Que l'estat espanyol no ha fet net de les atrocitats de la dictadura franquista ho posa en evidència el que passarà aquest dilluns a la Ciutat de la Justícia. Per primer cop, una Fiscalia especialitzada ha obert diligències penals per investigar tortures perpetrades durant el franquisme i la denunciant, la lingüista i històrica activista Blanca Serra, declara pels maltractaments físics i psíquics que va patir. "És una primera escletxa per a la justícia i la reparació de totes les víctimes", apunta el seu advocat Brian Ventura, del col·lectiu Irídia, en un cas que també compta amb el suport d'Òmnium. El primer reconeixement, evidentment, per a la seva germana Eva Serra, també víctima de tortures i ja traspassada.
Però, què és el que realment s'investiga? La denúncia de Serra incloïa quatre detencions en diferents períodes, totes elles amb un historial d'agressions i maltractaments. Ara bé, només els fets del febrer de 1977, ocorreguts a la comissaria de Via Laietana, es troben dins el període de la llei de memòria democràtica, que obliga l'Estat i les seves institucions a fer una "investigació efectiva" amb la qual les víctimes tinguin dret a la veritat, la reparació i la no repetició. La norma s'aplica als fets d'entre 1936 i 1978 i, com que la resta de fets denunciats són posteriors, no seran investigats.
El calendari que marca la norma tampoc hauria de ser un impediment si els tribunals tinguessin una voluntat real de saber la veritat sobre totes les tortures. "Els jutges estan obstaculitzant tots els processos, però més enllà de les lleis hi ha uns drets humans a escala internacional que no estan garantint", denuncien tant des d'Irídia com des d'Òmnium.
En dues denúncies judicials prèvies, que tenien el suport de la Fiscalia, els jutjats van arxivar els casos en considerar que estaven prescrits o emparats per la llei d’amnistia de la Transició. Ara bé, hi ha una altra escletxa que pot donar continuïtat a la investigació de les altres detencions. Ventura explica que una disposició de la llei de memòria democràtica recull que es poden investigar fets més enllà de 1977, cosa que obriria la porta a no tractar cada tortura com un fet aïllat.
Els objectius de Blanca Serra
Serra, que amb 82 anys i poques hores abans de comparèixer a la Ciutat de la Justícia prefereix no fer declaracions públiques, va ser detinguda el febrer de 1977 a la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana. La doble condició de "catalanistes i dones", juntament amb la seva germana Eva, les va convertir en "dianes perfectes", segons deia Serra en presentar la denúncia.
En una entrevista a Nació, Serra detallava alguns dels fets viscuts en totes aquelles detencions: "Ens interrogaven i ens colpejaven amb guies telefòniques. Però el més horrorós era quan ens posaven bosses de plàstic al cap i no podíem respirar. La sensació d'ofec és esgarrifosa". En un altre episodi, van colpejar-li la planta del peu amb una porra i van trencar-li diversos dits del peu.
La voluntat de la causa que s'obre aquest dilluns és molt clara. La defensa de Serra vol que la Fiscalia, que ha ofert més predisposició que els jutges, faci una investigació profunda del que va passar en aquella comissaria a la qual Serra va entrar detinguda i en va sortir torturada. Aquesta indagació ha de permetre l'accés a documents policials del moment, cosa que fins ara ha estat molt difícil, i que els testimonis i els pèrits puguin identificar els responsables de les tortures. Si bé és cert que alguns d'ells poden estar morts per qüestió de tempos, Ventura remarca que el fet de poder saber qui va ser el torturador i qui va avalar la tortura "ja és un gest de reparació" cap a les víctimes.
Via Laietana, altre cop al centre de les tortures
El fet que l'escenari on van ocórrer els únics fets investigats sigui la comissaria de Via Laietana també és un punt d'inflexió, ja que torna a posar aquest espai al centre del debat. "Es posa en evidència un cop més que on ara hi ha policia, abans hi havia crims i tortures", diuen des d'Òmnium. L'entitat, com bona part del teixit social del país, fa anys que defensa que l'actual seu de la policia espanyola al centre de la capital catalana s'ha de convertir en un centre de memòria i reparació democràtica per respecte, especialment, a les persones que van ser-hi detingudes i maltractades tant durant el franquisme com en la Transició.
Coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador, el govern espanyol es va comprometre a fer que la comissaria de Via Laietana sigui un lloc de memòria com passa amb la presó de la Model. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va dir que aquesta era la "finalitat" del seu executiu, però no va marcar cap data per posar-ho en marxa. El conseller de Justícia Ramon Espadaler recordava que la conversió de l'espai en un centre de memòria depèn d'un acord a tres bandes amb el govern estatal i amb l'Ajuntament de Barcelona. La pilota, especialment pel que fa al trasllat dels policies a una nova comissaria, està en mans d'un perfil potser menys predisposat: Fernando Grande-Marlaska.
