"Els ulls del món estan sobre vosaltres. Les esperances i oracions de les persones amants de la llibertat a tot arreu marxen amb vosaltres". Aquestes línies formen part del discurs del comandant suprem de les Forces Aliades, Dwight D. Einsehower, enviat per carta a tots els soldats que formarien part del desembarcament militar més important de la història: l'Operació Overlord, el 6 de juny de 1944, que va marcar l'inici del final de la Segona Guerra Mundial. Aquest dijous se celebra el 80è aniversari de l'inici del desembarcament.
Aquella fita militar va canviar el curs de la història. Els seus protagonistes formen part de la llegenda, mitificada amb el pas del temps, d'un dels episodis més cruents, tensos i determinants del segle XX. Les cinc platges de Normandia van ser un escenari sanguinari per a un matí fred de juny. Aquests van ser els protagonistes de la fita, setanta-cinc anys després:
L'1x1 dels protagonistes de Normandia
Regne Unit i França han celebrat aquest dimecres als seus respectius territoris una sèrie d'actes en commemoració del 80è aniversari del desembarcament de Normandia. Aquesta operació va ser la major invasió marítima de la història, i la posterior batalla al nord-oest de França va establir les bases de la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial. Gran part de les tropes del Regne Unit, els Estats Units i el Canadà van salpar des de Porstmouth rumb a costes gal·les. Ara, en un escenari de tensió creixent a Europa i en plena guerra d'Ucraïna, les commemoracions i aniversaris d'aquesta gesta militar aboca a recordar també els seus protagonistes.
Adolf Hitler
El Führer del Tercer Reich no necessita presentació. El seu paper en el desembarcament de Normandia va escenificar l'arrogància i la prepotència del seu règim nazi, tant en els aspectes militars com en la il·lusió errònia que podrien combatre qualsevol intent d'invasió a Europa. Hitler estava dormint en el moment de l'operació, que va començar a les cinc de la matinada del 6 de juny.
L'escena va ser dantesca. Els oficials alemanys a la zona van informar a Berlín de la invasió, però els encarregats de la seguretat de Hitler van decidir no despertar-lo "perquè consideraven que no era un esdeveniment important". El comandament nazi seguia creient que la gran operació aliada seria pel pas de Calais. El Führer va ser despertat a les 10 del matí del 6 de juny, quan les tropes aliades ja havien desembarcat completament a França i iniciaven el seu avanç per les costes franceses. Una gran escena de la pel·lícula Valkiria escenifica aquesta dèria de Hitler en resposta al desembarcament de Normandia. "Invasió? Quina invasió?" pregunta el dictador.
Bertrand Ramsay
Almirall de la Royal Navy britànica, un dels més famosos comandants de la flota del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial. Va ser l'encarregat de planificar moltes de les operacions navals més importants de l'armada britànica durant la guerra, essent la més destacada l'Operació Dinamo: el rescat de les més de 300.000 persones de l'exèrcit britànic a les costes de Dunkerque.
Ramsay va ser l'encarregat d'impulsar l'Operació Neptú, el dispositiu naval que s'encarregava de coordinar, transportar i fer desembarcar totes les tropes aliades a les costes de Normandia. El temps va ser un dels màxims obstacles de la flota, que va postergar diversos dies l'entrada per les platges franceses. Van bombardejar durant una setmana la costa per intentar minar les defenses alemanyes. Un dels moments claus (i curiosos) va succeir quan Winston Churchill i el rei Jordi VI van voler observar el desembarcament des d'un dels vaixells britànics. Ramsay s'hi va negar i els va exposar els perills. Van acabar no anant-hi.
Winston Churchill
El primer ministre del Regne Unit, un dels principals actors de la Segona Guerra Mundial, un dels dirigents històrics més famosos i controvertits del segle XX, a més de ser una peça clau en el desembarcament de Normandia. Després de resistir durant anys una invasió en terres britàniques, Churchill va ser un dels màxims impulsors de l'obertura d'un front occidental en territori francès.
Relegat a tasques bàsicament diplomàtiques, ja que el pes de la força militar queia sobre els nord-americans, Churchill va lluitar amb mans i mànigues perquè els francesos de Charles de Gaulle no obtinguessin un clar protagonisme a Normandia. L'Operació Overlord va suposar una venjança per als britànics, que havien sortit derrotats de les costes franceses quatre anys abans, on es van retirar 300.000 homes de Dunkerque.
Arthur Tedder
Comandant escocès de la Royal Air Force (RAF), que va escalar posicions fins a arribar al rang de mariscal de l'aire. Eisenhower el va nomenar comandant suprem del Quarter General Suprem de la Força Expedicionària Aliada, adjunt al màxim dirigent de l'exèrcit. Un dels grans pensadors de l'Operació Overlord, va ser l'encarregat de pensar els moviments de les divisions 101 i 82 dels paracaigudistes, els primers a aterrar a Normandia la nit del 5 al 6 de juny.
Tedder va ser un gran crític del general Montgomery, arran dels seus moviments lents i desastrosos en la batalla de Normandia, que van provocar el retard de la conquesta de Caen o de la ruptura del front alemany a l'anomenat "cap de platja francès", la principal zona per entrar a França.
Erwin Rommel
Un dels millors generals que va tenir l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial, conegut amb el sobrenom de la Guineu del Desert. Mariscal de camp del famós Afrika Korps, el grup d'exèrcits de la Wehrmacht destinats al Nord d'Àfrica. Rommel va ser l'encarregat de protegir el nord de França a partir de 1943, amb l'objectiu de frenar l'imminent intent d'invasió per part dels Aliats.
Va aconseguir potenciar l'anomenat Mur Atlàntic -un conjunt de fortificacions per tota la costa de Normandia- i va argumentar que els tancs alemanys, els Pànzer, haurien de posicionar-se molt a prop de les platges i en petits grups, evitant la ja assolida superioritat logística dels Aliats. En confrontació amb altres generals, Hitler va acabar decidint-se per un pla intermedi. El Dia D, Rommel era a Alemanya celebrant un aniversari. Va ser ferit al cap després de poc temps en un atac aeri. Es va suïcidar arran de l'atemptat del 20 de juliol de 1944, ja que es va considerar que hi estava implicat.
Gerd von Rundstedt
Comandant en Cap de l'Exèrcit Occidental i del Grup d'Exèrcits D de la Wehrmacht, amb el famós Erwin Rommel sota les seves ordres. Un dels impulsors del Mur de l'Atlàntic, el també mariscal de camp alemany opinava diferent que "La Guineu del Desert": considerava que les divisions de tancs pànzer havien d'estar operatives allunyades del front, per estar disposades a donar suport un cop desembarquessin les tropes aliades.
Amb l'ajuda del també general Geyr von Schweppenberg, va intentar anar a la contra de Rommel, però l'opinió d'aquest últim va acabar sent la més notòria -Hitler, no obstant, va optar per un altre pla-. Va considerar també que els aliats mai desembarcarien tan a l'oest com Normandia. Un cop van desembarcar, va instar Hitler que pactés la pau amb els Aliats. Va ser relegat del càrrec.
Geyr von Schweppenburg
Un dels principals generals alemanys en la defensa de Normandia, sota les ordres de Von Rundstedt i Rommel. Comandava el Grup Panzer de la zona Oest (assignada al nord de França) i va ser un dels impulsors del pla contrari a Rommel: mantenir els tancs allunyats de les costes, intentant repel·lir la invasió amb intervencions posteriors al desembarcament.
Va ser rellevat de la comandància del seu grup de tancs després d'instar a la retirada de la ciutat de Caen, des d'on les forces aliades van poder conquerir la primera gran ciutat francesa després del 6 de juny de 1944. El seu pensament era maniobrar terra endins, buscant cercar les tropes aliades, tot i que va ser dels generals que va menysprear la capacitat logística i d'armament dels americans.
George Patton
Un dels militars més cèlebres de la història dels Estats Units. El seu paper va ser clau durant la intervenció aliada a Europa, i va esdevenir un dels comandants principals dels exèrcits nord-americans a la zona d'Itàlia l'any 1942, a més de l'alliberament d'Europa. Tot i això, la seva participació al desembarcament de Normandia no va ser militar, sinó estratègica i de distracció.
Patton, el general que més por feia als comandants nazis, va ser l'esquer per fer creure als nazis que la invasió a França seria pel pas de Calais. Patton va ser retingut fins al 6 de juliol de 1944 a Anglaterra, un més després del desembarcament, per seguir fent creure als generals alemanys que la invasió important encara estava per fer.
Sir Miles Christopher Dempsey
Comandant principal de les forces britàniques en el desembarcament de Normandia. Assignat directament per Bernard Montgomery, va ser l'encarregat de dirigir el Segon Exèrcit de les Forces Aliades. Formava part de l'ala esquerra de les platges, concretament les anomenades "més light": Gold, Juno i Sword. El seu contingent estava format per britànics, canadencs i polonesos.
Diverses de les seves tropes van poder baixar caminant a les platges, amb una radical diferència dels desembarcaments a Omaha o Utah. Dempsey va ser l'encarregat d'envair Caen un cop les tropes estiguessin en terreny francès, però sota les ordres de Montgomery van trigar moltíssim a aconseguir aquesta fita.
Friedrich Dollmann
Un dels principals generals alemanys que reben el desembarcament de Normandia. Comandant del setè exèrcit de la Wehrmacht durant la invasió de França l'any 1940, es va quedar en territori francès com un dels dirigents militars de la ocupació. Els dies 5 i 6 de juny va dirigir la 21a divisió de pànzers per intentar contraatacar als aliats a les costes de França.
Dwight D. Eisenhower
Comandant Suprem de les Forces Aliades. El màxim responsable de l'operació Overlord, el líder dels exèrcits dels Estats Units, el contacte directe amb totes les tropes aliades i qui va donar el vistiplau a la majoria de plans sobre el desembarcament. Einsehower és una de les figures militars més importants de tota la Segona Guerra Mundial. Aquest és el discurs que va fer el dia del desembarcament, a tota la població dels Estats Units.
Un dels únics generals de cinc estrelles de la història dels Estats Units (i futur president del país), va establir les bases de l'operació: va decidir desembarcar en cinc platges, va escollir la costa de Normandia, va instar a preparar un contraespionatge per enganyar els alemanys, va ser clau a l'hora de controlar els egos dels grans generals aliats, va preparar els paracaigudistes que van caure a França la nit anterior al 6 de juny. També va ser l'encarregat de controlar Charles De Gaulle, que es queixava que la França Lliure no tenia protagonisme en aquesta invasió.
L'embrió del desembarcament es va procrear el 1943 a la Conferència de Teheran, on es van reunir Roosevelt, Churchill, Stalin i els màxims dirigents militars de les forces aliades. El dictador soviètic va exigir l'obertura d'un segon front a Europa que permetés oxigenar la batalla al front oriental, on la URSS intentava combatre els nazis.
Va ser un dels impulsors d'instar una resposta ràpida contra el desembarcament, però els alemanys, arrogants de la seva superioritat però en deficiència numèrica -ja que moltes de les divisions pànzer eran a Calais-, es van veure aclaparats per la preparació aliada. Va morir el juliol de 1944, després de la derrota de Cherburg, quan l'esperava un consell de guerra a Berlín. Companys seus van culpar Hitler "de la desfeta física i mental" de Dollmann.
Paul Hausser
Un dels generals principals de les Waffen-SS que va participar a la batalla de Normandia. El seu exèrcit és enviat a Normandia per enfrontar-se als aliats, com a resposta al desembarcament. Participa al contraatac contra els britànics en resposta a la Operació Epsom.
El mateix juny de 1944, un dels generals que comandaven les tropes alemanyes a la zona de Normandia, Friedrich Dollmann, va morir d'un atac de cor després de perdre la batalla de Cherburgo. Hausser va ser un dels últims oficials a deixar la zona, en la retirada de l'anomenada Bossa de Falaise.
Bernard Montgomery
El militar de major rang britànic durant la Segona Guerra Mundial. Conegut per enfrontar-se a Erwin Rommel durant la campanya del nord d'Àfrica, va fer-se un nom en guanyar la batalla d'El Alamein. Va continuar el seu ascens amb la invasió d'Itàlia el 1942, per després ser un dels cervells del desembarcament de Normandia.
Comandant del 21è grup d'exèrcits, amb les divisions britàniques a les seves ordres, a més de codirigir les tropes nord-americanes amb el general Bradley. Va ser el general més qüestionat pels seus companys, ja que les seves ofensives van ser absurdament lentes, acusat de ser massa prudent. Les seves tropes havien d'avançar amb rapidesa i s'acabaven trobant en situacions d'encallament precari, trigant més d'un mes en operacions que havien de durar dies (com la conquesta de la ciutat de Caen). Incapaç de trencar el front alemany, les tropes aliades van patir moltes baixes sota el seu comandament.
Joan Pujol «Garbo»
Agent doble de la intel·ligència britànica, amb un paper clau en el desembarcament de Normandia. Conegut amb el sobrenom d'Aleric dins l'espionatge alemany, Pujol va aconseguir introduir informació falsa a la cúpula del poder nazi, fent-los creure que la invasió aliada de 1944 seria per un altre lloc i no pas a Normandia.
Garbo va establir una xarxa de contactes, espies i persones al seu servei diversos mesos abans del 6 de juny de 1944. El seu objectiu, per totes les seves forces, era convèncer Hitler i tota la cúpula nazi que el desembarcament es faria pel Pas de Calais, el punt més pròxim de la costa francesa amb l'illa britànica. Això va provocar la mobilització de diverses divisions pànzer a Calais, deixant més desprotegida Normandia. Diversos historiadors apunten que si tot l'exèrcit defensiu alemany hagués estat a la zona del desembarcament, possiblement els aliats no haguessin passat de la sorra de la platja.
Omar Bradley
Bradley és un dels comandants més importants de la fase final de la Segona Guerra Mundial. A les ordres del general Patton a la campanya d'Àfrica i Sicília. Va ser l'últim general de cinc estrelles de la història dels Estats Units, títol que només han obtingut una sèrie d'escollits (Marshall, MacArthur, Eisenhower, Arnold i el propi Bradley).
Un dels encarregats de dirigir les tropes que desembarcaven a les platges de la costa francesa, comandant el 1r exèrcit dels Estats Units. A les seves ordres es va desembarcar a les dues platges més complicades, a l'est: Sword i Omaha, aquesta última la més crua. Bradley estava a les ordres de Bernard Montgomery, el màxim dirigent dels exèrcits britànics.
El 10 de juny, Bradley va desembarcar a Normandia i va establir les casernes generals nord-americans a la riba francesa. Un cop establerts en els caps de platja va planejar l'Operació Cobra que hauria de trencar el front alemany i portar a les tropes nord-americanes cap a l'interior de França.
Walter Bedell Smith
Un dels generals de més alt nivell, estratega del pla de l'operació Overlord i un dels responsables directes del desembarcament de Normandia. Bedell Smith va ser nomenat l'any 1944 com a cap del Quarter General Suprem de la Força Expedicionària Aliada, amb lligam directe amb el comandant suprem, Dwight E. Eisenhower.
Era un dels estrategues més directes del pla de Normandia, negociador entre els militars més "bel·ligerants" com Bernard Montgomery (Regne Unit) o Omar Bradley i George S. Patton (Estats Units tots dos). Un cop es va realitzar el desembarcament, va ser l'encarregat de gestionar la precària situació del territori conquerit a la costa francesa.