Malgrat que els embassaments han superat el moment més crític, la sequera deixa conseqüències que no se superen amb poques setmanes. L'any 2023 es va tancar amb més de 66.000 hectàrees de bosc afectades per l'escassetat d'aigua, una xifra que duplica l'any anterior i triplica la superfície cremada per incendis forestals a Catalunya l'última dècada. Una autèntica "ferida oberta", en paraules d'Anna Sanitjas, directora general de Boscos, que suposa un perill latent per a la temporada d'estiu.
Rècord de superfície afectada
El Departament d'Acció Climàtica impulsa des del 2012 el projecte DeBoscat que coordinat pel CREAF compta amb el suport dels Agents Rurals i serveix per disposar d'una radiografia acurada sobre l'estat de salut dels boscos del país.
A banda de la dada del primer any de mostrejos -on no es podia diferenciar entre zones de nova afectació i antiga-, el rècord fins ara vigent eren les 33.000 hectàrees del 2022. Tanmateix, l'agreujament de la sequera va provocar que l'any passat s'arribés a 66.500 ha. Una "ferida oberta" molt visible a la meitat nord de país, amb Selva, el Baix i l'Alt Empordà, Gironès i Osona com les comarques més afectades. Del total d'afectació, la meitat ja havien patit decaïment el 2022 i en el 60% d'aquests casos, segons les dades del DeBoscat, l'impacte de la sequera va augmentar l'any passat.
"Els boscos estan més vulnerables que mai", assegura la directora general Anna Sanitjas. En aquest sentit, explica que conviuen arbres molt estressats -suscceptibles de patir plagues i malalties- amb molts exemplars morts, que mantenen alt el risc d'incendi malgrat les pluges. "El perill segueix latent per aquest estiu", conclou.
Impacte de la sequera als boscos catalans (2012-2023)
La sequera als boscos, per comarques
El 2023 el Baix Empordà va registrar el rècord de noves afectacions, amb 9.230 hectàrees, seguit de la Selva (4.650 ha), el Gironès (3.320 ha) i Osona (2.265 ha), valors molt per sobre dels de les campanyes anteriors. De fet, el 2022 la comarca amb més afectació nova era el Pallars Jussà amb "només" 2.600 hectàrees, un 28% del que ha registrat enguany el Baix Empordà.
També el Baix Empordà així com la Selva se situen com les comarques més afectades si se sumen les zones afectades el 2022 i que no s'han recuperat amb prop de 10.000 hectàrees. Així mateix destaquen Osona, la Noguera, el Pallars Jussà, el Gironès i el Berguedà, amb afectacions entre 5.000 i 7.000 ha.
Afectació als boscos per sequera per comarques (2023)
Els pins resisteixen fins que diuen prou
Els planifolis com alzines, roures o faigs presenten una resposta molt ràpida davant la sequera: assequen les fulles i les deixen caure. "També tenen capacitat de rebrotar. Ho estem començant a veure amb les pluges d'aquests dies", explica Mireia Banqué, investigadora del CREAF.
En canvi, les coníferes -pins i avets- intenten resistir tant com poden fins que diuen prou i moren sobtadament. Aquest comportament extrem es va començar a notar el 2023. Tradicionalment, la superfície afectada era molt petita i l'any passat va arribar a 16.500 hectàrees, per sobre de les dades habituals dels planifolis -l'any passat, però, es van enfilar a 40.000-. En aquest sentit, segons l'informe DeBoscat, destaca l'impacte sobre les pinedes de pi roig en comarques Osona i el Moianès.
Amb més de 60.000 hectàrees de boscos afectades per la sequera, el Departament d'Acció Climàtica ha mobilitzat recursos per treure el màxim de fusta morta dels boscos de Catalunya. En aquest sentit, ha publicat ajuts per valor de 5,25 milions d'euros destinada a propietaris privats.
Les subvencions inclouen actuacions de tallada d'arbres morts i decrèpits així com actuacions silvícoles per reduir densitats arbòries, dosificació de la competència i generació d'estructures forestals més resilients i resistents a les condicions ambientals actuals. També inclou ajuts per a la millora de la xarxa viària necessària per portar a terme les actuacions de retirada d'arbres morts per sequera.