07
de març
del
2023
Actualitzat
a les
16:19h
L'estiu passat es va modificar significativament l'Infocat, el pla que determina les estratègies per extingir els incendis forestals. Un dels principals canvis era modificar el paper de les agrupacions de defensa forestal (ADF), unes associacions formades per propietaris, ajuntaments i voluntaris, amb un fort arrelament al país.
Concretament, se'n limitava la seva participació directa en el moment inicial, per tal d'evitar que els conats es convertissin en focs amb certa consideració. La modificació va generar certa tensió –especialment en els primers dies de la campanya-, un fet que va admetre el mateix cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, en una entrevista publicada a Nació la setmana passada.
El responsable dels Bombers es va refermar en els canvis: “Per coordinació i per l'exigència de seguretat calia replantejar el rol de les ADF”, va explicar, tot assenyalant que en alguns casos “s'havia virat cap a una mena de cos de bombers forestals”. Unes paraules que han aixecat cert rebombori i que han motivat una carta a aquest mitjà per part del secretariat nacional de les ADF –que reproduïm íntegrament a continuació-.
Entre altres qüestions, les agrupacions de defensa forestal asseguren que els canvis en l'Infocat “van ser una imposició dels Bombers” i asseguren que en l'actual context de canvi climàtic no es pot fer front als incendis “sense la societat civil organitzada”. A més, reivindiquen la seva tasca en tota mena de situacions: “Col·laborem des de la prevenció fins a l’extinció de petits i grans incendis, sempre de forma coordinada i sota les directrius de Bombers”.
Les ADF som associacions sense ànim de lucre formades per propietaris forestals, ajuntaments i voluntaris vinculades al seu territori de referència que es comencen a crear a partir de l’any 1986, es potencien l’any 1994 i a partir de l’any 2010 es fa un pas endavant formalitzant documents on es regula la relació entre les ADF i els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya implicats en la prevenció i lluita contra els incendis forestals, regulant i organitzant les tasques de tots els agents implicats, creant així un model de gestió dels incendis forestals en què hi participaven bombers funcionaris, bombers voluntaris i la societat civil organitzada a través de les ADF.
És a partir d’aquests acords i amb recursos públics que les ADF s’han format i equipat per fer tasques de prevenció i extinció d’incendis forestals, en aquestes últimes, sempre d’acord amb les directrius marcades pel cos de Bombers.
El canvi de model de l’estiu passat, no neix d’un acord de tots els agents implicats, sinó que s’imposa des de Bombers i aposta per apartar les ADF del suport en l’extinció d’incendis perquè limita les tasques que poden desenvolupar-hi. Amb les modificacions vigents des de fa menys d’un any, les ADF només poden actuar en una primera intervenció en el seu territori i en limita les ajudes del veïnatge tal com es venia fent i també els mitjans a utilitzar.
L’estiu passat les ADF van participar en més de 1.500 incidències relacionades amb els incendis forestals, és a dir que voluntàriament, el personal de les ADF va destinar més de 295.000 hores en tasques de prevenció, primera intervenció i suport a l’extinció, en el que en el 32% dels incendis les ADF hi van realitzar la primera intervenció.
Sobre el rol de les ADF, pensem que aquest no es limita a col·laborar en petits conats d’incendi, ja que la realitat del país és que les ADF, propietaris forestals i voluntariat, formats i equipats, col·laboren des de la prevenció fins a l’extinció de petits i grans incendis, sempre de forma coordinada i sota les directrius de Bombers.
A més, si agafem per exemple definicions com les que proposa l’avantprojecte de llei bàsica de bombers forestals, les tasques que realitzen les ADF quedarien perfectament emmarcades en un cos de bombers forestals voluntaris, agradi o no.
L'actitud de l'actual direcció general de Bombers preocupa molt a les ADF, ja que s'està posant en risc tots els bons resultats assolits gràcies a la feina conjunta, i considerem que és fonamental i urgent que es recuperin pel bé del territori i la societat. Si volem seguir el camí de l'èxit pensem que el respecte, el diàleg, la coordinació i treballar més junts que mai són conceptes que no són negociables.
Tanmateix, els últims mesos s’ha vist com amb l’excusa de la seguretat, i diem excusa perquè la seguretat es pot corregir si en falta, amb formació, amb millor coordinació, amb més mitjans, etc, la direcció de Bombers està intentant apartar del territori les agrupacions de defensa forestal amb el rerefons real de buscar seguretat jurídica fet que està provocant que la direcció de Bombers estigui defugint de la seva tasca, que és coordinar els efectius disponibles per resoldre les incidències existents.
En el fons estan modificant normativa tècnica per canviar el model de gestió de l’emergència de forma unilateral i sense el consens social i polític. La definició del model no ha de ser una tasca en mans únicament dels tècnics, sinó que ha de ser un acord molt més ampli. Cal recordar que arreu podem trobar models d’èxit, on conviuen funcionaris i voluntaris, i al nostre país després d’anys de millora i avenços, s’està fent un pas enrere molt gran.
Aquest fet ha provocat que aquest estiu passat en alguns incendis hagin cremat més hectàrees de les que haurien cremat si haguéssim utilitzat els recursos disponibles. I també ha provocat que en altres incendis, els mateixos Bombers s’hagin hagut de saltar la normativa que ells mateixos van escriure per tal de poder assegurar una ràpida extinció de l’incendi i assegurar la protecció de persones i béns.
Cal remarcar, a més, que en casos com el de Santa Coloma de Queralt del 2021 on va col·lapsar el pirocúmul les més de 100 persones voluntàries de les ADF que estaven treballant van retrocedir sota les ordres del cap d’intervenció de Bombers sense posar cap problema i en minuts tothom era fora. Les ADF i els seus coordinadors som els primers que volem vetllar per la seguretat de tots, i sempre hem estat oberts a tots els canvis que en milloraven les condicions.
Si tenim un model de país on les emergències es gestionen amb personal funcionari i voluntari, del cos que sigui, la feina del cap d’intervenció de Bombers ha de ser la d’utilitzar tots els recursos disponibles de la millor manera possible, per tal de restablir com abans millor la normalitat al territori. Actualment, el que ens estem trobant és amb una direcció que per no voler assumir les seves responsabilitats i tenir més seguretat jurídica, el que està fent és apartar la societat civil organitzada de la resolució de les emergències.
Davant el canvi climàtic, la lluita contra els incendis forestals es presenta complicada, amb campanyes d’incendi més llargues i amb més episodis de simultaneïtat i estem segurs que no hi podrem fer front sense la societat civil organitzada amb un clar protagonisme a tots els nivells, en prevenció, primera intervenció i també suport en l'extinció. Com a país ens cal decidir si estem disposats a prescindir de les més de 3.900 persones que van participar l’any passat en la protecció del nostre entorn de forma voluntària.
Secretariat de federacions i d'agrupacions de defensa forestal de Catalunya
Concretament, se'n limitava la seva participació directa en el moment inicial, per tal d'evitar que els conats es convertissin en focs amb certa consideració. La modificació va generar certa tensió –especialment en els primers dies de la campanya-, un fet que va admetre el mateix cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, en una entrevista publicada a Nació la setmana passada.
El responsable dels Bombers es va refermar en els canvis: “Per coordinació i per l'exigència de seguretat calia replantejar el rol de les ADF”, va explicar, tot assenyalant que en alguns casos “s'havia virat cap a una mena de cos de bombers forestals”. Unes paraules que han aixecat cert rebombori i que han motivat una carta a aquest mitjà per part del secretariat nacional de les ADF –que reproduïm íntegrament a continuació-.
Entre altres qüestions, les agrupacions de defensa forestal asseguren que els canvis en l'Infocat “van ser una imposició dels Bombers” i asseguren que en l'actual context de canvi climàtic no es pot fer front als incendis “sense la societat civil organitzada”. A més, reivindiquen la seva tasca en tota mena de situacions: “Col·laborem des de la prevenció fins a l’extinció de petits i grans incendis, sempre de forma coordinada i sota les directrius de Bombers”.
Les ADF, eina clau del territori per a la prevenció i extinció d’incendis forestals
En resposta a l’entrevista al cap de Bombers publicada el passat 3 de març al diari Nació volem aportar un altre punt de vista sobre algunes qüestions que ens afecten directament. Tal com apareix a l’entrevista, l’any passat es va modificar el pla d'actuació del grup d'intervenció (PAGI) del Pla Infocat, limitant el paper de les ADF i intentant replantejar el seu paper en l’extinció d’incendis, tal com apunta David Borrell.Les ADF som associacions sense ànim de lucre formades per propietaris forestals, ajuntaments i voluntaris vinculades al seu territori de referència que es comencen a crear a partir de l’any 1986, es potencien l’any 1994 i a partir de l’any 2010 es fa un pas endavant formalitzant documents on es regula la relació entre les ADF i els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya implicats en la prevenció i lluita contra els incendis forestals, regulant i organitzant les tasques de tots els agents implicats, creant així un model de gestió dels incendis forestals en què hi participaven bombers funcionaris, bombers voluntaris i la societat civil organitzada a través de les ADF.
És a partir d’aquests acords i amb recursos públics que les ADF s’han format i equipat per fer tasques de prevenció i extinció d’incendis forestals, en aquestes últimes, sempre d’acord amb les directrius marcades pel cos de Bombers.
El canvi de model de l’estiu passat, no neix d’un acord de tots els agents implicats, sinó que s’imposa des de Bombers i aposta per apartar les ADF del suport en l’extinció d’incendis perquè limita les tasques que poden desenvolupar-hi. Amb les modificacions vigents des de fa menys d’un any, les ADF només poden actuar en una primera intervenció en el seu territori i en limita les ajudes del veïnatge tal com es venia fent i també els mitjans a utilitzar.
L’estiu passat les ADF van participar en més de 1.500 incidències relacionades amb els incendis forestals, és a dir que voluntàriament, el personal de les ADF va destinar més de 295.000 hores en tasques de prevenció, primera intervenció i suport a l’extinció, en el que en el 32% dels incendis les ADF hi van realitzar la primera intervenció.
Sobre el rol de les ADF, pensem que aquest no es limita a col·laborar en petits conats d’incendi, ja que la realitat del país és que les ADF, propietaris forestals i voluntariat, formats i equipats, col·laboren des de la prevenció fins a l’extinció de petits i grans incendis, sempre de forma coordinada i sota les directrius de Bombers.
A més, si agafem per exemple definicions com les que proposa l’avantprojecte de llei bàsica de bombers forestals, les tasques que realitzen les ADF quedarien perfectament emmarcades en un cos de bombers forestals voluntaris, agradi o no.
L'actitud de l'actual direcció general de Bombers preocupa molt a les ADF, ja que s'està posant en risc tots els bons resultats assolits gràcies a la feina conjunta, i considerem que és fonamental i urgent que es recuperin pel bé del territori i la societat. Si volem seguir el camí de l'èxit pensem que el respecte, el diàleg, la coordinació i treballar més junts que mai són conceptes que no són negociables.
Tanmateix, els últims mesos s’ha vist com amb l’excusa de la seguretat, i diem excusa perquè la seguretat es pot corregir si en falta, amb formació, amb millor coordinació, amb més mitjans, etc, la direcció de Bombers està intentant apartar del territori les agrupacions de defensa forestal amb el rerefons real de buscar seguretat jurídica fet que està provocant que la direcció de Bombers estigui defugint de la seva tasca, que és coordinar els efectius disponibles per resoldre les incidències existents.
En el fons estan modificant normativa tècnica per canviar el model de gestió de l’emergència de forma unilateral i sense el consens social i polític. La definició del model no ha de ser una tasca en mans únicament dels tècnics, sinó que ha de ser un acord molt més ampli. Cal recordar que arreu podem trobar models d’èxit, on conviuen funcionaris i voluntaris, i al nostre país després d’anys de millora i avenços, s’està fent un pas enrere molt gran.
Aquest fet ha provocat que aquest estiu passat en alguns incendis hagin cremat més hectàrees de les que haurien cremat si haguéssim utilitzat els recursos disponibles. I també ha provocat que en altres incendis, els mateixos Bombers s’hagin hagut de saltar la normativa que ells mateixos van escriure per tal de poder assegurar una ràpida extinció de l’incendi i assegurar la protecció de persones i béns.
Cal remarcar, a més, que en casos com el de Santa Coloma de Queralt del 2021 on va col·lapsar el pirocúmul les més de 100 persones voluntàries de les ADF que estaven treballant van retrocedir sota les ordres del cap d’intervenció de Bombers sense posar cap problema i en minuts tothom era fora. Les ADF i els seus coordinadors som els primers que volem vetllar per la seguretat de tots, i sempre hem estat oberts a tots els canvis que en milloraven les condicions.
Si tenim un model de país on les emergències es gestionen amb personal funcionari i voluntari, del cos que sigui, la feina del cap d’intervenció de Bombers ha de ser la d’utilitzar tots els recursos disponibles de la millor manera possible, per tal de restablir com abans millor la normalitat al territori. Actualment, el que ens estem trobant és amb una direcció que per no voler assumir les seves responsabilitats i tenir més seguretat jurídica, el que està fent és apartar la societat civil organitzada de la resolució de les emergències.
Davant el canvi climàtic, la lluita contra els incendis forestals es presenta complicada, amb campanyes d’incendi més llargues i amb més episodis de simultaneïtat i estem segurs que no hi podrem fer front sense la societat civil organitzada amb un clar protagonisme a tots els nivells, en prevenció, primera intervenció i també suport en l'extinció. Com a país ens cal decidir si estem disposats a prescindir de les més de 3.900 persones que van participar l’any passat en la protecció del nostre entorn de forma voluntària.
Secretariat de federacions i d'agrupacions de defensa forestal de Catalunya