14
de febrer
de
2024, 11:32
Actualitzat:
11:50h
El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència contra l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, que el van condemnar a una pena de multa i de sis mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència, per haver-se negat a retirar els llaços grocs de la Paeria l'abril de 2019. La condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer que Juvillà perdés l'acta de diputat al Parlament.
En la sentència, de 27 pàgines, la sala penal ha desestimat el recurs de Juvillà. En el moment dels fets, el dirigent cupaire era regidor de l'Ajuntament de Lleida i va ser requerit per retirar els llaços grocs, que es consideraven un símbol polític que no podia exhibir-se en un edifici públic en període electoral. El ponent de la resolució, el magistrat Juan Ramon Berdugo, sosté que Juvillà va "violar el deure de neutralitat política".
La sala nega que s'hagi vulnerat la seva llibertat ideològica. "Com a ciutadà és lliure de fer les manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política", diu la sentència, però considera que l'exdiputat va desobeir les reiterades ordres dels organismes constitucionals que tenen la funció de garantir la "transparència i netedat" dels processos electorals, i que exigeixen "neutralitat" als poders públics.
En la sentència, de 27 pàgines, la sala penal ha desestimat el recurs de Juvillà. En el moment dels fets, el dirigent cupaire era regidor de l'Ajuntament de Lleida i va ser requerit per retirar els llaços grocs, que es consideraven un símbol polític que no podia exhibir-se en un edifici públic en període electoral. El ponent de la resolució, el magistrat Juan Ramon Berdugo, sosté que Juvillà va "violar el deure de neutralitat política".
La sala nega que s'hagi vulnerat la seva llibertat ideològica. "Com a ciutadà és lliure de fer les manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política", diu la sentència, però considera que l'exdiputat va desobeir les reiterades ordres dels organismes constitucionals que tenen la funció de garantir la "transparència i netedat" dels processos electorals, i que exigeixen "neutralitat" als poders públics.