016 es va anotar números vermells per 11,7 milions. L’Ebitda (Earnings before interest, taxes, depreciation and amortization) s’havia aconseguit remuntar de mica en mica gràcies sobretot als plans d'ajustos portats a terme pel conseller delegat, Eduardo Querol, que va posar en marxa acomiadaments per a 600 persones i exigents retallades salarials.

De fet, el juny d'enguany CVC Capital Partner va decidir suspendre l'oferta pública de subscripció (OPS) de Lecta, l'antiga Torraspapel. El fons de capital risc va optar per cancel·lar la sortida a borsa de la companyia paperera per la manca de demanda registrada en el període de col·locació entre inversors institucionals. Una decisió imprevista, d'una banda, donat els contactes previs duts a terme per UBS i Credit Suisse, i esperada, de l'altra, a causa de l'escàs nombre d'empreses del sector que han aconseguit donar el salt al parquet a Europa en els últims anys.