19
de juliol
del
2023
Actualitzat
a la
13:42h
Els pins estan mostrant els efectes de la sequera amb un any de retard. Aquest tipus d'abres, com els avets, resisteixen tant com poden les condicions adverses, però l'impacte és més sever i sobtat. Molts es veuen verds, però pateixen en silenci fins que, en pocs dies, moren de manera quasi de cop. És el que ha constatat el projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal, coordinat pel CREAF, en comarques com Osona i el Berguedà.
“Quan la capçada es veu marronosa, els pins ja estan morts: no tenen capacitat de rebrotar i no tenen cap fulla verda que els permeti mantenir les funcions vitals. Aquest col·lapse dels pins pot donar-se mesos, o fins i tot anys després d’haver-se acabat un període de sequera”, comenta Mireia Banqué, coordinadora d’Alerta Forestal. Això explica perquè malgrat que aquesta primavera ha estat més o menys plujosa en moltes zones, s’han vist com apareixen pins marrons en molts punts de la Catalunya Central.
Aquesta és una dada molt inferior a les hectàrees de planifolis (alzines, roures...) registrats afectats. Ara bé, tenint en compte que les coníferes mostren l’afectació per sequera amb cert retard, és possible que aquesta dada sigui una subestimació de les coníferes que realment han estat perjudicades per aquesta manca d’aigua prolongada.
Senzillament, alguns pins pateixen la sequera de forma silenciosa i, lamentablement, no permetran saber fins on arriben les conseqüències d’aquest fenomen fins d’aquí a un temps.
En aquest cas, prioritzen la pèrdua de les més velles, les que es troben més endins de les branques, per poder mantenir les més joves a les puntes de les branques fent fotosíntesi i mantenir així les funcions vitals. Això fa que aquesta pèrdua sigui més visible a les zones interiors i baixes de l’arbre, mentre que la capçada es manté verda.
Els arbres planifolis com els roures, els faigs, les alzines o les sureres, opten per l’estratègia de renovar-se. És a dir, es desprenen de les fulles durant l’estrès de la sequera i rebroten traient-ne de noves quan torna la pluja, generalment a la tardor.
“Quan la capçada es veu marronosa, els pins ja estan morts: no tenen capacitat de rebrotar i no tenen cap fulla verda que els permeti mantenir les funcions vitals. Aquest col·lapse dels pins pot donar-se mesos, o fins i tot anys després d’haver-se acabat un període de sequera”, comenta Mireia Banqué, coordinadora d’Alerta Forestal. Això explica perquè malgrat que aquesta primavera ha estat més o menys plujosa en moltes zones, s’han vist com apareixen pins marrons en molts punts de la Catalunya Central.
Mort silenciosa
Segons les dades de l’informe DeBosCat 2022, avançades per Nació, el 2022 va ser l’any amb més superfície forestal afectada per sequera. D’un total de 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema, només 5.993 eren coníferes (pins i avets).Aquesta és una dada molt inferior a les hectàrees de planifolis (alzines, roures...) registrats afectats. Ara bé, tenint en compte que les coníferes mostren l’afectació per sequera amb cert retard, és possible que aquesta dada sigui una subestimació de les coníferes que realment han estat perjudicades per aquesta manca d’aigua prolongada.
Senzillament, alguns pins pateixen la sequera de forma silenciosa i, lamentablement, no permetran saber fins on arriben les conseqüències d’aquest fenomen fins d’aquí a un temps.
La resiliència dels roures i les alzines
A diferència dels roures i les alzines, que davant de la sequera opten per deixar caure les fulles i renovar-les quan poden, els pins opten per una estratègia de màxima resistència, on només deixen caure algunes fulles si la situació és molt severa o de llarga durada per minimitzar els requeriments d’aigua.En aquest cas, prioritzen la pèrdua de les més velles, les que es troben més endins de les branques, per poder mantenir les més joves a les puntes de les branques fent fotosíntesi i mantenir així les funcions vitals. Això fa que aquesta pèrdua sigui més visible a les zones interiors i baixes de l’arbre, mentre que la capçada es manté verda.
Els arbres planifolis com els roures, els faigs, les alzines o les sureres, opten per l’estratègia de renovar-se. És a dir, es desprenen de les fulles durant l’estrès de la sequera i rebroten traient-ne de noves quan torna la pluja, generalment a la tardor.