
Granollers respirava tranquil·la aquest 20 de novembre, tot i celebrar-se les eleccions estatals al Senat i al Congres. Potser perquè és una data que, per a molts, ja té un final establert des de fa mesos: el triomf del Partit Popular i l'ascens de Mariano Rajoy a la presidència de l'Estat espanyol. Tot ia això, al migidia, una dona d'uns vuitanta anys es dirigeix decidida cap a la taula on hi ha les paperetes electorals mentre arrossega un caminador de color blau elèctric. Allarga un mà tremolosa i n'agafa una mentre mira de reüll al seu voltant, desconfiada. Alça la mirada i, després d'introduir el paper dins el sobre de color ataronjat, mira seriosa l'home que espera el torn darrere seu i xiuxiueja riallera: "el vot es secret". La Teresa té vuitanta anys i avui ha votat perquè, segons ella, "hi tinc el dret, i perquè aquesta crisi s'ha de solucionar d'alguna manera". "Nosaltres som grans, però encara vivim, i per això hem de decidir. També en som responsables", sentencia.
Molt d'avi votant -"la responsabilitat que et dóna l'edat", apunta el Carles, de 73 anys- i completa normalitat a la capital del Vallès Oriental. A les dues del migdia, poc abans que es publiquessin les primeres dades oficials de participació ciutadana, els presidents dels col·legis electorals del centre de la ciutat coincidien en tres idees: la participació ha estat força bona (percepció errònia), hi ha hagut moltes persones de la tercera edat que han exercit el seu dret a vot (més que cert) i els joves segueixen essent cars de veure. Potser per l'hora, o potser per una nova opció política que ha pres força al llarg de la campanya: l'abstenció que, entre altres, ha reclamat la CUP. Sigui pel motiu que sigui, a les sales electorals granollerines s'hi ha notat un buit generacional, omplert a instants pels infants, sempre pacients i esperant el seu torn mentre custodien els sobre que els han confiat els seus pares. Els nens segueixen trobant interès en això que els grans anomenen eleccions, un dia ple de secretisme que, malgrat semblar una jornada qualsevol, en menys de dotze hores decideix el futur (com a mínim durant quatre anys) d'un país.
Immigrants amb el vot decidit
En un dels col·legis electorals més cèntrics de la citat, a tocar de la Plaça de la Porxada, una parella de colombians voten per primera vegada en unes generals. "Portem forces anys a l'Estat espanyol, tres a Granollers, però és la primera vegada que votem per escollir president del govern espanyol", explica el Naby. El vot? "Cadascú pensa en allò que més l'afecta, i nosaltres no simpatitzem amb partits que es miren la immigració com un problema", sentencia enigmàtic (o no) aquest colombià de 43 anys. Són dos quarts de set de la tarda i el segon i definitiu avenç de participació confirma que a la capital del Vallès Oriental ha votat menys gent que el 2008. No és l’excepció: la davallada s’ha registrat a tota la comarca i a tot el país.
Les eleccions d'aquest 20 de novembre, dia que també commemora la mort del dictador Francisco Franco, han estat tenyides per un sentiment ciutadà que anunciava que els resultats estan dats i beneïts. Per això, molts granollerins empolainats no han volgut renunciar a la passejada del diumenge, i fins i tot alguns han decidit agafar el cotxe i anar a dinar a la costa. D'on, en tornar-ne per la C-60, s'han trobat de ben segur amb uns cartells de fons blau des d'on Mariano Rajoy els observa triomfant.
Mentrestant, a la Garriga, de ben segur que encara riuen amb el comentari d'un votant que, potser simbolitzant un deix de resistència, s'ha acostat seriós al regidor d'Acord Independentista i militant d'ERC, Jordi-Eduard Perales, per preguntar-li: "Perdona, tu ets apoderat, oi? No trobo la papereta del Banco de Santander. M'ajudes?". Omnipresent Emilio Botín en aquesta jornada electoral: a la sortida de l'estació de trens de Montmeló penja una fotografia amb el president del Banco Santander on es pot llegir: Desobeeix, vota anticapitalistes; encara que sigui, com ha fet la Teresa, en secret.
