Segons l'Institut de la Dona, l'any 2004 72 dones foren assassinades per les seves parelles o exparelles.L'any 2005 van ser 62. El 50% de les dones trobades mortes al
2005 son joves d'entre 20 i 40 anys. Cal mencionar també altres 19 víctimes aquell mateix any que, en comptes d'una relació sentimental amb l'agressor, compartien
parentiu: filles, mares, etc..

Som la tercera Comunitat Autònoma amb un índex més elevat d'assassinats per maltractament. La llista l'encapçala la Comunitat Valenciana amb 10 dones mortes; seguida d'Andalusia amb 9 i Catalunya amb 8. Aquestes són les xifres que coneixem, però quantes hauran mort per la mateixa raó, sense que en tinguem constància?

L'any 2004 un total de 57.527 dones van denunciar haver estat maltractades per partde les seves parelles sentimentals, de les quals 5.611 van ser a aquí, a Catalunya.Hem de tenir en compte que el temps mitjà que triga una víctima de maltractaments en denunciar el seu agressor es de 8 anys.
Entre el 20% i el 50% de les dones han estat maltractades físicament per un companysentimental o per un familiar segons dades d'UNICEF al 2000.

El 98% de les dones que van morir a causa de maltractament en 1997 haviendenunciat al seu agressor prèviament, segons va informar el Defensor del Pueblo el 1998.

Els primers símptomes

Habitualment, els primers símptomes comencen per un menyspreu psicològic del company sentimental vers la dona, tals com: "ets tonta", "no vals per res", "calla perque no sabes ni del que estàs parlant"…

Després dels atacs verbals venen els gestos de menyspreu social, com no presentar no presentar la parella a la família fins que se queda embarassada, obligarla a quedeixi la feina per gelosia vers els companys, apropiar-se dels diners que ella guanya argumentant que no sap comprar, etc.

La víctima acaba adquirint el "Síndrome de dependència afectiva", que consisteix en perdonar repetidament el seu agressor traient importància i fons i tot negant
rotundament les agressions comeses per aquest. Vindria a ser una espècie de "Síndrome de Estocolm", però en comptes de dirigir-se al segrestador es dirigeix alcompany sentimental, en aquest cas agressor. Mica en mica, l'agressor aïlla la dona
del seu entorn fent-la totalment depenent vers ell mateix, i anul∙lant-la per completcom a persona.

Per tant, volem fer una crida a la societat, ja que com a defensors de la igualtat d'oportunitats i de drets de totes les persones volem que aquesta igualtat es doni a
nivell, no tan sols teòric, sinó també real. Volem promoure, així, la no marginació i la no exclusió de cap col∙lectiu social por raons de genere, orientació sexual, cultura, procedència, etc.

Així, des de la JSC reivindiquem la necessitat d'un canvi de valors en la societat basaten una educació no sexista i en polítiques que facilitin la conciliació de la vida laboral,
familiar i personal tant de la dona com de qualsevol altrecol∙lectiu exclòs, i les mesures jurídiques necessàries para condemnar aquelles pràctiques que atemptin
contra els drets de las persones.