Rep el butlletí cada matí al teu correu
"Vull acabar felicitant-me". El ministre Félix Bolaños va concloure la compareixença al Congrés per valorar l'acord per la llei d'amnistia amb un mena d'autohomenatge pel resultat del pacte assolit amb les forces independentistes. Va semblar que a Bolaños el traïa el subconscient i que verbalitzava allò que sentia, alleugeriment, perquè l'entesa s'havia llaurat en temps de descompte i no sense dificultat, en un context carregat de soroll. El PSOE necessitava una victòria política rellevant després de mesos de desgast, trajecte sinuós complicat encara més pel llast del cas Koldo, que amenaça d'empastifar els socialistes en aquesta arrencada de la legislatura espanyola.
No hauria de sorprendre, doncs, que el ministre de Justícia recorregués ahir a un vocabulari grandiloqüent per defensar la norma consensuada amb Junts i ERC. El dia ho permetia. Va apuntar que la llei serà una referència internacional, en va defensar la constitucionalitat i va argumentar que marca un punt d'inflexió per tancar una etapa d'"enfrontament" territorial a l'Estat i obrir-ne una altra de "diàleg" i "acords". La mateixa grandiloqüència emprada per Junts, decidida a transmetre que, ara sí, la llei tapa tots els "forats" dels represaliats pel procés i permet a Carles Puigdemont somiar amb un retorn al juliol, horitzó que s'alimenta quan s'acosten eleccions. Tot plegat mentre ERC, que ha participat de l'acord a tres un mes després de dir que el marc legal ja era "robust", minimitzés a la categoria de retocs "estètics" els canvis introduïts en el redactat.
El xoc de relats era previsible i no servirà per comprendre qui ha cedit més en la negociació, com tampoc aportarà garanties plenes que l'amnistia s'aplicarà tal com voldrien els legisladors. El que sabem, un cop validat el pas a la comissió de Justícia del Congrés, és que la llei que ara s'ha de votar al ple exclou els delictes qualificats com a terrorisme per la directiva europea de 2017, tot eliminant les referències al codi penal espanyol. I que també s'amnistia la malversació sense enriquiment personal i la traïció sense ús de la força. Recupereu aquesta anàlisi de Bernat Surroca per comprendre'n tots els detalls, també els que afecten els policies que van actuar l'1 d'octubre.
Els moviments dels últims dies dels partits implicats en les converses, accelerats arran del dictamen preliminar de la Comissió de Venècia -filtrat pel PSOE i molt oportú per a les parts-, s'expliquen per la voluntat de protegir-se de l'acció judicial, que ha posat el focus en el terrorisme i la traïció. Seran els jutges els qui hauran d'interpretar i aplicar la llei quan completi el tràmit parlamentari. Al Tribunal Suprem, tindrà la paraula Manuel Marchena, que assumeix la carpeta de Puigdemont. I a l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, amb Tsunami Democràtic com a causa central. Més que la dels partits, la interpretació que ens interessarà serà la dels magistrats. Comencen mesos de tensions.
A l'espera de l'accent que hi posi el Suprem i l'Audiència Nacional, al govern espanyol li interessa que el Tribunal Constitucional no tombi la llei, decisió clau per al futur de la legislatura. Una legislatura iniciada de forma abrupta i enfangada ara per un cas de corrupció que transporta el PSOE a èpoques pretèrites. Per aplanar-la, Bolaños projectava aquest dijous que hi haurà acord pels pressupostos generals de l'Estat, amb l'afegit que els grups parlamentaris que van permetre la investidura de Pedro Sánchez són receptius al pacte. Però els vots que necessita el govern de coalició no estan lligats, encara que l'amnistia faciliti el clima d'entesa amb l'independentisme. ERC vol que els comuns no posin més obstacles als pressupostos de la Generalitati Junts també voldrà esgarrapar contraprestacions pel seu compte per falcar Sánchez. Algunes ja s'han començat a discutir.
Amb l'amnistia encarrilada, la carpeta més calenta no serà la de l'autodeterminació, per molt que figuri en declaracions pomposes. El que s'obrirà ara serà el meló de la negociació del finançament, una prioritat per al Govern de Pere Aragonès -en sintonia amb les reclamacions de l'elit econòmica, que conjuga la reclamació del pacte fiscal- i també fruita desitjada per Junts, com establia el seu acord amb el PSOE. Bolaños donava per acabat ahir els anys de confrontació. Caldria tenir present que el fons del conflicte no ha desaparegut, però el paisatge ens trasllada més a l'agenda prèvia al procés que als espetecs del 2017.
Avui no et perdis
»L'amnistia, ara sí: així queden el futur de Puigdemont, el terrorisme de Tsunami i els policies de l'1-O; per Bernat Surroca.
»La conjura Turull-Rovira salva l'amnistia: intrahistòria d'una negociació agònica; per Bernat Surroca i Oriol March.
»La segona oportunitat ERC-Junts pels pressupostos fracassa; per Carme Rocamora.
» Illa ofereix col·laboració «absoluta» si se li demanen «explicacions» en el cas Koldo: «Vam actuar com calia».
»El Parlament impulsa una Renda Bàsica Agrària per a petites explotacions; per Arnau Urgell i Vidal.
»El Govern permetrà finalment dessalinitzadores privades per omplir piscines d'hotels; per Arnau Urgell i Vidal.
» Quines restriccions d'aigua s'han suavitzat a agricultura i ramaderia?; per Arnau Urgell i Vidal.
» Les precarietats que encara arraconen les dones; per David Cobo.
» De «la Manada» a Alves: el gran avenç del feminisme amenaçat per un tsunami conservador; per Maria Rabella Ytarte.
» Cotxes fúnebres a les carreteres catalanes: la «dura i impactant» campanya de Trànsit.
» Les carpetes pendents de Laporta... tres anys després; per Lluís Girona.
» Sentència pionera: els usuaris de futbol pirata poden ser multats.
El passadís
El Govern d'Aragonès encara no té assegurats els pressupostos de la Generalitat, perquè amb l'acord amb el PSC no en fa prou. Necessita també el vot dels comuns, que han presentat una esmena a la totalitat als comptes per deixar clar que el seu veto al Hard Rock és seriós. Aquest és el discurs públic de la formació de Jéssica Albiach, que també repeteix en privat. Per això resulta curiós que, en paral·lel, representants del grup parlamentari dels comuns participessin aquest dimecres al migdia en una sessió formativa al Parlament en la qual s'explicava com registrar esmenes parcials als pressupostos. Es tracta d'una sessió tècnica, però el detall pren rellevància pel moment de la negociació. El temps dirà si En Comú Podem fa marxa enrere amb l'esmena a la totalitat i permet l'aprovació dels pressupostos.
Vist i llegit
La recomanació d'aquest divendres respon al treball d'un bon amic i periodista, Albert Llimós, que acaba de publicar Intocables (La Campana), en què relata el procés, professional i personal, que l'ha portat a publicar al diari Ara casos d'assetjament, abusos sexuals i de poder amb enorme repercussió a la premsa catalana. Amb l'autor com a fil conductor, el llibre és el retrat d'un punt d'inflexió, el de la denúncia de conductes d'abús que abans quedaven en la penombra. Llimós hi aboca el mètode periodístic que li ha servit per destapar situacions com les de l'Aula de Teatre de Lleida -que va derivar en el documental d'Isabel Coixet, El sostre groc-, l'Institut del Teatre o el cas Benaiges. Però el periodista també revela com l'ha impactat submergir-se en tantes històries de dolor. El llibre val molt la pena.
El nom propi
L'arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, va ser elegit dimarts president de la Conferència Episcopal Espanyola. De línia oberta quan era jove, Argüello ha anat derivant cap a posicions conservadores. El que sempre ha estat, però, és polemista. "Busca el cos a cos", expliquen d'ell sacerdots que el coneixen. El novembre del 2018, prop de 300 capellans de totes les diòcesis catalanes van subscriure una carta en què demanaven a l'Església espanyola de buscar camins de diàleg per trobar una sortida al conflicte polític a Catalunya. Reclamaven no repetir "l'error històric" de la Guerra Civil i no decantar-se per un bàndol. Aquests dies, alguns dels signants recorden que la carta es va enviar a tots els bisbes espanyols. Només un va contestar: Luis Argüello, aleshores bisbe auxiliar de Valladolid.
El nou president de la Conferència Episcopal Espanyola els va respondre amb una carta crítica en què assegurava que els creients procedents de Valladolid i altres províncies espanyoles que visitaven Catalunya es trobaven poc acollits a les parròquies catalanes i es queixaven que la llengua era un mur que els separava. Geni i figura, Argüello.
Els imperdibles
Aquest divendres és 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i a Barcelona hi haurà una manifestació reivindicativa al centre de la ciutat. Però les propostes del 8-M van més enllà de la crida al carrer. En un ambient més recollit, des del cap de setmana passat i fins la tercera setmana de mes, set museus participen en el cicle Petites històries, grans dones, per donar a conèixer noms femenins que han destacat en el terreny de les ciències, la història o l'art. Són activitats teatralitzades que es programen al Museu Marítim de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Fundació Joan Miró, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu Olímpic i de l’Esport i el Museu d’Esplugues de Llobregat. Bon cap de setmana!
redactor en cap de Nació
