[Aquesta notícia va ser publicada fa 17 anys a partir de les dades del moment]

Aquest mateix estudi detecta, a més, que un de cada tres immigrants que resideix en aquestes ciutats està al país de manera irregular. En els darrers vuit anys, s'ha multiplicat per deu el nombre d'immigrants que viuen a Salt i per tres els que ho fan a Girona. A finals del 2008, el 42% de la població total de Salt és d'origen immigrant i a la capital ho és el 16%.

L'Observatori Permanent de la Immigració ha elaborat aquest estudi en base a les enquestes de 351 persones que s'han adreçat a les entitats per a demanar informació. Aquestes dades permeten a les entitats que formen l'observatori –Creu Roja, Càritas, Accem i Mifas- descobrir quines són les necessitats bàsiques de la població immigrada i quins serveis els urgeixen més.

El cens de Girona determina que, a 31 de desembre del 2008, a la capital hi viuen 3.892 persones del Magrib, 7.322 procedents d'Amèrica Llatina, 1.390 de l'Àfrica i 6.132 d'altres nacionalitats. Això suposa un total de 18.736 persones nouvingudes que, respecte el total de població (94.484 habitants), significa que el 16% dels habitats de la capital són estrangers. A Salt, hi ha 4.937 persones del Magrib empadronades, 2.402 procedents d'Amèrica Llatina, 3.610 de l'Àfrica i 2.289 d'altres països. En total, hi ha 13.238 persones immigrants que, respecte un total de 28.763 persones, significa que el 42% dels saltencs són d'origen immigrant.

Segons ha explicat el responsable d'Accem, Outail Benhabid, actualment la feina és la principal preocupació del col·lectiu immigrant. L'estudi conclou que el 86% de les persones enquestades no està treballant i la meitat no ho fa mentre està a l'atur i cobra alguna prestació però l'altra meitat no ho fa perquè no té papers. No obstant això, Benhabid ha afirmat que les feines en economia submergida s'han reduït.

L'estudi també detecta que els homes que abans treballaven en la construcció són els que més pateixen l'atur –més que les dones- i que, per això, han volgut migrar a altres sectors com la indústria o el sector serveis.

L'estudi també reflecteix que el 33% de les persones immigrants no té recursos econòmics (ingressa menys de 250 euros al mes) i aconsegueix sobreviure gràcies a les donacions de familiars i amics. D'aquests, el 14% reconeix viure en pisos rellogats. El 22% dels enquestats reben ajuts de renda mínima o d'atur. Pel que fa a la tarja sanitària, tots en tenen llevat d'un 13%.

Pel que fa la documentació, el 95% dels immigrants arriben a Girona amb algun tipus de documentació del seu país. Ara bé, actualment el 36% -sempre segons dades de l'estudi- no ha aconseguit regularitzar la seva situació al país i no té ni permís de residència ni de treball.

La formació és, segons ha dit Benhabid, una prioritat per a la gent que cerca feina. Per això, el 64% rep formació en català i el 23% ho fa en castellà. Ara bé, l'estudi també detecta que un 14% dels nouvinguts no ha anat mai a l'escola i no sap llegir ni escriure. Això fa més complicat el seu ingrés en el mercat laboral i la seva reinserció social.

Benhabid ha indicat també que els immigrants són molt conscients que els cal estar empadronats i que el 90% ja ho està. Ara bé, ha dit que el 10% restant que no accedeix a l'empadronament al municipi és perquè, o bé té problemes de papers, o bé viu en un pis rellogat i no pot acreditar que viu en aquesta adreça.

Amb les dades recollides, les entitats que conformen l'observatori volen concertar els seus esforços en dos objectius. Per una banda, el grup dels joves per tal de recollir dades sobre la situació laboral, formativa i la participació dels joves de 16 a 25 anys en la xarxa associativa ( activitats, associacions,...) de Girona i Salt. Per altra banda, editar un CD a on s'expliqui d'una forma 'clara i en diferents idiomes' els drets i deures de les persones a l'hora de llogar un habitatge.