L'eix gironí va ser, a més de les comarques de Ponent i del sud, de les que millor van resistir la recessió. El Valor Afegit Brut (VAB) o la riquesa generada va caure un 3,3% el 2009, cosa que suposa una caiguda menys 'intensa' que la mitjana catalana (-4,1%). Aquest indicador del -3,3% va ser juntament amb Lleida (-2,1%) i les comarques de muntanya (-2%) els registres menys negatius de Catalunya. Per sectors, la indústria va caure un 11% contra el -12,9% de Catalunya, la construcció va retrocedir un 6,1%, (-6,6% a Catalunya), els serveis es van contraure l'1,4% (-1,2%). El Pla d'Estany, amb el -2,4% i el Gironès, amb el -2,5%, estan al grup de 13 comarques catalanes que cauen menys del 2,5%
La recessió econòmica es va deixar sentir amb força l'any passat arreu de Catalunya, a excepció del Pallars Jussà, amb l'1,1% i la Noguera, amb el +0,9%, que van ser les úniques comarques que van registrar indicadors positius.
Per contra, les caigudes més intenses de la taxa de creixement es van situar en el conjunt de les comarques de Barcelona (-4,4%), mentre que el territori que es va veure menys afectat per la crisi són les comarques de Lleida (-2,1%).
L'eix gironí se situa a cavall d'aquestes dues realitats, amb una pèrdua interanual del VAB del 3,3%. Segons recull el darrer estudi econòmic de CatalunyaCaixa, entre els factors que expliquen aquests valors negatius hi ha els retrocessos registrats en àmbits com la construcció, la indústria i –per primera vegada- també en els serveis.
Els dos primers ja acumulen, de fet, forts registres negatius d'ençà de l'inici de la crisi econòmica. En el cas de les comarques gironines, durant l'any 2009 el VAB en la construcció gironina va caure un 6,1%, un percentatge que s'enfila fins a l'11% en el cas de la indústria.
L'estudi econòmic de CatalunyaCaixa també posa de manifest com la recessió també va arrossegar a valors negatius, per primer cop d'ençà de l'inici de la crisi, el sector terciari. I el territori que en va sortir més malparat van ser les comarques gironines, que encapçalen la caiguda més forta a tot Catalunya en l'àmbit dels serveis i l'hostaleria.
En concret, aquí la taxa de creixement va caure un 1,4%, dues dècimes per sobre la mitjana catalana (-1,2%). Tot i que a la demarcació aquesta davallada del VAB no és tan intensa com a la construcció o la indústria, sí que és simptomàtic que s'entri en valors negatius.
Segons recull l'estudi de CatalunyaCaixa, el motiu principal d'aquesta caiguda al territori gironí és la reducció de serveis hotelers. De fet, si es comparen les dades de pernoctacions, durant l'any passat la marca Costa Brava en va perdre 1.027.000. Aquesta xifra negra la situa com la destinació turística catalana on més van davallar les pernoctacions, seguida de la Costa Daurada (-635.000) i el litoral de Barcelona i el Maresme (-524.000).
El Ripollès i la Selva, les més afectades
A banda dels diferents sectors, l'estudi econòmic també se centra en analitzar l'impacte de la crisi comarca per comarca. Tot i que les comarques gironines surten més ben parades que l'àrea metropolitana de Barcelona o el Camp de Tarragona, el cert és que tots els territoris gironins mostren valors negatius; és a dir, cap d'ells va generar riquesa.
Les comarques que es van veure més afectades per la recessió durant el 2009 van ser el Ripollès i la Selva, amb caigudes interanuals del VAB del 5,8 i el 4,4% Per contra, a l'altre costat de la balança –tot i que també amb números negatius- es troben el Pla de l'Estany (-2,4%) i el Gironès (-2,5%).
Pel que fa a la resta de comarques de la demarcació, les caigudes a l'Alt i el Baix Empordà van ser del 2,7 i el 3,8%. I a la Cerdanya, la capacitat per generar riquesa va davallar un 2,7%.
