"Les llengües són l'expressió de diversitat i vitalitat cultural dels pobles"

El Grup Municipal Ampliat d'ERC a Granollers organitza activitats diverses per tal de complementar l'oferta del partit i la ciutat. Aquest dimarts, 8 de novembre, el Museu fou escenari de la xerrada La Llengua i la Cohesió Social més enllà de l'escola amb la presència de Josep Vallcorba i Cot i presentada per Montse Guri, ambdós càrrecs importants del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Prop de quaranta persones participaren en la xerrada La Llengua i la Cohesió Social més enllà de l'escola celebrada el passat dimarts a la Sala del Museu de Granollers i organitzada pel Grup Municipal Ampliat d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Granollers. La conferència fou presentada per Montse Guri, Directora General de Personal Docent del Departament d'Educació, que recordà la trajectòria del ponent i va calificar la immigració com el tema més actual del panorama educatiu, per això va situar el diàleg, l'empatia, el temps i la capacitat de fer partícep a l'alumnat com a solucions perquè els conflictes no portessin a la temuda violència social. Unes solucions que, segons Guri, s'han de treballar des de tots els agents responsables i teixir una autèntica xarxa educativa i social.
Agafà la paraula Josep Vallcorba i Cot, Subdirector General d'Innovació Educativa del Departament d'Educació, que començà la seva intervenció preguntant-se la relació entre llengua i cohesió social i apuntant el fet que la llengua no és només un sistema de comunicació sinó un element d'identitat que s'adquireix. Després de recalcar que la llengua catalana desperta passions i que els projectes relacionats amb ella són una de les prioritats del Departament, va citar la importància de conceptes com la identitat com a fet d'aprendre a conviure a la Catalunya del segle XXI, complexa però, alhora, interessantíssima o la importància que l'escola no hagués separat mai els alumnes per idiomes sinó que es produís una immersió lingüística cap al català a les aules. Va recordar que a casa tothom té la seva llengua però que cal aconseguir que la llengua de la institució, de cohesió, a partir de l'escola i més enllà sigui el català. Recordant que la immigració és un dret universal fruït d'un desequilibri i, a més, una necessitat de la nostra societat, va citar-la com la demanda més important a la qual s'enfronta el Govern del nostre país i va preguntar-se si per la llengua catalana era una amenaça o una oportunitat, així doncs explicà que "les llengües són l'expressió de diversitat i vitalitat cultural dels pobles" i que "els problemes sorgeixen de la manca de comunicació entre cultures que creen barreres entre les persones". Per acabar, va donar molta importància a la categoria de ciutadà de qualsevol alumne de l'escola i com la integració conté una dosi vital de reciprocitat, va definir acollida com la dualitat de valorar la cultura i llengua d'origen del nouvingut i el fet d'estimar i compartir la llengua i la cultura pròpia. "Les prioritats de l'educació, i del Departament, són les prioritats de la comunitat".
Aquesta interessant exposició va donar peu a la conversa amb el públic existent amb qui es va parlar de la integració dels pares i d'altres agents socials en aquesta educació per la llengua.