Josep Monràs i Josep Mayoral mantindrien les alcaldies tot i la reducció de regidors. Foto: Lluís VilaróSi la norma dictada aquest dimecres pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja hagués estat en funcionament a les eleccions de l'any passat, què hauria passat? NacióGranollers ha extrapolat amb el simulador electoral d'icon.cat els vots dels últims comicis, a partir de les dades del ministeri espanyol de l'Interior, en hipotètics consistoris aprimats en un 30%, procurant que el ple resultant acabés donant un número senar.
A Granollers, Josep Mayoral veuria lleugerament disminuïda la seva representativitat actual, per bé que continuaria disposant d'una ajustada majoria absoluta. El PSC, en un consistori amb 17 regidors (ara n'hi ha 25), passaria dels 13 representants actuals als 9. És a dir, que quatre regidors amb cartera quedarien fora. Si se segueix l'ordre de la última llista electoral dels socialistes, aquests serien Carles Cabanillas, regidor de Joventut; Juan Antonio Corchado, regidor de Participació, Cooperació, Drets de la Persona i Barris; Carme Garrido, regidora del Pla estratègic i Societat del Coneixement; i Aroa Ortego, regidora d'Hisenda, RRHH i Organització.
Un ajuntament amb les mateixes formacions
Pel que fa a CiU, sumaria 4 regidors (ara en té 6). El PP perdria la meitat d'electes, i passaria dels 4 actuals a 2. ICV-EUiA mantndria el seu únic regidor, igual que la coalició independentista Acció Granollers. Solidaritat, Plataforma per Catalunya, Ciutadans i la resta de formacions que es van presentar els comicis, seguirien sense entrar al consistori.
A la Garriga, si dels 17 regidors actuals es passés a escollir-ne 11 -comptant que el número hauria de ser senar-, CiU hauria aconseguit 4 regidors (ara en té 7); Acord Independentista per la Garriga, 2 (3); Solidaritat, 2 (2); el PSC, 1 (2), ICV-EUiA, 1 (2); i el PP 1 més (ara també en té 1). Per tant, la reducció permetria a l'actual equip de govern (CiU i Acord Indepedentista) mantenir la majoria absoluta.
Menys partits a l'Ajuntament de les Franqueses
A les Franqueses, dels 17 regidors actuals també es passaria a 11, dels quals la CiU de Francesc Colomé només en sumaria 3 (ara compta amb 4); PSC, 3 (4); Convergència per les Franqueses, 2 (3); Les Franqueses Imagina, 2 (2); i PP, 1 (1). ERC, Union de Pueblos de les Franqueses (UPLF) i PxC perdrien el seu únic representant al consistori. Per tant, l'actual equip de govern (que compta amb la presència dels republicans i UPLF) canviaria, però CiU, PSC i PP mantindrien la majoria.
A Mollet del Vallès (dels 25 regidors passaria a 17) el PSC continuaria acariciant la majoria absoluta, amb 8 electes (12); el PP, 3 (4); CiU, 3 (4); ICV-EUiA, 2 (1); i ERC, 1 (2). Socialistes i convergents seguirien podent governar plegats. I a la Roca del Vallès, dels 17 regidors actuals es passaria a 11, i tots els perdrien CiU i el PSC, que baixarien dels 7 electes actuals a 4. PP, ERC i ICV mantindrien un únic regidor i, de nou, serien decisives per formar govern.
Municipis petits
Els canvis tampoc serien molt notables als municipis petits. Per exemple, a Cànoves i Samalús CiU i ERC (ambdós amb un regidor actualment) quedarien fora del consistori. Entesa Progrés Municipal per Canoves i Samalús perdria 1 regidor dels 2 que té, i el PP mantindria el seu representant. Nou Impuls es quedaria amb 2 i el PSC baixaria de 4 a 3. Això sí, PSC i PP (ara sense CiU) encara sumarien majoria absoluta. A Vallromanes, on fa només uns dies CiU i ERC van presentar una moció de censura contra Lurdes Prims d'Independents de Vallromanes (Ivall), es passaria d'11 regidors a 7. ERC, CiU i Ivall baixarien de 3 regidors a 2, i ICV de 2 a 1. La moció, per tant, continuaria sent vàlida.
El politòleg Jordi Muñoz apunta que la retallada del 30% "és contrària a la proporcionalitat", perquè "si hi ha menys regidors a repartir, menys proporcional pot ser el sistema", i això sobretot es visualitzarà "en municipis petits". La llei D'Hondt tendeix a afavorir els partits grans i, amb la retallada del 30%, el preu per escó "s'encareix".
