"L'era de l'escalfament global ha acabat, ha arribat l'era de l'ebullició global". Amb aquestes paraules, el secretari general de l'ONU va voler fer l'enèsim advertiment sobre una crisi climàtica absolutament fora de control. I és que, més enllà de frases solemnes, l'acceleració d'algun dels indicadors clau del canvi climàtic arriben a superar les pitjors previsions del científic.

A continuació, coincidint amb el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, analitzem 10 dades sobre temperatures, emissions de CO2, glaceres, fenòmens extrems... que mostren la magnitud de l'emergència.

 

1. Rècords de calor diari, mensual... i anual?

El planeta fa quatre mesos que pateix unes temperatures desproporcionalment altes. Juny, juliol, agost i setembre de 2023 van esmicolar els respectius rècords. De fet, s'ha viscut el dia més càlid d'ençà que hi ha registres (6 de juliol), també el rècord mensual absolut (juliol 2023), l'estació més càlida (estiu 2023)... i tot apunta que l'any batrà el rècord del 2016. Són valors que els climatòlegs consideren que fa uns 120.000 anys que no es produïen.
 

Els mesos més càlids de la història (1940-2023)

2. El primer any per sobre dels +1,5 ºC?

L'Acord de París marca l'objectiu d'intentar que la temperatura global de la Terra "només" augmenti 1,5 ºC respecte a l'era preindustrial. Malgrat que de manera puntual ja s'havia assolit alguns mesos, enguany per primera vegada s'ha assolit a l'estiu boreal i durant tres mesos consecutius. De gener a setembre la temperatura és +1,4 ºC i institucions prestigioses com Berkeley Earth estima en un 90% les possibilitats que el 2023 sigui el primer any a assolir el temut increment d'1,5.
 

Evolució de la temperatura diària (1940-2023)

3. L'impacte del Niño: el pitjor està per arribar

L'Organització Meteorològica Mundial va certificar a inicis de juliol que el Niño ja era una realitat. Considerat el fenomen de variabilitat climàtica natural més important de la Terra, de moment només ha tingut efectes locals a la zona del Pacífic oriental. Ara bé, els experts adverteixen que si es continua desenvolupant, l'impacte serà global i provocarà que el 2024 superi clarament el 2023 tant en temperatures com en fenòmens extrems. Cal recordar que l'any més càlid fins ara, el 2016, va coincidir amb l'últim Niño.

 

4. Els oceans, absolutament sobreescalfats

La temperatura global dels oceans porta pràcticament des de l'abril per sobre de l'anterior any més càlid (2016). Tal com ha passat amb la temperatura atmosfèrica, a partir d'aquest estiu la diferència ha esdevingut desproporcionada. De fet, l'agost 2023 es va registrar el rècord mensual absolut (20,98 ºC) mentre que el setembre (20,92 ºC) va ser el segon mes d'ençà que hi ha registres. Entre les anomalies, destaca la situació de l'Atlàntic nord, una situació que ha disparat les alarmes per la possible afectació a la corrent oceànica de l'AMOC.
 

5. Un nou rècord de concentració de CO2

El CO2 és el principal gas d'efecte hivernacle. Cada any els valors són més elevats que l'anterior, però amb concentracions majors a la nostra primavera i menors a la tardor. Aquest maig es va assolir un nou rècord mensual absolut: 424,00 parts per milió (amb una punta de 424,38). Per comparar, dotze mesos enrere eren 420,99 i 417,28 el maig de 2020. Més enllà que l'augment s'ha accelerat, els experts consideren que la Terra no havia assolit aquestes concentracions en els darrers 3 milions d'anys (i alguns estudis ho augmenten fins als 20).
 

6. L'Antàrtida comença a preocupar: rècord negatiu de gel

El gel marí de l'Antàrtida era un dels pocs elements que fins ara semblava escapar del canvi climàtic. Tanmateix, la tendència dels darrers anys comença a ser preocupant. Aquest 2023, de fet, s'ha registrat un nou rècord negatiu de superfície glaçada a l'hivern austral. En el moment de màxima expansió només es va arribar a 16,96 milions km2, quasi un 6% menys que l'anterior rècord del 1986 i una reducció d'1,5 milions de quilòmetres quadrats respecte a la mitjana 1981-2010.
 

Extensió de gel a l'oceà antàrtic (mínim 15% gel)

7. Les glaceres retrocedeixen a marxes forçades

El canvi climàtic té un gran impacte a les glaceres. El cas de Suïssa és paradigmàtic: el 2000 hi havia una superfície total de 75,1 km2, mentre que ara ja només són 47,6 km2. Crida l'atenció com s'ha accelerat la desaparició: un 10% en només dos anys, segons les dades de l'Acadèmia Suïssa de les Ciències, que parla d'un bienni "catastròfic". Al Pirineu, l'impacte de les altes temperatures a la glacera de l'Aneto ha obligat a emetre avisos als excursionistes pel mal estat del terreny i a recomanar rutes alternatives.
 

Evolució de la superfície de glaceres a Suïssa

8. L'increment de nivell del mar s'aguditza

A inicis del 2023 es va assolir un nou rècord del nivell del mar, fregant els 99 mil·límetres respecte a les dades de fa dues dècades (i uns +200 respecte a inicis del segle XX). Tanmateix, més enllà d'anar acumulant els valors més elevats mai registrats, també cal destacar que taxa d'augment s'incrementa. Si entre 1993 i 2002 era de poc més de 2 mil·límetres per any, en l'última dècada ja fregat els 4,5 mm.
 

Increment del nivell del mar (mm)

9. La crisi climàtica, directament responsable de fenòmens extrems

El canvi climàtic és directament responsable d'algun dels fenòmens extrems que s'han viscut aquest 2023 (o, si més no, han augmentat molt la seva probabilitat). En terribles inundacions de Líbia, els treballs del prestigiós grup World Weather Attribution van estimar que la crisi climàtica va multiplicar per 50 la possibilitat que es formés el cicló Daniel. En el cas de l'onada de calor i d'incendis de la Mediterrània central d'aquest estiu, directament es considera "pràcticament impossible" haver arribat als valors registrats en punts com Sicília o Grècia sense canvi climàtic. Per altra banda, les temperatures de la Xina, per sobre dels 52 ºC, tindrien una recurrència de 250 anys sense l'escalfament global.
 

10. 4.000 milions de persones en àrees inhabitables

En un any on per primera vegada es pot assolir el +1,5 ºC respecte a l'era preindustrial, ha tingut especial rellevància un estudi que analitza quines àrees podrien esdevenir inhabitables si l'escalfament arriba als 2,0 ºC. L'estudi, que ha calculat amb precisió els límits de temperatura per al metabolisme humà, dibuixa una zona vermella que afecta 2.200 milions d'habitants a la vall del riu Indus entre l'Índia i el Pakistan, 1.000 més a l'est de la Xina i uns 800 a l'Àfrica subsahariana. Si la temperatura arribés a valors globals de 3 o 4 graus per sobre del 1850-1900, l'escenari seria absolutament apocalíptic.