Aliança per treure els residus voluminosos que s'havien acumulat al mar de l'Estartit i la desembocadura del Ter. El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, submarinistes de l'Estartit (Baix Empordà), pescadors i l'ajuntament s'han compromès a reduir les rodes de camió, estructures metàl·liques, que en algun moment van anar a parar al fons marí i que tenien impacte en l'ecosistema. Els pescadors de l'Estartit ja "feia anys" que alertaven que hi havia aquestes deixalles de grans dimensions on les seves xarxes es quedaven enganxades.
De fet, els pescadors han identificat una vintena de punts que, després, els bussejadors han senyalitzat. També han fet gravacions perquè el Parc analitzés quines restes era viable treure. Una embarcació grua està fent la retirada en setze punts. "El mar no és un abocador on es puguin llançar coses de manera continuada", ha remarcat el director del Parc Natural, Ramon Alturo,
Entre la platja gran de l'Estartit i la gola del Ter, s'estén una llarga llengua de sorra custodiada des del mig del mar per les Illes Medes i, des de l'interior, pel Montgrí. Una postal idíl·lica de la Costa Brava, però que, al fons de mar, també ha acumulat alguns residus voluminosos al llarg dels anys, afectant l'ecosistema de la zona, contaminant i interferint en algunes activitats econòmiques.
El president de l'associació de centres d'immersió de l'Estartit, Ramon Siliceo, ha explicat l'operatiu dels bussejadors. "Moltes vegades la dificultats que hem tingut ha estat el mateix mar que no sempre està tan pla com necessites. Els morts estan en zones on els centres de busseig no hi anem perquè és sorra i hi ha poca fondària i, allà, vam planificar una sèrie d'immersions per parelles de bussejadors per fer recerques per trobar-los i deixar-los senyalitzats perquè els poguessin treure".
Un altre vessant de la tasca dels submarinistes també ha estat cabdal: les gravacions dels voluminosos. A través dels vídeos, el Parc Natural ha pogut valorar si els objectes es podien retirar o no. "Si el Parc considerava que havien generat una vida important al seu voltant i que no eren perillosos, no es podien treure i s'havien de deixar", ha explicat Siliceo.
Ous de sèpia i calamar
El director del Parc Natural, Ramon Alturo, resol que finalment han retirat residus de grans dimensions de setze punts. El Parc ha contractat una empresa especialitzada i cinc bussos que, amb una embarcació grua, ha pogut treure les restes.
Hi ha una dificultat afegida. "Hem trobat ous de calamar i de sèpia, sobretot, en aquests residus i el que fem és rescatar-los i aprofitar el 'Projecte sèpia' per recollir-los i dur-los a incubadores a port perquè els ous puguin arribar a bon terme", explica Alturo. Segons el director del Parc, si haguessin retirat les estructures, segurament els ous "no haurien arribat a bon terme" perquè estaven ubicades en zones molt baixes.
L'alcalde de Torroella de Montgrí - l'Estartit, Jordi Colomí, ha explicat que l'Ajuntament ha decidit implicar-se en el projecte perquè són "plenament conscients" de la problemàtica amb què es trobaven els pescadors i subratlla que "la suma de tots" ha permès fer una feina important per preservar hàbitats. "La costa del Montgrí i les Illes Medes és una costa molt sensible i, com sempre ens diuen els científics, estem notant molt els efectes del canvi climàtic. Això ho hem de tenir sempre molt present i fer accions per intentar mantenir la biodiversitat", conclou l'alcalde.