El llaç groc és una de les icones més reconegudes del procés. Va suposar altercats entre partidaris i detractors i, fins i tot, inhabilitacions polítiques com la del diputat de la CUP Pau Juvillà o la del president de la Generalitat Quim Torra, que es van negar a retirar-los de les façanes en campanya electoral. Aquests darrers mesos, els llaços grocs també s'han vist a Israel, en ministres. L'estampa sorprèn: el duen per solidaritat catalana o té algun altre origen?
A Catalunya, els llaços grocs van quallar com a símbol per demanar l'alliberament dels presos polítics a finals del 2017 i de seguida va omplir carrers i balcons públics. A Israel, però ja feia més d'una dècada que s'havien popularitzat i no només en ministres. En aquest cas la població se'l va fer seu per demanar l'alliberament d'ostatges.
El 2008 es van començar a lligar llaços grocs a la regió de Galilea, al nord d'Israel. Sobretot es duien als miralls dels vehicles, en un gest que reclamava l'alliberament del soldat Gilad Shalit, empresonat a la Franja de Gaza i capturat per Hamàs.
Shalit va ser alliberat el 2011, però el símbol es va mantenir com un emblema. Així, amb l'escalada de la guerra a Gaza des de l'octubre del 2023, Israel ha recuperat el símbol. El duen ministres com el d'exteriors, Isarel Katz, però també s'hi han sumat mandataris com Javier Milei, que el va dur a l'americana durant la seva visita a Jerusalem.