Les autoritats d'Israel han deixat oberta la porta a un atac contra l'Iran en resposta al bombardeig massiu del qual van ser objectiu aquest cap de setmana, en represàlia pel seu llançament de míssils contra el consolat iranià a Damasc. Poc després, la tarda d'aquest dilluns, el cap de l'Estat Major de les Forces Armades del país hebreu, Herzi Halevi, ha assegurat que respondran. Des que dissabte van morir setze persones, inclosos diversos comandaments militars, tota la comunitat internacional treballa a contrarellotge per frenar una escalada massiva del conflicte i evitar que Israel contraataqui, generant un efecte rebot continu. El Consell de Seguretat de l'ONU i el G7 es van mobilitzar amb urgència, la Xina i els Estats Units es van posicionar en favor de la pau i fins i tot l'Iran ha esgrimit un argument taxatiu: demanen que Occident tingui en compte "la seva contenció", ja que només van bombardejar objectius militars.
Arran de l'atac, el govern d'Israel va celebrar una reunió del seu gabinet de guerra per sospesar la possible resposta. Des de llavors han estudiat alguna represàlia, però l'executiu que lidera Benjamin Netanyahu ha fet passes per evitar una escalada. En primer lloc, aixecar les mesures restrictives contra la ciutadania i reobrir l'espai aeri. Ara bé, les forces armades israelianes asseguren des de diumenge que respondran "amb accions i no amb paraules". Gràcies als sistemes defensius i a la Cúpula de Ferro, a més de la intervenció dels seus aliats -entre ells els Estats Units, França i el Regne Unit- van permetre neutralitzar el 99% dels míssils, amb danys materials d'escassa rellevància en alguns punts del país i sense víctimes mortals.
El limitat impacte dels atacs, que van tenir, però una escala significativa, hauria estat degut en part que la resposta iraniana havia estat esperada durant prop de dues setmanes, cosa que hauria permès organitzar la defensa i contenir la situació. De fet, el cap suprem del Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM), Erik Kurilla, havia viatjat dies abans a Israel amb el suposat objectiu de preparar l'estratègia defensiva.
Els atacs iranians s'han vist seguits d'una onada de condemnes per part dels seus aliats, principalment a Occident, si bé han estat igualment acompanyats de crides a la contenció davant del risc d'una guerra a gran escala que podria arrossegar aliats dels dos països al camp de batalla, amb conseqüències impredictibles. Els aliats d'Israel han formulat, a més de condemnes, nous missatges de suport a la seguretat del país, encara que aquestes declaracions s'han vist acompanyades de crides perquè freni les seves accions i evitar una escalada a la regió, que es troba ja en una situació de gran inestabilitat.
Resposta d'Israel?
El portaveu de l'exèrcit israelià, Daniel Hagari, ha assegurat que les Forces de Defensa d'Israel (FDI) mantenen "una alta preparació a tots els fronts", mentre que Benjamin Gantz, membre del gabinet de guerra israelià, ha apostat per "una coalició regional" per "fer pagar el preu a l'Iran, en la forma i el moment que siguin adequats". Gantz, que va deixar entreveure així que una resposta d'Israel podria no ser immediata, va demanar "recordar" que "no s'han completat les tasques" de l'ofensiva contra Gaza, "principalment el retorn dels ostatges i l'eliminació de les amenaces contra els residents al nord i al sud", en referència a Hezbollah i les milícies palestines, respectivament.
Per contra, el ministre de Seguretat Nacional d'Israel, l'ultradretà Itamar Ben Gvir, ha demanat un contraatac "aclaparador" contra l'Iran i ha argumentat que l'única forma de crear dissuasió és "tornar-se bojos" i donar carpetada "a la contenció i la proporcionalitat". És més, Gvir ha demanat l'expulsió del ministre de Defensa del govern de Netanyahu per autoritzar desmantellar un assentament israelià a Cisjordània.