L'esperança de vida és un dels indicadors que mostren el nivell de benestar d'un país. Els avenços científics en medicina han fet que cada vegada més persones arribin als cent anys i la previsió de les Nacions Unides per al futur és que el 2.100, la vida mitjana d'una persona sigui de 82,1 anys. No obstant això, hi ha éssers vius a la terra que tenen una esperança de vida tan llarga que poden arribar a multiplicar per cinc l'edat d'una persona centenària.
El tauró de Groenlàndia
És el cas del tauró de Groenlàndia, una espècie que pot arribar a complir fins a 500 anys. Aquest tauró també és conegut per ser un dels peixos més grans que hi ha, se n'han trobat exemplars que mesuren fins a set metres de llargada i d'1,5 tones de pes. Es pot trobar a més de dos mil metres de profunditat i neda en temperatures de - 7 °C.
Normalment, s'alimenta de restes d'altres peixos morts, però també pot arribar a caçar calamars o, fins i tot, foques. La carn d'aquest animal és lleugerament tòxica i pot produir efectes nocius a la pell, els ulls i l'aparell respiratori. Malgrat tot, si es deixa assecar es converteix en una font de proteïnes que, a més, causa efectes d'excitació i embriaguesa després de metjar-la. En països com Islàndia i Groenlàndia aquest àpat es considera una delicadesa gastronòmica i forma part del repertori local de menjars típics.
La balena de Groenlàndia
Una altra de les espècies que més viuen és la balena de Groenlàndia, un mamífer que pot arribar a viure fins a dos segles. S'han localitzat exemplars d'aquesta espècie que mesuren fins a 18 metres de longitud i amb un pes de 100 tones. Aquesta balena viu sobretot en aigües àrtiques i subàrtiques i està dotada d'una boca de grans dimensions amb uns filaments que poden fer fins a tres metres de llargada. Aquests mecanismes naturals li serveixen per filtrar el krill, uns animals marins semblants a les gambes, que són la seva principal font d'aliment.
Les balenes de Groenlàndia van ser caçades fe manera massiva al llarg del segle XIX per extreure'n oli per a usos industrials, il·luminació o cosmètics. No obstant això, els exemplars d'aquesta espècie tan curiosa han anat augmentant de nombre des que van ser protegides el 1931 i es calcula que podria haver-n'hi al voltant de 24.900.
L'eriçó roig de mar
L'eriçó roig de mar és una espècie marina que pot arribar a viure fins a 200 anys i que destaca per les tonalitats vermelles i ataronjades que de les punxes que li recobreixen el cos, el seu mecanisme de defensa. Aquest animal no té ulls visibles ni tampoc apèndixs per desplaçar-se. S'alimenta a través d'una boca situada a la part inferior, envoltada per 5 dents, que li serveixen per arrencar i triturar les algues que ingereix.
Quan es reprodueixen, els petits eriçons rojos passen per un estadi larvari en el qual s'estan entre 28 i 34 dies flotant al plàncton fins que s'instal·len en esquerdes a la roca. Normalment, es pot trobar a les costes de Sud-amèrica i sol estar acompanyat per altres exemplars de la seva espècie que habiten conjuntament en bancs d'eriçons.
Les gònades de l'eriçó roig es poden menjar i són considerades un producte de luxe en molts països. A Mèxic, a la Baixa Califòrnia, hi ha tot un sector de pescadors que es dedica la captura d'aquest animal que, majoritàriament, s'exporta als Estats Units i a l'Àsia. El Japó n'és un dels principals consumidors i un quilo de gònada d'eriçó vermell pot arribar a costar fins a 100 dòlars.