Angela Merkel ha estat a Barcelona per presentar les seves memòries, un volum de més de 800 pàgines que porta per títol Libertad (RBA). Aquesta ha estat la seva única parada a l'estat espanyol dins de la gira internacional de presentació que està fent. El testimoni de Merkel, una política que va fer de la previsibilitat un dels seus signes identifitaris, arriba en un moment de grans interrogants, alguns dels quals potser ella va contribuir a obrir.
Merkel pot anar-se'n contenta de Barcelona. Ha omplert tot l'auditori RBA on s'ha fet l'acte. Hi havia expectació per veure-la i escoltar-la. "L'has pogut veure?", preguntava una assistent a l'inici. "Sí, i és més grossa del que pensava". Hi havia expectació, potser no tant pel contingut de les memòries, que requereixen lectura reposada i aporten molta perspectiva dels grans moments de la història europea recent, des de les polítiques d'austeritat fins a la crisi financera del 2008, dels reptes de la pandèmia a l'acollida dels refugiats sirians. Sinó, sobretot, per si donava alguna pista per sortir de l'atzucac on un context diabòlic vol arraconar els europeus.
El president Salvador Illa no hi ha pogut assistir però sí que ha saludat abans Merkel. Hi eren els expresidents Jordi Pujol, José Montilla i Artur Mas, l'alcalde Jaume Collboni i una nodrida representació de la classe política i empresarial. Hi havia una transversal ideològica entre el públic, des de l'exdirigent d'Iniciativa Dolors Camats a una nodrida representació de Junts, amb Albert Batet, Jaume Giró i Agustí Colomines, entre d'altres. També hi eren democristians històrics com Josep Antoni Duran Lleida o l'avui conseller Ramon Espadaler.
En un acte conduït per la periodista María-Paz López, Merkel ha explicat perquè ha resumit el seu llibre en una única paraula, Llibertat. Ha explicat que va viure quasi la meitat de la seva vida en un règim sense llibertats, unes llibertats que Alemanya va recuperar el 1989 amb la caiguda del Mur. Ara encara ha guanyat més llibertats ara des que ja no és a la cancelleria i disposa d'un temps que no tenia.
Per ella, la llibertat és més fràgil del que semblava just quan va caure el Mur i ha de ser defensada i explicada als joves, massa enderiats per unes xarxes socials que els mostren una realitat polaritzada. Merkel ha defensat els compromisos, els "grisos" i els acords entre diferents. Merkel ha dit sobre l'extrema dreta que ella només pot parlar de l'AfD: "No puc parlar de Vox". Ha afirmat que tots els partits democràtics han d'assumir tots els problemes socials, com el de la immigració, i intentar resoldre'ls, però no fer seguiment del que digui l'extrema dreta.
Merkel ha propugnat que tots els partits democràtics han de ser capaços de fer compromisos entre ells i no han de deixar que un únic partit digui qui és el poble, criticant que els partits tenen tendència a parlar dels temes dels que parla l'Alternativa per Alemanya. Ha defensat la seva política d'acollida als refugiats i l'obertura de les fronteres el 2015: "Què havia de fer? Posar tancs d'agua a la frontera perquè no entressin? Això era contrari als nostres valors". També ha defensat la solució de recórrer a Turquia com a lloc d'acollida perquè "no es pot acollir 10.000 refugiats cada dia".
Si l'aforament estava complet, Merkel també ha sabut quedar bé. Preguntada per la seva relació amb els presidents espanyols, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, i ha parlat bé de tots dos. Ha elogiat Rajoy per resistir-se a les pressions del món financer quan s'estava al caire del rescat i ha admès que havia treballat molt bé amb Sánchez en el tema dels refugiats.
La relació amb Putin i Trump
L'exlíder alemany també ha defensat la seva política de relacions amb la Rússia de Vladimir Putin: "Rússia existeix i és una potència nuclear". Ha considerat correcta la seva decisió de no accelerar l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN: "Era un moment en què la població ucraïnesa no era majoritàriament favorable qa l'ingrés". Quan la crisi de Crimea, Merkel va optar per una línia diplomàtica amb Moscou: "Si no ho haguéssim fet, Rússia hagués pogut arrasar Ucraïna en aquell moment. En els anys posteriors al 2014, es va anar reforçant".
Ha explicat que Donald Trump no entén que els països puguin cooperar entre ells i concep les relacions internacionals com si encara fos el promotor immobiliari que va ser: "La Unió Europea és un bon exemple de com fins i tot 27 estats poden cooperar amb uns resultats positius". S'ha mostrat confiada en què Europa podrà seguir cooperant amb els Estats Units.
Sobreviure en un estat autoritari
L'excancellera ha explicat que també es pot trobar la felicitat en països dictatorials i ella la va trobar a casa seva. Però que no aconsellaria a ningú que pogués elegir que visqués en un estat autoritari. Possiblement va decidir estudiar Física per això, perquè la ciència fa les mateixes afirmacions en un estat democràtic que en un que no. Va sobreviure evitant al màxim els conflictes amb l'Estat, que no creia reformable.
L'exlíder democristiana ha explicat el moment en què va decidir donar el salt a la política. Va ingressar a la CDU, un partit "amb molts homes, majoritàriament catòlic quan jo era una dona de l'est i protestant. Però pel canceller Kohl, era ideal per tancar la llista". Ha mostrat com es va indignar per haver estat menystinguda precisament per provenir de l'est: "La meva era una biografia alemanya".
Els setze anys que va ser cancellera de la República Federal van donar-li un protagonisme sense massa contrapesos en el cim de la política europea. Entre els anys 2005 i el 2021 va poder veure passar diversos presidents francesos (Chirac, Sarkozy, Hollande i Macron), primers ministres i presidents nord-americans (de George Bush a Joe Biden). Aquest element de continuïtat fa que encara avui simbolitzi els èxits i les mancances d'una Europa avui en hores baixes.