El món aguanta la respiració després de l'atac de l'Iran contra Israel d'aquest cap de setmana. No és cap novetat l'animadversió entre tots dos països, en una guerra pràcticament subversiva des de 1979 quan es va produir la Revolució Islàmica a l'Iran, però mai s'havia produït una agressió d'aquestes característiques. En un escenari sense precedents, totes dues potències del Pròxim Orient eleven el to en un moment en què la zona es troba en guerra, per l'atac d'Israel a la Franja de Gaza.
El Consell de Seguretat de l'ONU continua reunint-se d'urgència amb els principals actors polítics de la regió i les principals potències per desescalar el conflicte. Els Estats Units, la Unió Europea, la Xina i fins i tot Corea del Nord o Egipte han fet una crida a la calma i a rebaixar la tensió generada per l'atac de l'Iran a territori israelià. Teheran defensa que el seu atac va ser una resposta al bombardeig de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) al consolat iranià a Damasc, on van morir setze persones, entre elles alts comandaments militars del país.
Tot plegat conflueix en un punt de tensió pràcticament sense precedents mentre els exèrcits dels dos països escalfen motors. Encara que Israel gaudeix del suport de la principal potència militar del món, els Estats Units, a més d'altres països d'Occident, el seu exèrcit és pràcticament igual de potent que el de l'Iran i, a més, combat a Gaza contra les milícies de Hamàs i vigila les incursions d'Hezbol·là. I el país islàmic, des de fa pràcticament mig segle, es rearma per la seva complexa situació en un punt conflictiu de Pròxim Orient.
Els exèrcits, a prova
El règim dels aiatol·làs defensa a l'ONU que la seva va ser una resposta proporcionada i "en defensa pròpia". En total, van bombardejar Israel amb 180 drons suïcida, més d'un centenar de míssils balístics i una trentena de míssils creuers, demostrant així el potencial militar del seu exèrcit. No és un fet menor, i per això ha encès les alarmes de la zona, a més de les del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Bloquejar el programa nuclear de l'Iran ha estat una màxima per a la majoria dels principals països del planeta i un punt de tensió màxima en les seves relacions amb els EUA o Israel.
Comparant els dos països amb dades, el xoc de trens és pràcticament similar. La consultora militar Global Fire Power, en el seu famós rànquing anual PowerIndex, els situa d'aquesta manera: Iran (14) per sobre d'Israel (18). L'armament del règim islàmic, que està basat en els seus orígens en els dissenys o implementacions provinents de Rússia o Corea del Nord, gaudeix d'un punt fort com són els míssils. És l'arsenal més gran de tota la regió, per sobre del que gaudeixen les forces armades israelianes, té projectils balístics de curt i mitjà abast (amb capacitat nuclear), a més de míssils situats en vaixells de guerra.
Segons informa Reuters, citant l'Arms Control Association (Associació de Control d'Armes dels Estats Units), les forces terrestres de l'Iran són superiors a les israelianes, però en capacitat ofensiva aèria es posa per davant el país hebreu. Ara bé, existeix un factor diferencial: la potència nuclear. Encara que Israel mai ha admès estar en possessió d'armament atòmic, tampoc ho ha negat i és un dels països que s'ha negat a signar el Tractat de No Proliferació Nuclear. Sota aquesta amenaça, Israel argumenta que "la seguretat nacional" és un fet primordial per a ells.
És una política similar a la de l'Iran, des d'una altra perspectiva, ja que totes dues nacions han estat agredides pels seus veïns en algun moment o altra de la història recent. El règim dels aiatol·làs va patir l'intent d'invasió de l'Iraq sota el comandament dictatorial de Saddam Hussein, en un conflicte durant la dècada dels anys 80 que encara avui ressona entre la seva població. Totes les mirades del planeta estan situades ara més que mai al Pròxim Orient, primer pel conflicte de Gaza, i després per saber si Israel respondrà militarment l'atac de l'Iran. Un efecte dominó podria esclatar en una nova guerra.