04
d'agost
de
2023, 07:00
Actualitzat:
07
d'agost,
9:52h
A Catalunya quasi un 90% dels incendis forestals són causats pels humans, sigui de manera intencionada, per una negligència o per causes accidentals. Investigar i certificar-ne la causa és una de les atribucions del Cos d'Agents Rurals, la policia integral del medi ambient de Catalunya. Per poder-ho fer apliquen rigoroses tècniques d'investigació criminalística en tots els focs que es produeixen, per petits que siguin, una tasca que, a banda d'atribuir possibles responsabilitats penals o administratives, permet millorar les polítiques de prevenció.
També és molt important, com a policia ambiental, el control de les activitats humanes que provoquen risc d'incendi. Activitats professionals com la sega del cereal, l'ús de radials o soldadors o treballs forestals estan subjectes a autorització administrativa (o a una comunicació prèvia a l'hivern).
Si el perill d'incendi augmenta aquestes activitats es regulen o, fins i tot, es poden suspendre en funció del nivell d'activació del Pla Alfa. En el cas de nivell 3, perill molt alt o extrem, també es pot arribar al tancament de massissos, com ja ha passat alguns dies tant d'aquest estiu com de la passada primavera. “En els darrers anys, en aquestes situacions, hem aconseguit que no s'hagin produït simultaneïtat d'incendis”, destaca Josep Antoni Mur, inspector en cap del Cos d'Agents Rurals.
Com a policia ambiental integral tenen tres àrees més d'especialització: fauna, gestió forestal i espais naturals i biodiversitat, a banda de col·laborar amb les administracions competents en la gestió del medi natural. És un model singular -tant al conjunt de l'Estat com d'Europa-: on es combina l'especialització amb unes competències molt àmplies.
Trobar la causa és clau per tres aspectes, destaca el màxim responsable del cos. “Per una banda, per donar a conèixer a la ciutadania què ha passat i que sigui conscient del risc de determinades activitats com tirar una burilla encesa o fer servir una radial o un soldador”, afegeix.
El segon motiu és per demanar responsabilitats a les persones o empreses causants, siguin penals o administratives. En aquest sentit, cada any es judicialitzen entre 80 i 90 casos, tant de focs intencionats com de negligències greus. Josep Antoni Mur explica a Nació que, conjuntament amb els Mossos d'Esquadra, acaben posant a disposició judicial entre 3 i 6 incendiaris -persones que provoquen focs de manera intencionada- cada any.
La tercera i més rellevant a llarg termini és com la investigació de causes permet redefinir les polítiques de prevenció i el marc normatiu. Un exemple molt clar són els incendis agrícoles vinculats a la sega del cereal. En els darrers anys, s'han introduït canvis com l'obligatorietat de portar extintors a les màquines recol·lectores, la limitació d'algunes activitats depenent dels horaris així com la comunicació directa entre la sala central dels Agents Rurals i els professionals del sector. Aquesta estratègia ha permès reduir fins a un 70% el nombre d'ignicions.
El passat 18 de juliol, en ple pic de calor que va rebentar els rècords de temperatura a Catalunya arribant a 44-45 ºC, es va declarar un petit incendi a tocar de la C-31, entre Calonge i Platja d'Aro. El foc, sortosament, només va cremar 380 metres quadrats i va poder ser aturat abans que saltés una pista asfaltada situada uns metres per sobre de l'autovia.
Els Agents Rurals, en arribar-hi, van abalisar la zona d’inici per evitar que fos manipulada i va començar el treball minuciós per trobar-ne la causa. A la zona hi ha una línia elèctrica de baixa tensió, fet que hauria pogut provocar conclusions equivocades. Tanmateix, les investigacions van permetre demostrar que es tractava d'una burilla de cigarreta llençada des d'un cotxe.
Sembla mentida que entrat el segle XXI encara succeeixi aquesta conducta. De fet, una inspecció ocular al voral de la C-31 permet trobar-ne desenes en pocs metres de distància. No és fàcil que acabin provocant una ignició, però aquell dia -amb temperatures al voltant de 40 graus, humitat baixíssima i un vent de garbí que convertia l'Empordà amb un forn- sí que es van donar les condicions.
A mesura que s'acota l'àrea cal mirar les marques que deixa el foc a la vegetació, el denominat gradient de danys. “Tots els incendis comencen sent petits, per tant, l'àrea d'inici és on hi ha una afectació reduïda”, explica l’agent major Lourdes Casademont. En l'incendi de la C-31 hi havia dues zones del voral de l'autovia poc cremades i, en aquest cas, el vent de component sud-oest que bufava en aquell moment va ser clau per determinar el punt exacte.
Per fer-ho s'apliquen tècniques d'investigació criminalístiques, la metodologia de les evidències físiques, importada des dels Estats Units. Es tracta de localitzar els microvestigis -marques de foc de petita dimensió en tronquets o closques de caragol, per exemple- que permetin trobar el punt exacte on es pugui localitzar el mitjà d'ignició, sigui una partícula metàl·lica, un material accelerant o una burilla. Aquest va ser el cas de Calonge, on a la zona d'inici els agents rurals van trobar un cigarret totalment calcinat.
Sovint, per localitzar aquests elements cal utilitzar tècniques complexes com detectors de metalls, gossos ensinistrats, càmeres tèrmiques per revisar l'estat de línies elèctriques, anàlisis de mostres de sol o el mapa de llamps del Meteocat per confirmar l'origen natural d'un incendi.
“No sempre és evident”, destaca Lourdes Casademont. En aquest sentit, recorda el cas d'un incendi d'unes 70 hectàrees a les comarques gironines. Que també hi hagués una línia va fer pensar inicialment en aquesta causa, però les revisions exhaustives no van mostrar ni alteracions dels cables, ni ocells eloctrocutats ni sobreintensitats. L'existència d'un corriol va obrir la possibilitat que hagués estat provocat per part d'un incendiari i, després de setmanes d'investigació, es va poder vincular amb diversos focs de pocs metres quadrats que s'havien produït al llarg d'aquells dies. “És un exemple que demostra la importància de ser a tots els focs. Sense aquesta informació, difícilment s'hauria pogut determinar-ne que era provocat”, destaca l'agent major.
Claus també en la prevenció
La investigació de les causes no és l'única responsabilitat dels Agents Rurals en l'àmbit dels incendis forestals. El seu paper també és clau en la prevenció. Per una banda, els 500 membres del cos garanteixen una distribució sobre el conjunt del país que els permet recollir dades sobre el terreny que ajudin a la presa de decisions. Per exemple és rellevant conèixer l'estat de la humitat la vegetació -es prenen mostres de les espècies de referència-, però també el seguiment dels punts d'aigua o de la xarxa bàsica de camins.També és molt important, com a policia ambiental, el control de les activitats humanes que provoquen risc d'incendi. Activitats professionals com la sega del cereal, l'ús de radials o soldadors o treballs forestals estan subjectes a autorització administrativa (o a una comunicació prèvia a l'hivern).
Operatiu dels Agents Rurals per prevenir incendis agrícoles. Foto: Agents Rurals
Si el perill d'incendi augmenta aquestes activitats es regulen o, fins i tot, es poden suspendre en funció del nivell d'activació del Pla Alfa. En el cas de nivell 3, perill molt alt o extrem, també es pot arribar al tancament de massissos, com ja ha passat alguns dies tant d'aquest estiu com de la passada primavera. “En els darrers anys, en aquestes situacions, hem aconseguit que no s'hagin produït simultaneïtat d'incendis”, destaca Josep Antoni Mur, inspector en cap del Cos d'Agents Rurals.
Com a policia ambiental integral tenen tres àrees més d'especialització: fauna, gestió forestal i espais naturals i biodiversitat, a banda de col·laborar amb les administracions competents en la gestió del medi natural. És un model singular -tant al conjunt de l'Estat com d'Europa-: on es combina l'especialització amb unes competències molt àmplies.
La importància de ser a l'inici de tots els incendis
A Catalunya cada any es produeixen entre 500 i 600 incendis forestals. Els Agents Rurals s'hi desplacen a tots, per petits que siguin, amb la voluntat de ser presents en la fase més inicial possible. L'objectiu és poder determinar-ne la causa i, per fer-ho, és clau preservar l'àrea d'inici i evitar que es puguin perdre les proves.Trobar la causa és clau per tres aspectes, destaca el màxim responsable del cos. “Per una banda, per donar a conèixer a la ciutadania què ha passat i que sigui conscient del risc de determinades activitats com tirar una burilla encesa o fer servir una radial o un soldador”, afegeix.
El segon motiu és per demanar responsabilitats a les persones o empreses causants, siguin penals o administratives. En aquest sentit, cada any es judicialitzen entre 80 i 90 casos, tant de focs intencionats com de negligències greus. Josep Antoni Mur explica a Nació que, conjuntament amb els Mossos d'Esquadra, acaben posant a disposició judicial entre 3 i 6 incendiaris -persones que provoquen focs de manera intencionada- cada any.
La investigació de causes permet redefinir les polítiques de prevenció i el marc normatiu
La tercera i més rellevant a llarg termini és com la investigació de causes permet redefinir les polítiques de prevenció i el marc normatiu. Un exemple molt clar són els incendis agrícoles vinculats a la sega del cereal. En els darrers anys, s'han introduït canvis com l'obligatorietat de portar extintors a les màquines recol·lectores, la limitació d'algunes activitats depenent dels horaris així com la comunicació directa entre la sala central dels Agents Rurals i els professionals del sector. Aquesta estratègia ha permès reduir fins a un 70% el nombre d'ignicions.
Incendis de burilles de cigarret, entrat el segle XXI
Tots els integrants dels Agents Rurals tenen la capacitat bàsica d'investigar l'origen d'un foc. Però quan la situació pot ser més complexa, entren en joc els agents majors d'incendis, especialitzats en aquest tipus de tasca. És el cas de Lourdes Casademont, criminòloga de formació, que ostenta aquesta responsabilitat al Baix Empordà.El passat 18 de juliol, en ple pic de calor que va rebentar els rècords de temperatura a Catalunya arribant a 44-45 ºC, es va declarar un petit incendi a tocar de la C-31, entre Calonge i Platja d'Aro. El foc, sortosament, només va cremar 380 metres quadrats i va poder ser aturat abans que saltés una pista asfaltada situada uns metres per sobre de l'autovia.
Lourdes Casademont, agent major d'incendis, explicant com es fa una investigació. Foto: Nació
Els Agents Rurals, en arribar-hi, van abalisar la zona d’inici per evitar que fos manipulada i va començar el treball minuciós per trobar-ne la causa. A la zona hi ha una línia elèctrica de baixa tensió, fet que hauria pogut provocar conclusions equivocades. Tanmateix, les investigacions van permetre demostrar que es tractava d'una burilla de cigarreta llençada des d'un cotxe.
Sembla mentida que entrat el segle XXI encara succeeixi aquesta conducta. De fet, una inspecció ocular al voral de la C-31 permet trobar-ne desenes en pocs metres de distància. No és fàcil que acabin provocant una ignició, però aquell dia -amb temperatures al voltant de 40 graus, humitat baixíssima i un vent de garbí que convertia l'Empordà amb un forn- sí que es van donar les condicions.
I com es troba la causa d'un incendi?
En el cas de Calonge, sent de reduïdes dimensions, era fàcil trobar l'àrea d'inici. Però en incendis més grans no és tan evident. En aquest sentit, la forma del perímetre de la zona cremada, les condicions meteorològiques o l'orografia ajuden a acotar la zona on cal començar a buscar. Disposar d'imatges aèries o de fotografies o vídeos de la columna de fum inicial, ajuda molt en aquesta tasca.A mesura que s'acota l'àrea cal mirar les marques que deixa el foc a la vegetació, el denominat gradient de danys. “Tots els incendis comencen sent petits, per tant, l'àrea d'inici és on hi ha una afectació reduïda”, explica l’agent major Lourdes Casademont. En l'incendi de la C-31 hi havia dues zones del voral de l'autovia poc cremades i, en aquest cas, el vent de component sud-oest que bufava en aquell moment va ser clau per determinar el punt exacte.
Els Agents Rurals investiguen els incendis amb tècniques criminalístiques. Foto: Nació
Per fer-ho s'apliquen tècniques d'investigació criminalístiques, la metodologia de les evidències físiques, importada des dels Estats Units. Es tracta de localitzar els microvestigis -marques de foc de petita dimensió en tronquets o closques de caragol, per exemple- que permetin trobar el punt exacte on es pugui localitzar el mitjà d'ignició, sigui una partícula metàl·lica, un material accelerant o una burilla. Aquest va ser el cas de Calonge, on a la zona d'inici els agents rurals van trobar un cigarret totalment calcinat.
Sovint, per localitzar aquests elements cal utilitzar tècniques complexes com detectors de metalls, gossos ensinistrats, càmeres tèrmiques per revisar l'estat de línies elèctriques, anàlisis de mostres de sol o el mapa de llamps del Meteocat per confirmar l'origen natural d'un incendi.
“No sempre és evident”, destaca Lourdes Casademont. En aquest sentit, recorda el cas d'un incendi d'unes 70 hectàrees a les comarques gironines. Que també hi hagués una línia va fer pensar inicialment en aquesta causa, però les revisions exhaustives no van mostrar ni alteracions dels cables, ni ocells eloctrocutats ni sobreintensitats. L'existència d'un corriol va obrir la possibilitat que hagués estat provocat per part d'un incendiari i, després de setmanes d'investigació, es va poder vincular amb diversos focs de pocs metres quadrats que s'havien produït al llarg d'aquells dies. “És un exemple que demostra la importància de ser a tots els focs. Sense aquesta informació, difícilment s'hauria pogut determinar-ne que era provocat”, destaca l'agent major.