De patir per unes reserves mínimes a haver de gestionar un embassament que s'acosta al ple. Aquesta és la realitat del clima mediterrani que han d'afrontar els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua. El pantà de la Baells, al curs alt del Llobregat, és el primer de les conques internes en obrir comportes per alliberar un cabal superior a l'habitual per deixar espai per tot el cabal que encarà ha d'entrar. Concretament, al llarg d'aquest matí, ha passat de deixar anar uns 0,6 m3/s a uns 7,5 mentre aquesta tarda ha augmentat a 15,5, segons han explicat fonts de l'ACA a Nació.
Més 40 punts en poc més de dues setmanes
El pantà de la Baells, a tocar de la central tèrmica de Cercs, estava el passat 7 de març -just abans de la borrasca Jana- al 53%. Poc més de dues setmanes després, el creixement ha estat espectacular: aquest dilluns 24 de març se situa en un 95%, més de 40 punts per sobre. En el pitjor moment de la sequera, just ara fa un any, va arribar al 19%.
Més enllà de les dades de reserves, que no es produïen des de l'agost de 2021, encara hi ha molta aigua per entrar, ja que el cabal del Llobregat continua molt per sobre de l'habitual en punts com Guardiola i també hi ha gruixos importants de neu a les muntanyes. Aquest fet ha obligat l'ACA ha començar a desembassar aigua, amb un cabal de sortida que inicialment s'ha situat en 7,5 m3/s però després s'ha ampliat fins als 15, per laminar una possible avinguda abans que arribi al 100%. Per comparar: fins ara només sortien 0,6 m3/s.
L'any 2021 va caldre fer l'operació en quatre ocasions entre el gener i el juny, però sempre amb cabals força reduïts, entre 2 i 8 m3/s. En canvi, l'última gran obertura de comportes es va produir en el temporal Glòria, el gener de 2020, quan l'aigua alliberada -fins a 250 m3s/- va arribar a provocar inundacions aigües avall, amb crítiques per part d'Unió de Pagesos per considerar que s'havia tardat en actuar.
El llindar per començar a alliberar aigua
L'embassament de la Baells, situat al curs alt del Llobregat, té una funció de regulació -per a l'abastament domèstic, agrícola i industrial- i no pas com a laminació d'avingudes, com podria ser si estigués situat en un punt més baix del curs fluvial.
Sigui com sigui, per gestionar les avingudes més habituals -les que es produeixen amb una freqüència estadística inferior als 100 anys- fonts de l'ACA expliquen que el llindar és de 102 hm3, cosa que suposa un 93% de la capacitat. Si malgrat augmentar el cabal de sortida per sobre de l'habitual -per als diversos sectors i també per als usos ambientals- l'embassament continua pujant, progressivament s'anirà deixant anar més aigua riu avall.
Es tracta del primer gran embassament de les conques internes que ha de fer aquesta operació -de Sau a Susqueda es transferia aigua per garantir-ne la qualitat-. Ara bé, el pantà de Foix, de dimensions molt reduïdes, ha vist en un parell d'ocasions com superava el 100% i sobreixia. En aquest cas, es tracta d'un embassament de menys de 4 hm3 -la Baells en té quasi 110- sense comportes per regular la sortida.