Foto: BrubakerUna sala plena de gom a gom i un públic que cantava i picava les taules al ritme de les cançons de Tim Holehouse. Només era l’hora del vermut, però l’ambient era el d’altes hores de la matinada. I és que, sens dubte, el bluesman britànic sap com posar-se el públic a la butxaca. Aquesta setmana ha tornat als escenaris catalans i espanyols per presentar el seu darrer disc, "Fighter". Una gira que va encetar amb el concert-vermut del diumenge al migdia al bar 100Setze de Cardedeu.
L’actuació va començar amb un seguit de temes lents que van oferir una radiografia del Holehouse més introspectiu. Era tan sols un escalfament. Ben aviat, va deixar anar el seu arsenal de riffs pantanosos i ritmes vertiginosos. El blues tal i com l’entenien els pioners del Delta de Mississipí. Cançons de collita pròpia com “La Rambler”, “Old Brand No. 7”, “Broken Bones” o “Long Road to Nowhere”, i alguna versió com “Folsom Prison Blues” de Johnny Cash.
Holehouse va actuar a Cardedeu després d’un llarg viatge: la nit anterior havia tocat a Cambridge, Anglaterra. Havent dormit tan sols dues hores pel camí, va arribar al 100Setze i va oferir una descàrrega de proporcions èpiques. La mateixa tarda oferiria a Manresa el seu tercer concert en menys de vint-i-quatre hores. Xifres aparentment impossibles, però a l’abast de qui viu constantment a la carretera i les ha vist passar de tots colors damunt d’un escenari. I és que, com indica el títol del seu darrer disc, Tim Holehouse és un lluitador.
