En Jordi Martín és d'Olot i treballa al cos de Bombers de la Generalitat des de fa vint-i-un anys. És el cap de la Regió d’Emergències de Girona, però durant quatre dies també ha estat el cap de l’expedició que el cos ha enviat a València formada per una vuitantena d’efectius amb l'objectiu d'ajudar en les tasques de rescat i emergència en les inundacions provocades per la DANA el dimarts 29 d’octubre, fa just una setmana.
En Xevi Quintana viu a Argelaguer, és vicepresident de les Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya i un dels responsables del cos a la Garrotxa. Durant quatre dies també s’ha convertit en un dels coordinadors de les tasques d’emergència a Picanya, una de les poblacions que més ha patit els efectes catastròfics de la gota freda.
Tots dos van sortir direcció a la Comunitat Valenciana el passat divendres (quan la Generalitat Valenciana va acceptar l’ajuda) i s’hi han estat entre tres i quatre dies. “Ens vam trobar el centre de comandament una mica col·lapsat i ens van assignar dues zones d’actuació. A mitja tarda ja estàvem treballant”, recorda Martín quan van arribar a Paiporta. Els Bombers de València van demanar al seu equip que anessin a ajudar als municipis Catarroja (d’uns 30.000 habitants) i Algemesí (27.500 habitants), on han estat quatre dies fent tasques de recerca de persones desaparegudes, buidant garatges plens d’aigua i obrint pas entre els cotxes i la brossa acumulada al carrer.
“Quan baixàvem cap a València tots ens anàvem imaginant el que trobaríem i recordant les vegades que havíem fet atencions a inundacions. Aquelles feines que estem acostumats a fer com netejar espais o buidar pàrquings, ens vam trobar que era l’últim que havíem de fer perquè hi havia una situació que era d’una gran catàstrofe. És a dir, la feina que inicialment ens pensàvem que faríem de manera molt senzilla va ser molt complicada. Fins al segon dia no vam poder començar a treure aigua d’alguns baixos”, relata el bomber olotí.
Per la seva banda, l’ADF de la Garrotxa va activar-se en rebre el missatge d’ajuda d’un alcalde de la zona: “La Generalitat ens va comentar que s’havia rebutjat l’ajuda. Van anar passant les hores i, al final, ens va arribar una notificació de l’alcalde de Picanya demanant si les ADF de Catalunya podíem baixar. Aquí és on vam trobar el pas per poder entrar a l’emergència. Ho vam comentar a la conselleria i com que som una entitat jurídica pròpia vam decidir anar-hi. El Departament ens va dir que ens donava suport i que estiguéssim en contacte”, relata Quintana.
En total, quatre membres de l’ADF de la Garrotxa van sortir divendres direcció Picanya (un poble d'uns 12.000 habitants). Un cop arribats allà, van organitzar un centre de coordinació al costat de la seu de la policia municipal i es van distribuir per zones i tasques que el consistori els hi demanava. Van dividir el municipi en tres sectors diferents i cada un tenia un coordinador amb el seu equip d’emergències: “Això és vital. No pots arribar a tot arreu, per tant, has de transformar-ho en coses més petites”, diu Quintana.
Les tasques dels membres de les ADF de Catalunya (en total un centenar d’efectius) van consistir, sobretot, a retirar aigua de zones o garatges inundats on podia haver-hi desapareguts. “Als veïns els dèiem que pararíem les màquines durant la nit perquè feien soroll i així poguessin descansar. Però ens deien que no, que ja es posaven taps i que continuéssim bombant. La gent volia que buidéssim els garatges i aconseguíssim veure si allà hi havia algú”, relata el membre de l’ADF Garrotxa. “Com a mínim, vam poder alleugerir el patiment de saber si els seus familiars o coneguts estaven a dins. La gent necessita acomiadar-se dels que han perdut, encara que siguin morts. Per desgràcia, crec que hi haurà persones que no podran acomiadar-se dels que han perdut. L’abast és tan gros que hi haurà desapareguts que no es trobaran”, opina Quintana.
Col·lapse
Tant Martín com Quintana constaten la sensació de col·lapse que ha provocat la DANA en el territori, l’administració i els cossos d’emergència. “No hem vist a ningú, més enllà d’un camió de Bombers que va venir perquè hi havia la possibilitat de trobar una persona amb vida. Crec que ells s’han dedicat més a prioritzar el rescat. L’abast és tan gran que no donen per tot i han deixat tasques desemparades”, diu el membre de ADF Garrotxa.
Martín també constata la saturació dels equips d’emergències, però ho situa en un escenari catastròfic i difícil de poder abordar amb tota la capacitat que es voldria: “En grans emergències, la punta d’inici és de molta feina i això provoca que qualsevol sistema d’emergències pugui arribar al col·lapse, encara que tingui aquesta tasca molt interioritzada. La gran extensió d’afectació de la DANA va fer que els cossos d’emergència arribessin a límits de saturació importants. El tercer dia de l'episodi, quan vam arribar, vam trobar una gestió amb cert col·lapse, però que van acceptar molt bé que els ajudéssim. Cada dia hem trobat agraïment per part dels Bombers de València i de la població”, descriu el bomber olotí.
Els dos garrotxins que van estar el cap de setmana passat a la zona zero de la DANA asseguren que no havien vist mai una situació així, tot i els anys que fa que es dediquen a atendre situacions d’emergència. “Mai havia vist ni tanta extensió ni tanta magnitud de destrossa. Ens vam trobar una situació de devastació generalitzada. Amb els anys vas acumulant experiències en què has de posar el 200% del que un sap fer, però aquesta situació ha estat desbordant per qualsevol gestor d’emergències”, explica Martín. I el mateix opina Quintana: “Ho havia viscut a l’Espluga de Francolí, però seria semblant només al que hem vist a Picanya. L’abast és molt gros. Quan arribes i veus extensió, extensió i extensió per on ha passat l’aigua i ho ha arrasat tot... És molta l’àrea afectada. El que hem vist a Picanya és més greu que el que vam veure a l’Espluga, però s’hi assemblava”.
La riuada de voluntariat
Una de les situacions que més va impactar al coordinador olotí dels Bombers de la Generalitat va ser la quantitat de persones que, de seguida, es van bolcar a ajudar com a voluntaris: “Ens vam trobar no només amb riuades d’aigua, sinó també riuades de gent que anaven a ajudar. Això va ser el primer impacte que ens va fer entendre que hi havia hagut una gran catàstrofe”.
Entre aquestes riuades hi havia una altra garrotxina, la Sílvia Pagès. Ella s’hi va desplaçar a títol personal dissabte i diumenge a través de les brigades voluntàries que es van organitzar des de la xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans. Les seves tasques van ser molt diferents de les d’en Jordi i en Xevi i es van centrar a un barri del municipi d’Alfafar, on arribaven caminant quaranta minuts des de València. Pagès va estar dos dies ajudant a netejar bixos de cases i pisos retirant fang, mobles, roba o brossa. “Mai havia vist res igual. La imatge és catastròfica, de devastació total. Veus com l’aigua va arribar més de dos metres dins d’alguns habitatges amb tones de fang i vehicles encastats a edificis. És una imatge que et recorda situacions de guerra”, explica a aquest diari.
Pagès constata la manca de resposta que, de moment, està rebent la població per part de l’administració, la qual reclama que s’impliqui més: “Diumenge va arribar l’UME allà on érem, però no sabien quines tasques havien de fer, ningú els hi havia dit”, diu la garrotxina. El pròxim cap de setmana Pagès té pensat tornar a viatjar a la zona per seguir ajudant. Admet que hi ha tasques que els voluntaris no poden fer, però que hi ha feina per a tothom i que qui hi vulgui anar que ho faci a través d’entitats i associacions del territori: “Hi ha feina per a tots, però això serà molt llarg. Ara tots hi volem anar, però animo a la gent que hi vagi d’aquí a tres mesos perquè segur que també farà falta. És important anar-hi amb la gent organitzada d’allà que coneix el territori i sap on falten mans”.
Aprenentatges
Els tres garrotxins amb qui ha pogut parlar NacióGarrotxa ja són a casa i tenen la sensació que han tornat deixant en millors condicions el terreny que van trepitjar per primera vegada la setmana passada. A en Jordi Martí l’ha rellevat un altre comboi de Bombers, en Xevi Quintana de les ADF hi va deixar material i companys treballant i a la Sílvia Pagès li han agafat el relleu centenars de voluntaris, sobretot joves, que segueixen a la zona.
D’una catàstrofe com la que ha viscut la Comunitat Valenciana pot semblar que pocs aprenentatges se’n poden treure, però els entrevistats asseguren que se n’han emportat. “Hem d’incorporar les lliçons apreses al cos de Bombers per poder fer front, no només als grans incendis forestals, sinó en ser bons gestors de possibles inundacions de gran abast com hem viscut aquests dies. Això és una lliçó que recordarem tots a la nostra vida professional. Ho explicarem a tots els companys del cos perquè d’això en puguem sortir enriquits”, diu Martín.
“Els plans de Protecció Civil són per ajudar la gent, no per putejar-la. No són per fer enfadar la ciutadania quan no pot anar a Setcases perquè hi ha una situació de nevades. La previsió es pot equivocar, però quan passa després tothom critica. És complicat de gestionar això, però el que hem de fer és fer cas quan hi ha un avís”, conclou Quintana.