Primera microescena

Teló: L’escenari mostra un contingut simple. Un sofà allargat situat en primer pla, quasi al centre, una taula amb quatre cadires en segon pla i una finestra per on es pot contemplar la llum del dia. Sobre el sofà, una gata negra, estirada indolentment de costat i de cara al públic, amb la mà aguantant el cap i mirant descaradament. Espera uns segons abans de començar a parlar.

-Hola, sóc la Bastet. Sí, la Bastet...una gata. Sí, una gata...passa alguna cosa?...(pausa)... Ah...! em pensava. Com podeu comprovar sóc una gata vella, rondinaire i mandrosa que ja les ha vist de tots colors. Després de tants anys d’empaitar ratolins i passejar per les teulades de nit, cercant algun gat engelosit  que me la foti...(gestos explícits)...poques coses puc fer ja, a part de mandrejar i deixar que la meva mestressa, la Teresa, pugui refregar-me els dits per l’esquena. De tant en tant l’obsequio amb una bona sessió de filades ben sorolloses. Ella s’ho mereix pobreta: em dóna bon tiberi i em deixa fotre el que em surt...dels bigotis...(pausa)...com podeu comprovar, sóc negre. Negre com la nit o com el cul d’una sargantana...si és que les sargantanes en tenen de cul...(pausa)...de ben segur us preguntareu que punyeta fot aquesta gata xerraire aquí davant vostre. Aquesta és una bona pregunta...(pausa)... la veritat és que avui he vingut fins aquí per explicar-vos una història...(com que veu la gent poc animada, la Bastet s’emprenya...s’aixeca gesticulant  i escridassa el públic).... Que potser no voleu? Per què no? Perquè sóc una gata? Ja hi tornem?... si fos un gat, si, oi...? No sigueu masclistes, punyeta...! (el públic ha reaccionat amb rialles, se suposa)...i ara voleu fotre el favor de deixar de fer xivarri i escoltar?...(un cop fet el silenci, continua)...aquesta història que us explicaré va passar fa temps...(pausa llarga...canvia la llum de la finestra de dia a nit, l’escenari il·luminat al mínim)

-Aquell dia, era ja tard (o d’hora, segons es miri) i la Teresa i el seu gat...perdó...! volia dir el seu home, ja feia molta estona que estaven al llit. Aquella nit tocava sortir, però la veritat és que no en tenia ganes...(pausa)... cada dia, o millor dit cada nit que em passa per als...bigotis, surto a fer una ronda pel jardí que envolta la casa. L’instint caçador no l’he perdut mai jo...bé, tampoc es tracta que hagi de sortir a guanyar-me les garrofes, però mireu, si ensopego amb algun talp despistat o un moixó adormit, ja tinc la distracció assegurada...(pausa)...vaig aixecar-me de sota la manta i em vaig estirar des del morro fins a la punta de la cua....mmmmmhhhhh...(s’estira mandrosament)... i em vaig enfilar al finestral del menjador a contemplar el panorama. Aquella era una nit negra, com la pell negra d’una gata negra...(ara, la Bastet fa veu misteriosa i de terror)...a fora tot estava com sempre, solitari i silenciós. No semblava que hi hagués res que valgués la pena, o sigui que ja em disposava a tornar al meu racó a pesar figues, però aleshores...(posat misteriós i intrigant)... però aleshores els vaig veure. Eren tres tipus gegantins, amb els rostres tapats que rondaven amunt i avall per entre les plantes del jardí , de ben segur amb molt males intencions. Que podia fer jo una gata vella i mandrosa...?...(posat d’innocent i indefensa)...però llavors em va venir un rampell al cap: jo sola podria solucionar aquell problema... i mentre el pèl de l’esquena se m’estarrufava i les ungles s’enfilaven com gabinets, vaig sortir fora per la gatera de la porta de l’eixida...i vaig començar a córrer cap on eren aquells intrusos, cada cop més de pressa, i més, i més...(gestos com de córrer cada vegada més ràpid)...de cop i volta la terra va començar a tremolar sota les meves potes i un bram terrible va trencar el silenci de la nit...(efectes especials de so amb la galopada d’un cavall i un rugit o bram d’una fera. La llum s’apaga i... teló)

Segona microescena

Teló: la Bastet està estirada a terra, molt entretinguda llepant-se les ungles de les mans, al costat mateix de les cames de la seva mestressa. La Teresa està asseguda a la taula, parlant amb un sergent dels Mossos. És de dia. Per la finestra entre els llums blaus intermitents de la policia.

-Heu tingut molta sort Teresa... – diu el mosso-...aquests tipus eren uns autèntics lladres professionals. No se qui ha fet la feina, però la veritat és que han quedat destrossats. És com si un animal salvatge els hagués atacat amb una força terrible. Alguns veïns han escoltat els brams d’una bèstia, com d’un lleó...o un tigre.

-Un tigre? Vinga sergent...! Aquí, la cosa més semblant a un lleó o un tigre que tenim és la nostra Bastet i francament, no crec que ella... (la dona i el policia riuen divertits mentre  s’aixequen i marxen de l’escena....la Bastet continua llepant-se les ungles. Després es dirigeix al públic)

-Caram, la veritat és que em costa moltíssim de treure’m aquest suc espès i vermellós que m’ha quedat entre les urpes. Encara sort que ningú coneix el meu secret, que si no...! (llavors aixeca el cap i es queda mirant el públic)...bé, ara també el sabeu vosaltres, però estic segura que me’l guardareu ben guardat...oi que si? (resposta del públic i...teló)

Per cert, no us sona de res el nom de la Bastet? Doncs poseu-vos al Google cerqueu una mica i de ben segur que us quedareu sorpresos...!