L'Agència Catalana de l'Aigua anunciarà la setmana vinent el protocol d'una operació que ja es va planificar dues vegades, el 2005 i el 2008, però que finalment no es va portar a terme per l'augment del nivell del pantà. “Si no es fa res, tindrem una mortaldat massiva”, adverteix el biòleg Marc Ordeix, coordinador del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis.
Per què cal extreure els peixos?
Sau podria arribar en poques setmanes al seu mínim històric, que va ser d'un 5,77% l'abril del 1990. Com menys aigua hi ha al pantà, és més fàcil que augmenti la descomposició de la matèria orgànica dels sediments i, en conseqüència, baixi la concentració d'oxigen.Aquest fenomen anirà a més. No només perquè la làmina d'aigua serà més estreta, sinó perquè la temperatura ambiental augmentarà. Això també afavorirà un creixement més ràpid de les algues i la conseqüència tornarà a ser la mateixa: menys oxigen i un recurs hídric de pitjor qualitat.
En aquest context, bona part dels peixos acabaran morint. “No fer res no és una opció”, assegura el biòleg Marc Ordeix. I és que deixar-los morir, suposaria una gran quantitat de matèria orgànica en descomposició i una reducció encara major de l'oxigen. “Seria un problema per a la posterior potabilització de l'aigua”, explica en declaracions a Nació. “L'objectiu és salvaguardar la poca aigua que ens queda”, afegeix.
La presència de peixos autòctons, anecdòtica
Els embassaments són ecosistemes artificials fàcilment colonitzables. “A Sau hi tenim tota mena d'espècies invasores”, admet el biòleg. En aquest sentit, hi ha des de peixos petits i que s'alimenten de fitoplàncton com el rutil o l'albornell, als grans depredadors dels pantans com la lucioperca o sandra i el silur. A més, també hi ha espècies considerades “naturalitzades” com la carpa o el carpí, entre altres.Tots aquests animals –també les naturalitzades- només es poden retirar: “És il·legal transportar-les a un altre lloc”, adverteix Ordeix. Això sí, considera que un dels beneficis de l'operació –a banda d'intentar garantir una mínima qualitat de l'aigua- seria salvar els exemplars autòctons que es puguin trobar.
[noticia]253625[/noticia]
El coordinador del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis no s'atreveix a donar un percentatge, però admet que la seva presència és anecdòtica. De fet, es considera que es concentren a la desembocadura de la mina que connecta la riera Major amb el pantà. Allà s'hi poden localitzar truites i barbs i, precisament, per evitar que arribin a un ecosistema de pitjor qualitat, l'ACA ha previst tancar aquesta connexió.
Els precedents de 2005 i 2008
No és la primera vegada que es planifica el buidatge de peixos de l'embassament de Sau. Tant l'any 2005 com el 2008 es va arribar a portar una embarcació de certes dimensions per l'operació. Tanmateix, episodis de pluges van permetre millorar la situació i que pràcticament no s'arribés a actuar.La primera vegada va ser el 4 d'octubre de 2005, com mostren aquestes imatges publicades a Osona.com. "No hi havia tants periodistes com el dia que van matar al president Kennedy, però quasi. I tot per la presentació als mitjans de comunicació d'una ridícula barqueta que havia de recollir els peixos que s'havien de morir quan l'aigua baixés a un nivell mínim", va escriure anys després el periodista Miquel Macià en el llibre Història del pantà de Sau.
La barca que havia de retirar els peixos a Sau l'any 2005. Foto: Osona.com
Es volia aprofitar el baix nivell del pantà –el 14 d'octubre va arribar al 16,78%- per reparar les comportes de fons. Tanmateix, un important episodi de precipitacions va fer que una setmana després ja se superés el 22% i s'aturés l'operació de retirada de peixos.
Tres anys després es va tornar a portar una barca a Sau –ara ja sense tanta expectació mediàtica, però amb les fotos de Josep Maria Costa-. Era el 26 de març del 2008 i pocs dies després s'arribava al 12,89%. En aquell cas, sí que va arribar a fer alguna actuació puntual, però de nou, la pluja va evitar mals majors.
[noticia]237176[/noticia]
