Els dies de calor extrema els ingressos hospitalaris augmenten un 10%. No és una dada dita a la babalà. Es tracta d'un exhaustiu estudi realitzat pel prestigiós Institut de Salut Global de Barcelona a partir d'analitzar 11 milions d'hospitalitzacions entre 2006 i 2019.

Evidentment, no es tracta d'un augment uniforme. Es disparen els ingressos per trastorns metabòlics i obesitat, però també les insuficiències renals, la sèpsia així com les intoxicacions per drogues. “Ens sorprèn l'ampli ventall de malalties que s'agreugen per la calor”, ens va explicar fa uns dies en Hicham Achebak, investigador de l'ISGlobal i autor principal d'un estudi que s'ha publicat a la revista d'epidemiologia més important del món.

Com en la majoria d'aspectes, l'impacte de la calor és desigual per gènere i edat. Els més afectats? Els nadons, la gent gran -per sobre de 85 anys- i, de manera general, les dones. L'estudi no analitza la renda, però de ben segur que és un element també clau. El canvi climàtic agreujarà les desigualtats.

Un dels elements interessants de l'estudi és que les onades de calor no suposen un impacte extra respecte als dies amb temperatures extremes. En aquest sentit, té tot el sentit del món que el Servei Meteorològic de Catalunya -que per fi ha estrenat l'app per a mòbils-, l'any passat ja passés a fer els avisos de calor diaris -aquest estiu, a més, ampliant els de temperatures extremes nocturnes al conjunt del país-.

Una de les reflexions interessants de Hicham Achebak és que és impossible adaptar-nos fisiològicament a unes temperatures cada vegada més càlides. “Caldrien segles o mil·lennis com han fet els escandinaus amb el fred”, ens va explicar. 

En aquest sentit, l'única adaptació possible és socioeconòmica: garantir les mínimes condicions de confort per a tothom, sigui als domicilis, als llocs de treball o als centres educatius. Com ens podem permetre tenir la mainada a les escoles amb temperatures que no toleraríem a les nostres feines? Hem de limitar al màxim l'escalfament global, però també fer un país adaptat a la nova normalitat climàtica. Ens hi va la salut.

La “ferida oberta” de la sequera

Hem viscut una primavera com les d'abans: un parell de grans episodis de pluja, xàfecs i tempestes de tarda a l'interior i, malgrat alguns dies de calor, temperatures a ratlla. Tindrem un cap de setmana de caloreta, però els pròxims dies es mantindrà una tònica molt agradable, segons m'explica la Sarai Sarroca, directora del Meteocat.

Tot plegat ha contribuït a superar el pitjor moment de la sequera. Els embassaments del sistema Ter-Llobregat ja tenen 180 hm3 -el 8 de març eren 90-, Sau ha passat del 2 al 25% en menys d'un mes i l'Alt Empordà podria sortir de l'emergència 2 ben aviat. Ara bé, la sequera ha deixat una "ferida oberta" als boscos.

• 66.500 hectàrees afectades l'any 2023: rècord absolut.
• Triplica la superfície cremada a Catalunya la darrera dècada.
• L'impacte es concentra al nord-est, amb més de 10.000 hectàrees tant al Baix Empordà com la Selva.

La volta al món en quatre notícies

1.  París triplica les tarifa d'aparcament als SUV i 4x4. Després de la consulta ciutadana, la capital francesa ha validat un augment de tarifes que s'aplicarà a partir de l'1 d'octubre (llegit a Libération).
2. Preocupació a Austràlia: les principals estacions d'esquí no tenen neu pocs dies abans de començar la temporada hivernal (llegit a The Guardian).
3. La Cort Interamericana de Drets Humans analitza la responsabilitat dels estats sobre la crisi climàtica a partir de la demanda d'una opinió consultiva de Xile i Colòmbia (llegit a El País).
4. Més de la meitat d'infants del Pakistan, uns 26 milions d'euros, sense classe per la calor extrema que afecta bona part del sud de l'Àsia (llegit a AFP).

🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!