El Museu de Granollers torna a obrir a la ciutadania el 20 de desembre de 2024 a les set de la tarda, amb una nova proposta expositiva després del tancament amb motiu de les obres d’instal·lació del nou sistema de climatització que garanteix el control climàtic de les sales d’exposició i de les reserves del museu.
El Museu reobre amb accés gratuït i amb ganes de retrobar-se amb els seus visitants i ser un espai de trobada, relació, coneixement, participació i diversió. Ja té més d’una vintena d’activitats programades per iniciar l’any 2025 gaudint del patrimoni i l’art de la nostra ciutat.
El visitant podrà recórrer les instal·lacions del Museu de Granollers amb quatre exposicions dedicades a l’art gòtic: Una història sense paraules. El retaule de sant Esteve de Granollers; a l’època romana: In Illo Tempore. Granollers en època romana; a l’art contemporani: Antibiografia; i a una retrospectiva de l’artista Anna Estany: TRASH Studio Lab.
L’exposició Històries sense paraules
El retaule de sant Esteve de Granollers és una proposta realitzada gràcies a la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). A partir del retaule de sant Esteve de Granollers, d’època medieval, ens endinsem en un temps en què les imatges parlaven més fort que les paraules i els artesans creaven autèntiques obres d’art que adornaven els nostres temples. Amb pinzells i pigments naturals, donaven vida a les històries sagrades, transformant les taules de fusta en finestres cap al món espiritual.
L’exposició presenta un seguit d’elements provinents de l’església gòtica de sant Esteve i que ens convida a transitar per un temple simbòlic del Granollers baix medieval. Iniciem el camí franquejat per 13 mènsules que procedeixen de l’església parroquial de sant Esteve i més enllà ens acull el retaule de sant Sebastià i sant Eloi, obra del taller Vergós, provinent de la capella lateral de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers.
Dos audiovisuals ens acompanyen en aquest camí: un amb la recreació de l’aixecament de l'església gòtica de sant Esteve de Granollers i un altre que ens endinsa en el treball dels tallers en època medievals i la funció adoctrinadora dels retaules en aquesta l’època. El nostre periple ens mostra dos fragments de la trona petita de la capella del Roser, de l’any 1703 i finalment ens aboca cap al retaule de l’altar major, quasi conservat completament, un conjunt retaulístic emblemàtic format per 13 taules amb 14 escenes, una joia del gòtic català a cavall entre el segle XV i XVI que tanca el recorregut de l’exposició.
L’exposició és un projecte coral liderat pel Museu de Granollers i comissariat per Glòria Fusté amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, acompanyats dels textos d’Adrià Pujol i Jaume Dantí; del disseny de la remuntada del retaule de l’empresa Croquis; el circuit de la mostra ideat per Bayona Studio, el disseny gràfic d’Eumo_dc i la producció audiovisual de Full Screen.
L’exposició In illo tempore. Granollers en època romana ens acosta a la realitat de la ciutat d’ara fa gairebé 2.000 anys. La ciutat de Granollers en època romana s’identifica com una vil·la, un centre de producció alhora que residencial, pertanyent a un ric propietari. L’exposició ens acompanya a descobrir el nostre patrimoni i el nostre passat, amb una selecció de peces del fons del Museu de Granollers.
Ja fa tres dècades que s’intervé arqueològicament a la ciutat i durant el s. XX s’han fet troballes, elaborat estudis gràcies als quals sabem d’on venim. La Granollers de l’època romana s’identifica com una vil·la romana, un centre de producció alhora que residencial, pertanyent a un ric propietari, tal com evidencien algunes de les sumptuoses restes arqueològiques de la nostra ciutat.
L’exposició ens acosta a aquesta realitat i ens acompanya per tal de descobrir el nostre patrimoni i el nostre passat. A través de sis àmbits ens endinsem en la construcció i els materials emprats, qui vivia a la vil·la, què s’hi produïa, amb què es comerciava... amb una selecció de peces del fons del Museu de Granollers. Els protagonistes són els objectes, majoritàriament provinents de Granollers, molts dels quals han estat seleccionats, inventariats i restaurats per l’ocasió.
Més de 300 peces: des d'àmfores a monedes, de gerres a agulles d’os, de mosaics a plats... I per ajudar a donar veu a tota aquesta base material, la mostra s’acompanya amb reconstruccions virtuals que il·lustren el que avui encara continua sota terra o ha desaparegut irremissiblement. El resultat proposa una relectura de quina és la realitat del Granollers romà mitjançant peces majoritàriament d’abast local, la majoria de les quals no han estat mai encara exposades.
L’exposició ha estat guardonada amb el premi Musa 2023 dels XXXI Premis Auriga, a la millor exposició sobre el món antic.
Dues propostes temporals a les primeres sales del museu
L’una, Antibiografia, a la sala SET, és una proposta comissariada per Alexandra Laudo i produïda pel Centre d’Art Maristany de Sant Cugat del Vallès i que itinera la Generalitat de Catalunya. L’exposició col·lectiva, amb una selecció d’obres d’artistes contemporanis, nacionals i internacionals, reflexiona sobre la pulsió humana d’autorepresentar-se, per deixar constància de la nostra existència.
Antibiografia ens convida a reflexionar sobre la naturalesa i els límits de l’autorepresentabilitat, i a pensar en possibles formes de resistència a la demanda social imperant de viure i de, quasi instantàniament, representar i testimoniar públicament la vida viscuda.
L’exposició presenta una selecció d’obres d’artistes contemporanis, nacionals i internacionals, que plantegen formes autobiogràfiques dissidents com Martínez Bellido amb “Sin titulo” (Emil), 2016, Francele Cocco amb “Natimorto”, 2021, Estampa amb l’obra “Omplir segons contingut”, 2020-2022, Juan David Galindo amb “El otro de ellos y el y”, 2018, Mateo Maté amb les quatre obres: “Mito hueco 6”, 2023, “Dibujo Mito”, 2023, “Mito hueco 13”, 2023, “Dibujo Mito”, 2023, Pere Noguera amb “Personatges i natura”, 1975, Daniela Ortiz amb “97 empleadas doméstias”, 2010, Lurdes R. Basolí amb “Eclípsi”, 2021-2022, Mercè Soler amb “With friend”, 2019o Diana Tamane amb “Blood pressure”, 2016. Els projectes exposats qüestionen els fonaments de l’autoretrat i les convencions del gènere autobiogràfic a través de posicions iconoclastes i evasives, per reflexionar críticament sobre la construcció de la individualitat i la sobreexposició pública del jo en l’era digital.
L’exposició forma part del programa d’exposicions itinerants impulsat per la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’altra proposta expositiva temporal, de producció pròpia, a l’Espai obert, és TRASH Studio Lab, un projecte d’Anna Estany, a cura de Joan Morey. L’exposició esdevé un espai de trobada per a la reflexió col·lectiva sobre el cos, la vestimenta i la construcció de la identitat. Anna Estany, en el seu paper d’artista i artífex, transforma la sala d’exposicions en un estudi de creació, un laboratori experimental i un armari mutant, on s’estableix un diàleg entre art i moda en el qual la creativitat passa a ser una experiència compartida.
L'exposició explora dues etapes vitals: l’adolescència, un moment decisiu en què els símbols i la imatge pública tenen un pes especial, i la maduresa, una etapa en què l'experiència i la reflexió sobre el passat donen forma a la identitat i a la manera com es percep el món. Aquestes etapes són el motor de TRASH Studio Lab, un projecte que, partint de l’adolescència, s'expressa amb la mirada radical d'Anna Estany.
Pràctiques com l’acumulació obsessiva, el reciclatge tèxtil, el dripping colorista, el guarda-roba circular i una actitud propera al "diogenisme" —que promou una vida d’autosuficiència, de desafiament de les normes socials i de menyspreu cap a les convencions materials— són fonamentals per endinsar-se en l’univers de TRASH Studio Lab. La instal·lació inclou: intervencions escultòriques, peces de roba i complements, mobiliari i utensilis de treball, així com imatges i documentació audiovisual. Al llarg de l'exposició, l’espai s’activa amb sessions de treball, xerrades informals i càpsules divulgatives a les xarxes socials. D'aquesta manera, els diferents col·laboradors convidats i grups de joves voluntaris esdevenen una baula clau, culminant en una performance que desbordarà els límits del museu.
Activitats al Museu de Granollers
El Museu de Granollers reprèn les activitats al voltant de les exposicions amb una proposta completa i específica per cada una de les mostres que ens permetran conèixer amb més profunditat les propostes expositives: conferències, tertúlies, tallers familiars, visites comentades i performances.
Al voltant de l’exposició Històries sense paraules. El retaule de sant esteve de Granollers, es proposen: una visita comentada a l’exposició, dos tallers familiars sobre tècniques pictòriques relacionades amb el retaule i un cicle de tres conferències on volem fer especial èmfasi sobre l’estructura social de l’època medieval i la seva transició a l’època moderna: església, noblesa i gremis.
Les activitats entorn de l’exposició In illo tempore. Granollers en època romana proposen visites comentades, tallers familiars i conferències per aprofundir en el coneixement de la societat romana a Catalunya, incidint especialment en la relació del camp i ciutat, de com eren les cases i espais que habitaven, i tornar a posar de manifest el paper central que tenia la producció de vi.
L’exposició Antibiografia ens ofereix dues activitats programades: inauguració amb acció del col·lectiu artístic Estampa i visita comentada a càrrec de la comissària de l’exposició, Alexandra Laudo el divendres 17 de gener a les vuit del vespre, i la projecció de "This camera is very good", de Lurdes Basolí en la que s'alternen captures familiars preses en el viatge de safari a Kènia i Tanzània (1998)= juxtaposades amb fragments de Roosevelt in Àfrica (1909), cortesia de Library of Congress el dijous 13 de febrer. Després de la projecció s'iniciarà una xerrada entre l'artista, el públic i la comissària, Alexandra Laudo.
TRASH Studio Lab, un projecte d’Anna Estany, s’inaugura el dijous 9 de gener a les set de la tarda i comptarà amb una tertúlia que explorarà la relació entre moda, cos i identitat, qüestionant les estructures normatives i oferint una visió crítica sobre les maneres en què les pràctiques estètiques poden actuar com a eines de resistència i de transformació social. I una performance de clausura, TRASH Disruptive Parade, una desfilada disruptiva, on es mostrarà el fruit dels tres mesos de treball fet en col·laboració amb els joves adolescents.
I continuen les activitats educatives adreçades a les escoles, el projecte Cuid’ART i els itineraris patrimonials.