Kiko Mena ha cremat i trinxat gairebé la meitat de tota la seva obra, al voltant de 500 quadres. Ho ha fet aquest dissabte, en un acte públic a la Roca del Vallès, on ha passat la major part de la seva vida, d'ençà que va marxar amb 15 anys del seu Sant Quirze de Besora natal. L'artista ha reunit més de 500 persones, en una trobada que ha comptat amb la col·laboració dels Diables de la Roca i també el grup que s'encarrega de muntar, cada any, la foguera de Sant Joan. Kiko Mena ha explicat a NacióGranollers el motiu que hi ha al darrere d'aquesta decisió.

Per què ha decidit cremar la seva obra?
Amb això no reivindico res, no hi ha cap reivindicació cultural ni política al darrere. Ve de la manera que tinc de veure l'art i la vida. Jo pinto per mi, per conèixer-me a mi mateix. Ni per vendre i ni per exposar. Em veig reflectit en cadascun dels meus quadres. Una vegada el quadre m'ha expressat com em sento i com estic, per a mi ja no té cap valor. Té un valor perquè es pot vendre o exposar, però per a mi el que m'explica l'obra és el més important. Un cop ja m'ho ha explicat, ja no té cap valor.

Quantes pintures ha destruït?
Conto que unes 500 o 600 obres. Hi havia molts dibuixos en paper, teles, pintures sobre cartó... He cremat i trinxat amb serres mecàniques al voltant d'un 40 o 50% de tota la meva obra. De moment guardo una sèrie d'obres que són part del meu procés com a artista. Fa 50 anys que pinto, de manera que he decidit guardar els quadres més significatius. La major part de l'obra que he cremat és dels anys 70, 90 i 2000, tot i que també n'he guardat d'aquestes èpoques. Del que he pintat darrerament no he cremat res.

És vostè molt prolífic pintant...
Pinto cada dia, al matí i a la tarda. Quan treballava feia un horari especial per pintar cada dia. Ara fa 13 anys que estic jubilat i, per tant, tinc dedicació plena per pintar. Seria terrorífic si donés per vàlid tot el que pinto, però per a mi és la manera de conèixer-me. És quan treballes que surten coses. Seleccionant les obres per cremar he pogut fer revisió de quadres i dibuixos que feia 30 anys que no veia. Avui en dia encara continuo amb moltes ganes de descobrir-me i d'explicar coses.

Més que de vendre quadres, pel que diu...
Fa 35 o 40 anys vaig tenir un punt d'inflexió en la meva carrera. Vaig fer una exposició a Granollers, on vaig vendre 40 dels 60 quadres que vaig exposar. Havia fet una exposició que havia agradat, oi? Però em vaig adonar que les meves obres eren una barreja d'estils dels artistes del Dau al Set, format per autors com Joan Brossa, Antoni Tàpies, Modest Cuixart... Vaig crear un tipus d'estètica que funcionava, però em vaig preguntar: qui era jo? Descobrir-me a mi com a persona i transmetre el què soc és el que em va començar a interessar. Aquí va començar aquest procés que encaixa amb la meva manera d'entendre l'art.

"Si una obra arriba a la societat és perquè té vida pròpia més enllà de les promocions"

Ven obres a les galeries d'art?
Darrerament, he exposat a les Franqueses, a l'Artemisia. També fa poc vaig exposar a la galeria Georgina Ruscalleda de Llinars. Aquests galeristes són uns herois perquè mantenen les galeries contra totes les adversitats. Realment estimen l'art i no ho fan per diners. Amb la resta de galeries fa molts anys que pràcticament no hi tinc contacte. Tenen estratègies que a mi no m'agraden. Em diuen que he de fer una pintura que funcioni, però no tinc gens de pressa per vendre. El que s'ha d'obrir pas és l'obra de l'artista, no l'artista. Si una obra arriba a la societat és perquè té vida pròpia més enllà de les promocions. Les vendes em són indiferents, per això vaig a un altre ritme.

Com ha canviat el mercat de l'art en els últims anys?
Les xarxes socials fan que tot canviï. La gent ven per internet, no va a les galeries. Hi ha gent que va l'Ikea i compra un pòster. Em sembla collonut. Els arquitectes i interioristes diuen que la gent no vol comprar quadres, es prefereix un altre tipus d'estètica. Avui en dia poca gent compra art. Si hi hagués galeristes i marxants d'art que es preocupessin per anar a visitar artistes crec que hi hauria un altre interès, però s'han acomodat a la seva galeria i no en surten. Ara les coses funcionen així.