Rodatge de la pel·lícula 'Frontera', dins de la presó de Quatre Camins de la Roca del Vallès. Foto: ACN

La pel·lícula 'Frontera', rodada a la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, amb actors professionals i interns del centre, començarà en breu el trajecte per festivals i el seu circuit comercial. Acabat el rodatge, el muntatge i la postproducció, el film començarà en breu a tenir impacte en els propis presos que hi han participat, que fins ara no s'han adonat de la repercussió pública que pot arribar a tenir la pel·lícula. Aquests presos formen part d'un grup de teatre de Quatre Camins, però la seva primera experiència en cinema de ficció els pot haver canviat la seva percepció del món exterior. Almenys així ho pensa Eva García, de l'associació Transformas i actriu del film.

Segons han explicat alguns dels seus participants, 'Frontera', produïda per Cornelius Films i dirigida per Manuel Pérez, 'Lolo', ja està llesta per ser distribuïda per festivals i a la tardor s'estrenarà a les sales comercials. Però un dels seus principals objectius no era només mostrar al món exterior el que passa en una presó, sinó també incidir en la vida dels interns, que poden trobar en les arts escèniques una via per alliberar-se de les tensions pròpies d'una presó, aprendre un ofici i conèixer les interrelacions habituals d'un àmbit laboral.

L'associació Transformas fa vuit anys que treballa amb interns del centre fent teatre. A la presó havien fet algun curtmetratge i altres cops s'havien rodat documentals, però mai un llargmetratge de ficció. A més, els guionistes també van voler sortir dels tòpics de les pel·lícules de presons: motins o fugues. Per això, van voler buscar un argument al qual poguessin adaptar el rodatge, tenint en compte que principalment només podrien rodar a la sala-teatre de Quatre Camins i que els actors presos no podien gravar fora del centre penitenciari.

Un virus molt agressiu i portat per rates fa que 14 persones que assajaven 'Dotze homes sense pietat' quedin confinades en aquesta zona i aïllades de la resta de la presó i del món. Aquest punt de partida és l'excusa per explicar les interrelacions humanes entre els presos i entre aquests i el món exterior, la seva reacció.

Però el guió, començat a escriure un any abans, es va anar modificant sobre la marxa, amb les intervencions dels propis presos, que hi aportaven part de la seva experiència interna. Segons Carles Vidal, guionista i actor del projecte, "els interns anaven per davant" i s'avançaven a possibles trames del guió. Es volia fer una bona pel·lícula i la finalització del projecte demostra que es pot fer "cultura de qualitat en espais extraordinaris", diuen Vidal i García.

Lluny d'estereotips de les presons
L'Ildefonso Jodar, de 53 anys, és un dels protagonistes de la pel·lícula. És de L'Hospitalet del Llobregat i fa vuit anys que forma part del grup de teatre de la presó de Quatre Camins. Interpreta el personatge de l'Eddie, un pres que no té cap relació amb la seva família i que fa molt temps que es troba entre reixes. "La pel·lícula analitza com es comporta un ésser humà quan està tancat", explica.

En aquest sentit, assegura que 'Frontera' mostra el que realment sent la gent que està empresonada. "Estem acostumats als arquetips de les pel·lícules nord-americanes sobre presons", subratlla. Admet que en un centre penitenciari "poden haver-hi conflictes", però no com són mostrats a les pel·lícules.

El subdirector de Tractament de Quatre Camins, Toni Jiménez, explica que l'objectiu d'aquesta activitat és "gaudir, fer un bon producte i desenvolupar la creativitat". "El temps dirà si arriben a ser actors", indica. Jiménez assegura que aquest tipus de projectes fan que els presos ocupin el temps en "activitats positives" i no amb "activitats autodestructives".

Avisa que els interns "són persones com les altres, però amb la diferència que han comès un delicte i estan a la presó". En aquest sentit, indica que el teatre i la creació "et fan pensar i reflexionar sobre allò que has fet, i això ja té un valor per si mateix". Tot i interpretar personatges similars a ells mateixos, no han volgut que les vides personals i la història de ficció coincidissin gaire. Jiménez recalca que aquest projecte té a veure amb la idea "d'oportunitat" perquè garanteix drets fonamentals de les persones, com l'accés a la cultura i la creació.

Implicació de tothom
Els actors no professionals que hi han participat ja havien fet teatre, però actuar en una pel·lícula no és el mateix. Van haver de baixar el to, ser més naturals, però la "professionalitat" amb la qual van treballar va sorprendre tot l'equip que venia de fora. A més, tot i comprovar que un rodatge de cinema és "més avorrit" que fer teatre, per les contínues esperes i les múltiples repeticions, el seu "compromís" els va fer treballar amb moltes ganes durant onze hores al dia, durant sis dies a la setmana i durant un mes. "Tenen necessitat de comunicar", explica el director, Manuel Pérez, 'Lolo'.

Els actors no presos també es van sorprendre d'aquesta professionalitat i el personal tècnic tenia una "motivació" especial per anar cada dia al 'set' de rodatge, segons el director. També els funcionaris de la presó que van participar en la pel·lícula es van mostrar molt implicats i participatius.

Els presos no només van fer d'actors, sinó que alguns també van participar en l'apartat tècnic, fent de tècnics de llum, so o electricitat. En totes les unitats del projecte hi ha hagut almenys un pres. La part en la qual han pogut participar menys ha estat el muntatge i postproducció, que s'ha fet fora de la presó, però periòdicament han pogut donar la seva opinió i visionar algunes de les parts ja muntades. Tot i així, encara no han vist la pel·lícula sencera muntada.

Repercussió de la pel·lícula
Això fa que Eva García adverteixi que els presos encara no són conscients dels efectes que tindrà la pel·lícula. Una obra de teatre es veu 'in situ' i els espectadors poden mínimament interactuar amb els protagonistes, però en una pel·lícula "hi ha risc que se'ls escapi el personatge", ha explicat.

És la segona vegada que l'Ildefonso roda davant les càmeres. L'any 2010 va gravar un curt anomenat 'Sombras' amb el grup de teatre de la presó. Tot i així, és conscient que 'Frontera' s'estrenarà en diferents festivals i que pot tenir molta repercussió. Ell, però, només espera "que la pel·lícula tingui un bon recorregut". "A veure què passa", afegeix amb un somriure. Un cop acabat el rodatge, García admet que va ser un dels moments més durs, perquè els presos van haver de tornar a la rutina diària de la presó. "És una qüestió de maduresa i d'acceptar l'espai on viuen", explica. El projecte s'ha finançat a través del micro-mecenatge per internet, amb la capitalització dels sous de molts dels participants i amb una petita aportació de TV3.