Fer créixer l'únic parc nacional de Catalunya té un doble objectiu: protegir més espècies i augmentar la seva resiliència davant el canvi climàtic. El Govern ha traçat una ampliació perquè la superfície de la zona protegida d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici s'eixampli gairebé un nou per cent. El Departament de Territori ja ha tramès l'acord al Ministeri per a la Transició Ecològica perquè aprovi la modificació mentre obre a consulta pública aquest pla inicial.
Segons la consellera del ramal, Sílvia Paneque, el projecte "ha de poder reforçar alguns espais que no es troben dins l'entorn de protecció" i que, ara per ara, formen part de "zones de transició perifèriques". D'aquesta manera, Territori vol homogeneïtzar terreny proper al parc nacional i incloure'l en el seu escut legal ja que, actualment, queda "fragmentat" en diferents graus de protecció.
Es tracta d'un efecte dòmino: 2.259 hectàrees de la Torre de Capdella (Espui) i Sort, fins ara considerades zones perifèriques, s'incorporarien al parc nacional; mentre que un miler més es declararien àrees de protecció. En aquest darrer grup, el Govern vol incorporar terreny de Rialp, Vallter, Vielha e Mijaran i Espot i continuar estendre's encara més a la Torre de Capdella. Entre el parc d'Aigüestortes i Sant Maurici i les noves zones perifèriques, el radi de protecció arribaria a 3.577 hectàrees més (amb un total de 43.572ha, un 9% més que a l'actualitat).
La riquesa natural d'Aigüestortes
Territori destaca, també, que l'ampliació "complementa, enriqueix i afegeix noves representacions de sistemes naturals" al parc nacional. Segons un nou estudi del CREAF i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Aigüestortes és un exemple gairebé únic per observar boscos madurs a la Mediterrània. Dit d'una altra manera, mostra ecosistemes forestals gairebé inalterats pels humans.
Una mena de boscos que abunden al parc nacional i gaudeixen de la qualitat més gran de la península ibèrica. D'acord amb l'Informe Estat Natura a Catalunya del 2020, un 2,3% de l'ecosistema del país allotja boscos madurs mentre que a Aigüestortes en registra gairebé el doble. Aquest fet no només aporta valor paisatgístic, sinó que comporta una diversitat que ajuda a retenir millor la humitat i aporta refugi i aliment a un gran ventall d'espècies exclusives i sovint amenaçades, com el gall fer.
