Noves troballes a la vil·la romana de luxe de Sant Antoni de Calonge

Els treballs es van fer entre el febrer i el març i també han permès definir millor com era la línia de costa del Collet cap a Palamós

  • Una peça ceràmica de la vil·la de luxe de Sant Antoni de Calonge. -
Publicat el 12 de maig de 2025 a les 16:45
Actualitzat el 12 de maig de 2025 a les 16:48

L'última campanya d'excavacions de la vil·la romana del jaciment del Collet de Sant Antoni de Calonge, al Baix Empordà, ha fet noves troballes que confirmen que es tractava d'una construcció de luxe. Els treballs es van fer entre el febrer i el març i també han permès definir millor com era la línia de costa del Collet cap a Palamós. En aquest punt, el mar estava més enretirat i hi havia una zona d'aiguamolls connectats amb el Mediterrani. Per altra banda, els arqueòlegs han trobat un fragment de columna, marbres que tenia la vil·la que provindrien de Grècia i altres indicis que apunten a l'opulència que havia tingut l'edifici

L'última campanya d'excavacions a la vil·la romana s'ha centrat en una cisterna de grans dimensions que hi havia al darrere de la façana de mar. A l'interior hi havia materials que determinaven el moment d'abandonament de l'establiment més antic i de la construcció d'una nova vil·la en l'últim terç del segle I després de Crist. A més, s'han fet estudis que han donat informació molt valuosa sobre la ramaderia i l'agricultura de la zona, la recol·lecció de mol·luscs o l'explotació del bosc en l'època romana.

A més hi ha la troballa d'un fragment de columna, una llàntia de mà decorada amb una escena d'Hèrcules lluitant contra el centaure Nessos, una imatge poc comuna i que data del segle I després de Crist. També s'ha trobat un podall, una eina agrícola tradicional de mida reduïda que s'usava per a podar en verd. En aquest cas, els arqueòlegs l'han relacionat amb el cultiu del vi. A més, també s'hi ha descobert una vaixella de ceràmica fabricada al sud de la Gàl·lia.

La campanya ha permès estudiar alguns trossos de marbre que tenia la vil·la que, segons diuen, són originaris de Grècia i eren materials de luxe de l'època. Els treballs apunten que la vil·la romana fonamentava la riquesa en l'explotació del territori que formava part de la finca. Els investigadors assenyalen que, probablement, el propietari no hi vivia, però hi tenia una casa on venir de tant en tant mentre que un encarregat gestionava tota l'explotació.