Al maig, cada dia un raig. El refrany s'ha complert i els xàfecs de tarda han estat protagonistes constants, especialment a les capçaleres dels rius. Tot plegat, no només ha permès que els embassaments continuessin guanyant reserves sinó que se superi el llindar dels 180 hm3, just el doble que en el moment més crític de la sequera.
Millor que l'any 2023
El pitjor moment de la crisi hídrica es va viure a inicis de març. Coincidint amb un episodi de pluja i neu que va suposar un punt d'inflexió, els embassaments del sistema Ter-Llobregat van arribar a 90 hm3. Uns valors mai vistos abans i que situaven la declaració d'emergència 2 en qüestió de setmanes.
Tanmateix, des d'aleshores les reserves han anat a l'alça. Especialment a partir del 29 d'abril, quan el dia més plujós dels dos darrers anys i mig, van fer augmentar de cop els pantans del Ter, el Llobregat i el Cardener. El desgel i noves tongades de pluja -especialment al nord del Ripollès-, han permès que aquest dijous al vespre se superés el llindar dels 180 hm3.
Es tracta d'una dada per sobre del 2023. L'any passat, en aquestes mateixes dates, els embassaments tenien tot just 153 hm3. Malgrat que les precipitacions del maig només havien aconseguit frenar la caiguda de reserves, les del juny sí que van permetre guanyar-ne fins als 190.
Comparació de les reserves del sistema Ter-Llobregat (2020-2024)
Tot apunta que al llarg de les setmanes vinents la tendència a l'alça es mantindrà i que se superarà el millor registre de l'any passat. Més enllà de la inestabilitat, rius i rieres mantenen cabals molt per sobre dels habituals -el Ter a Ripoll va arribar aquest dimecres a una punta de 30 m3/s-, que acabaran arribant als embassaments.
Sau, el pantà més afavorit
El pantà que ha canviat més radicalment és el de Sau. El 29 d'abril -després d'una nova operació de buidatge per part de l'ACA- tot just estava al 2%. Poc més de tres setmanes després, ja ha superat el 24% i ha guanyat més de 35 hm3 -la ciutat de Barcelona en consumeix 90 en un any-.
Evolució del % de Sau (2020-2024)
La millora de Sau no ha anat en detriment de Susqueda, ans al contrari. El segon embassament del Ter s'ha mantingut estabilitzat al voltant del 26%, però en els darrers dies també ha guanyat reserves fins al 27.
La Baells, per la seva banda, es manté com l'embassament del sistema Ter-Llobregat amb més capacitat (quasi un 43%) mentre que la Llosa del Cavall i Sant Ponç, al Cardener, estan al 26 i al 33%, respectivament.
L'Alt Empordà podria abandonar l'emergència 2
Les pluges d'aquesta setmana -especialment el dimarts- també van tocar de ple l'Alt Empordà. Una situació que ha permès consolidar la millora de l'embassament de Darnius-Boadella, una de les zones zero de la sequera de Catalunya.
Després d'haver arribat a baixar fins a l'11%, les darreres dades el situen fregant el 20%. Les reserves d'12 hm3 estan per sobre del llindar que marca l'entrada en emergència (11). En aquest sentit, tot apunta que en els pròxims dies es podrà almenys abandonar l'escenari de l'emergència 2 -que restringeix el consum diari a 180 litres per habitant-, una possibilitat que ja va apuntar fa unes setmanes el conseller David Mascort.