Un estudi realitzat a les Illes Medes ha demostrat l'eficàcia d'una nova tècnica per pal·liar l'efecte de grans pertorbacions sobre boscos de gorgònies i ajudar que puguin recuperar-se i tornar a créixer al cap de poc temps. La intervenció s'ha centrat en colònies parcialment afectades per onades de calor marina i altres impactes, que havien perdut, en algunes parts, el teixit viu que recobreix els seus esquelets interns. La metodologia, que s'ha testat amb èxit sobre més de 1.000 colònies de gorgònia vermella entre el 2019 i el 2022, consisteix en podar branques mortes. "Eliminem matèria morta, i amb ella el risc de descalçament, alhora que traiem els colonitzadors que poden ofegar-la", explica l'investigador del CEAB-CSIC, Gerard Mas.
Les gorgònies són un espècie de corall tou essencial per a la biodiversitat marina. Com els arbres en els boscos terrestres, estructuren l’hàbitat i són espais de refugi i de cria per a una elevada diversitat d’espècies. No obstant això, aquestes conformadores de “boscos d’animals submarins”, especialment les que es troben a poca profunditat, estan en regressió pels impactes humans, tals com la contaminació, les arts de pesca perdudes, i sobretot, per les onades de calor marina lligades al canvi climàtic.
Un grup d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l’entitat sense ànim de lucre Biosfera, la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han participat durant tres anys en un estudi a les Illes Medes, que s'ha publicat a la revista Biological Conservation.
Podar les gorgònies
La investigació demostra que aplicant una senzilla tècnica s'ajuda a aquests boscos de gorgònies a autoregenerar-se. L’equip de científics porta més de vint anys estudiant l’ecologia de les gorgònies. Com els arbres, algunes de les branques de les gorgònies es poden morir, però l’arbre continua viu. Després d’haver comprovat que aquesta mortalitat d’algunes de les branques era perjudicial per a les gorgònies, van proposar estudiar científicament els beneficis de podar-les.
Tot aquest estudi es va fer entre el 2019 i el 2022 a les Illes Medes, amb colònies parcialment afectades per onades de calor marina i altres impactes, que havien perdut, en algunes parts, el teixit viu que recobreix els seus esquelets interns. La metodologia -testada amb èxit sobre més de 1.000 colònies de Paramuricea clavata (“gorgònia vermella") – consisteix en "podar" les branques mortes.
L’investigador que ha liderat l’estudi, Eduard Serrano, explica que les gorgònies havien perdut al voltant del 20% del seu teixit viu per episodis de calor extrema i altres impactes. Això provoca que les branques mortes siguin fàcilment colonitzades per espècies com algues i briozous que els impedeixen tornar a recobrir aquella part de l’esquelet amb teixit propi, viu i nou. "El recobriment d’aquestes branques mortes per altres organismes afegeix pes i resistència davant els corrents a la gorgònia, fet que afavoreix el seu despreniment del substrat i per tant, perjudica la seva supervivència", detalla Serrano.
Amb la tècnica aplicada, afegeix Mas, permeten que es puguin recuperar soles i, a més, eviten que els colonitzadors puguin "ofegar-la". "Així les gorgònies es poden concentrar en curar-se i nodrir-se, fet que incrementa les possibilitats de supervivència d’aquest corall tou i de tots els serveis ecosistèmics que proporciona", remarca Mas.
Duplicar-ne la supervivència i el creixement
Amb aquesta tècnica, l’equip ha aconseguit duplicar la supervivència dels boscos de gorgònies a l’àrea en la que s'ha desenvolupat l’estudi. I no només això, en les colònies on s’ha aplicat aquesta poda selectiva, s'ha registrat un creixement fins a 2,5 vegades més ràpid que en les colònies control, no intervingudes.
El també investigador del CEAB-CSIC i coautor de l’estudi, Rafel Coma subratlla que la tècnica ha estat científicament validada i que, a més de ser efectiva, no requereix de gran tecnologia ni inversions. "Aplicant estratègicament mètodes de restauració activa com aquest, podria ajudar a pal·liar els efectes de les diverses pressions antròpiques que afecten les poblacions de gorgònies del Mediterrani", insisteix. "No obstant, cal tenir en compte que aquestes actuacions permeten guanyar temps, tot conservant la diversitat genètica de les poblacions, però no poden fer front a les conseqüències del canvi global que inclouen l’escalfament, la degradació dels hàbitats, l’arribada d’espècies invasores, i la resta de pressions relacionades amb l’activitat humana", afegeix Coma.
Els investigadors involucrats en aquesta recerca, a més, subratllen que les tècniques de restauració en cap cas poden substituir les actuacions, imprescindibles i urgents, dirigides a reduir les pressions humanes i les seves conseqüències, i insten a actuar davant l’emergència climàtica des de tots els sectors i coordinadament per tal de fer-ho amb la màxima eficàcia i rapidesa.
La recerca s'ha dut a terme en el marc del projecte PODAGORG de l'entitat Biosfera, finançat per la Fundación Biodiversidad. També ha comptat amb suport econòmic del Museu de la Mediterrània i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.