Davant d'una agressió militar inèdita, mesures inèdites. La invasió d'Ucraïna llançada pel Kremlin des de fa cinc dies està tenint conseqüències per a Rússia en l'esfera internacional mai aplicades fins ara en un conflicte militar. A més de les sancions econòmiques de tota mena i del tancament de l'espai aeri a vols russos, la UE ha estrenat mesures com ara la compra d'armes amb fons europeus per ajudar l'exèrcit ucraïnès i fins i tot la censura dels mitjans finançats pel govern rus.

El gruix de les mesures de resposta d'Occident per aturar el conflicte bèl·lic busca perjudicar l'economia russa, i en aquest propòsit s'emmarca l'exclusió de Rússia de la xarxa Swift de transaccions financeres entre bancs. Es tracta d'una decisió històrica que es va prendre amb el consens d'Alemanya, França, Itàlia, el Regne Unit, Canadà i el Japó.

L'exclusió del sistema Swift se suma a tot un seguit de sancions que estrenyen el setge sobre un total de 555 individus i 52 entitats russes properes al Kremlin, que ara tenen congelats tots els seus béns en territori comunitari. A més, Visa i Mastercard han prohibit fer servir les seves targetes a Rússia. També en l'àmbit econòmic, els Estats Units i Europa han prohibit la importació d'una llarga llista de béns a Rússia i han congelat els béns de 15 oligarques propers al Kremlin, a més de bloquejar les operacions amb el principal banc rus i altres institucions financeres. 

De sancions econòmiques decretades per la comunitat internacional per pressionar un país, n'hi ha diversos exemples al llarg de la història: bé amb èxit en la consecució dels objectius com ara les que van afectar la Sud-àfrica de l'apartheid als anys vuitanta; o bé sense més resultats que l'empobriment de la població, com ara l'embargament imposat a Cuba pels Estats Units des dels anys seixanta.

[h3]Ni vols ni trobades diplomàtiques[/h3]
Volar des de Rússia s'ha tornat més complicat des que aquest dilluns els 27 hagin tancat l'espai aeri a tots els vols d'aerolínies russes. Aquesta mesura afecta tant els ciutadans russos que ara mateix estiguin en qualsevol país europeu i vulguin tornar al seu país com qualsevol europeu que tingués previst un viatge a Rússia, per negocis o per turisme. 

La invasió d'Ucraïna també ha tingut conseqüències en el pla diplomàtic, amb l'exclusió de Rússia de les trobades del G-8 i la suspensió de qualsevol mena de trobada bilateral entre la UE i Rússia. També s'han prohibit els préstecs a Rússia per part del Banc Europeu d'Inversions i el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (EBRB). 

[h3] Armes letals europees per a Ucraïna [/h3]
"Es trenca un tabú, que la UE no proporciona armes en una guerra", declarava el cap de setmana l'alt representant europeu per a la política exterior, Josep Borrell. Des que van començar a sonar els tambors de guerra a Ucraïna, el govern de Volodímir Zelenski va rebre armament defensiu de diversos països europeus, però la Unió Europea no es movia de l'esfera diplomàtica. Ara ja no és així i diumenge els 27 van acordar destinar 450 milions a finançar l'enviament d'armes letals a Ucraïna.

Fins i tot Alemanya ha trencat la seva política de no lliurar mai armes a països en conflicte. La invasió marca "un punt d'inflexió en la història", argumentava el canceller Olaf Scholz, que proclamava que l'atac a Ucraïna "amenaça tot l'ordre de postguerra". També Suècia s'ha saltat aquesta línia vermella de no subministrar armament. Des de la invasió soviètica de Finlàndia del 1939 no enviava material militar a un país en conflicte, i ara farà arribar al país envaït armes antitancs, cascs i armilles antibales. Amb l'empitjorament del conflicte, també el govern finès ha compromès ajut militar a Ucraïna, una altra decisió històrica per a un país que es movia en la neutralitat.

[h3] L'OTAN reforça la frontera [/h3]
La suposada amenaça que representa l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) per a Rússia ha estat un dels ingredients principals del relat públic del Kremlin per justificar la invasió d'Ucraïna. El país que comanda Zelenski havia picat la porta de l'aliança defensiva, però no havia estat acceptada com a membre. Com que no en forma part, els socis de l'aliança no s'impliquen en el conflicte amb les seves tropes, però sí que han reforçat la frontera oriental amb Rússia. Polònia, Estònia, Letònia, Lituània i Romania han rebut efectius i recursos militars en els últims dies, i fins i tot l'OTAN ha desplegat la seva Força de Resposta per primer cop en la seva història.

Es pot donar la paradoxa que un conflicte creat per afeblir l'OTAN acabi enfortint-la. Mesos després d'un replegament d'Afganistan que va simbolitzar el declivi de l'aliança militar, l'agressió a Ucraïna ha revigoritzat el club defensiu. Estats europeus que fins ara havien declinat formar part del sistema de defensa, com ara Suècia o Finlàndia, després del conflicte a Ucraïna se senten amenaçats per Rússia i valoren incorporar-se a l'aliança militar, amb les consegüents amenaces del Kremlin.

[h3] Suïssa ja no és neutral [/h3]
Un país que no forma part de l'OTAN, però ha fet un gir de 180 graus en la seva relació amb Rússia, trencant amb la seva tradició neutral, és Suïssa. La confederació ha pres la decisió històrica d'aplicar totes les sancions de la UE, inclosa la congelació dels fons russos que es trobin en bancs del país, atès que la guerra és "inacceptable des del punt de vista del dret internacional", en paraules del president, Ignzio Cassis. La mesura és rellevant pel fet que el país helvètic és una plaça financera clau.

[h3] Més facilitats per acollir refugiats [/h3]
La greu crisi humanitària causada per la guerra a Ucraïna ha dut la Unió Europea a eliminar barreres d'entrada per als refugiats. Ja han entrat a Europa prop de 360.000 persones, la majoria amb destinació a Polònia, i davant aquesta crisi migratòria els 27 han decidit per unanimitat que els que fugen de la guerra no hagin de presentar una sol·licitud d'asil.

[plantillaucraina]