07
de març
del
2024
"Són dies de molta pressió. Potser massa". La frase la pronuncia l'entorn de Jordi Turull quan el secretari general de Junts ja ha superat les dues intervencions posteriors a un infart patit el dilluns 26 de febrer. Amb el pas dels dies, aquestes paraules adopten encara més sentit. S'està negociant la llei d'amnistia i el desllorigador no arriba. Què fer amb el terrorisme? Què fer amb l'alta traïció? Com queda la malversació? Els contactes que hi ha per separat entre Junts, el PSOE i ERC no serveixen per avançar. Els socialistes asseguren en privat que estan disposats a fer canvis -un posicionament que col·lideix amb el relat públic-, però diuen als seus interlocutors que hi ha un problema. Quin? Que ERC no accepta les modificacions que proposa Junts, i que Junts no accepta les reformes que planteja ERC. Aquí és on s'activen dos vells coneguts.
El diumenge 3 de març, ja recuperat de l'infart, Turull -que superat el tràngol ironitza amb el fet que el metge li ha recomanat allunyar-se de desenllaços legislatius al límit, com el que ha viscut l'amnistia, ja pactada i aprovada per la comissió de Justícia del Congrés- es posa en contacte amb Marta Rovira, secretària general dels republicans. Estan acostumats a apagar focs. Ho van fer quan CiU i ERC eren socis parlamentaris, entre el 2012 i el 2015, i també quan van compartir el grup de Junts pel Sí. En els pitjors moments de tensió entre les principals formacions de l'independentisme, Turull i Rovira han intentat no deixar abandonada la relació. Un punt a favor quan s'acosten cruïlles transcendentals, com era l'aprovació de la llei d'amnistia. Sense norma, el descrèdit del moviment podia ser sonat. I la legislatura a Madrid entraria en via morta.
Rovira i Turull parlen dilluns al matí, i a partir d'aquí s'arriba a una decisió: si el PSOE diu que el problema és que no es posen d'acord entre ells, el millor és redactar un acord per elevar-lo als socialistes. S'activa un grup de treball format per Gonzalo Boye -advocat de Carles Puigdemont, puntal en la negociació i una de les primeres veus que va posar en dubte les virtuts de la primera versió de l'amnistia, tombada per Junts a finals de gener-, Josep Pagès -diputat dels juntaires a Madrid i també advocat- i Marta Vilaret, responsable jurídica d'ERC. Es posen d'acord, segons les fonts consultades per Nació, en un parell de dies. Però la feina no acaba aquí, perquè cal enviar l'entesa -no rubricada formalment- als interlocutors.
Això sí que es fa per separat. Junts es posa en contacte amb Santos Cerdán, secretari d'Organització del PSOE i contrapart habitual de Turull -aquests dies se li ha complicat el dia a dia perquè ha hagut de combinar la via d'aigua del cas Koldo amb la recta final de l'amnistia-, per fer saber què han pactat amb ERC. I els republicans fan el mateix amb els interlocutors habituals, sempre arrenglerats al costat del ministre Félix Bolaños, que és qui va signar a Barcelona el pacte de la investidura amb Oriol Junqueras. "En dret és molt important on està col·locada una coma", remarquen coneixedors de les converses. En els intercanvis de documents han proliferat quadres amb les modificacions -a l'esquerra, el redactat antic; a la dreta, el nou- i també tipografies en vermell, per assenyalar què s'eliminava. Faltava el més important: tancar-ho tot.
I això no només inclou el redactat de la llei -que s'acaba de perfilar durant la jornada del dimecres, quan Pedro Sánchez ja ha aplanat el terreny dels canvis en una conversa a l'avió cap al Brasil-, sinó també el comunicat conjunt de les tres forces. S'envia dimecres al vespre, a punt perquè aparegui a tots els informatius nocturns, i els detalls no triguen a aflorar. La clau de volta per desllorigar l'entesa és incardinar l'amnistia en el dret europeu, i fer una espècie de by-pass al codi penal estatal. El marc passa a ser el següent: "La llei protegeix tothom, i si els jutges no l'apliquen és que estaran prevaricant". Això ja no dependrà del Congrés.
Entre dilluns i dimecres al migdia s'intensifiquen les converses entre Boye i Vilaret per acabar de perfilar el punt del terrorisme. Es posen d'acord. En paral·lel, quan ERC veu que el PSOE ha acceptat reobrir la negociació amb Junts, aprofiten per recuperar algunes de les esmenes que havien quedat vives en la negociació de fa un mes -el retorn de les multes per la llei mordassa i els retocs en la inclusió dels policies de l'1-O a la llei-. El PSOE ho accepta i Junts també. Els negociadors d'ERC i Junts pacten traslladar un únic document al PSOE, que inclogui totes les esmenes pròpies -pels juntaires, és prioritari reforçar la qüestió de la traïció i ampliar l'abast temporal, fins al novembre de 2011; pels republicans, les multes i l'exclusió dels actes de tortura-, així com el punt acordat sobre el terrorisme i sobre la malversació, que també preocupa el PSOE. Es pacten retocs en l'exposició de motius després de creuar esborranys.
Junts, de fet, veu com hi ha aportacions seves que queden recollides en un esborrany que la Moncloa té interès a explicar a la premsa perquè valida -amb matisos- la desjudicialització. És la pista d'aterratge perquè el PSOE accepti els canvis i deixi d'escudar-se en vetos creuats entre ERC i Junts. Els independentistes es posen d'acord dimecres al migdia i traslladen el document conjunt al PSOE. No hi ha sorpreses a l'altra banda de la taula -de tot se n'havia anat parlant- i els socialistes accepten la tarda de dimecres. Comença aleshores la negociació pel comunicat conjunt que es traslladarà a la ciutadania per anunciar l'acord, que arriba dimecres al vespre. A partir d'aquí, i després de setmanes d'hermetisme, torna la pugna pública, ara pel relat: el matí posterior a l'acord, aquest mateix dijous, portaveus de les dues formacions emeten versions diferents. Un cop pactada la llei i pactat el comunicat conjunt, tot torna a la normalitat.
El diumenge 3 de març, ja recuperat de l'infart, Turull -que superat el tràngol ironitza amb el fet que el metge li ha recomanat allunyar-se de desenllaços legislatius al límit, com el que ha viscut l'amnistia, ja pactada i aprovada per la comissió de Justícia del Congrés- es posa en contacte amb Marta Rovira, secretària general dels republicans. Estan acostumats a apagar focs. Ho van fer quan CiU i ERC eren socis parlamentaris, entre el 2012 i el 2015, i també quan van compartir el grup de Junts pel Sí. En els pitjors moments de tensió entre les principals formacions de l'independentisme, Turull i Rovira han intentat no deixar abandonada la relació. Un punt a favor quan s'acosten cruïlles transcendentals, com era l'aprovació de la llei d'amnistia. Sense norma, el descrèdit del moviment podia ser sonat. I la legislatura a Madrid entraria en via morta.
Rovira i Turull parlen dilluns al matí, i a partir d'aquí s'arriba a una decisió: si el PSOE diu que el problema és que no es posen d'acord entre ells, el millor és redactar un acord per elevar-lo als socialistes. S'activa un grup de treball format per Gonzalo Boye -advocat de Carles Puigdemont, puntal en la negociació i una de les primeres veus que va posar en dubte les virtuts de la primera versió de l'amnistia, tombada per Junts a finals de gener-, Josep Pagès -diputat dels juntaires a Madrid i també advocat- i Marta Vilaret, responsable jurídica d'ERC. Es posen d'acord, segons les fonts consultades per Nació, en un parell de dies. Però la feina no acaba aquí, perquè cal enviar l'entesa -no rubricada formalment- als interlocutors.
La pantalla d'un diputat, durant la votació de la llei d'amnistia. Foto: Europa Press
Això sí que es fa per separat. Junts es posa en contacte amb Santos Cerdán, secretari d'Organització del PSOE i contrapart habitual de Turull -aquests dies se li ha complicat el dia a dia perquè ha hagut de combinar la via d'aigua del cas Koldo amb la recta final de l'amnistia-, per fer saber què han pactat amb ERC. I els republicans fan el mateix amb els interlocutors habituals, sempre arrenglerats al costat del ministre Félix Bolaños, que és qui va signar a Barcelona el pacte de la investidura amb Oriol Junqueras. "En dret és molt important on està col·locada una coma", remarquen coneixedors de les converses. En els intercanvis de documents han proliferat quadres amb les modificacions -a l'esquerra, el redactat antic; a la dreta, el nou- i també tipografies en vermell, per assenyalar què s'eliminava. Faltava el més important: tancar-ho tot.
I això no només inclou el redactat de la llei -que s'acaba de perfilar durant la jornada del dimecres, quan Pedro Sánchez ja ha aplanat el terreny dels canvis en una conversa a l'avió cap al Brasil-, sinó també el comunicat conjunt de les tres forces. S'envia dimecres al vespre, a punt perquè aparegui a tots els informatius nocturns, i els detalls no triguen a aflorar. La clau de volta per desllorigar l'entesa és incardinar l'amnistia en el dret europeu, i fer una espècie de by-pass al codi penal estatal. El marc passa a ser el següent: "La llei protegeix tothom, i si els jutges no l'apliquen és que estaran prevaricant". Això ja no dependrà del Congrés.
Puigdemont ho veu ja fet el cap de setmana
El cert, en tot cas, és que abans de la trucada Turull-Rovira l'entesa ja fa baixada. Fonts consultades per Nació indiquen que Puigdemont ja donava per "tancat" l'acord el cap de setmana, quan en una intervenció davant del Consell de la República a la Catalunya Nord proclama l'inici d'una "nova etapa" marcada per la fi de la repressió. L'expresident, segons les mateixes fonts, s'havia compromès en privat a no tornar a Catalunya -si s'acaba produint aquest retorn, serà gràcies a l'amnistia- si la desjudicialització deixava fora altres encausats pel procés. "Avui és un bon dia per la bona gent que s'havia implicat en el moviment i que ho ha passat molt malament", resumeixen dirigents de Junts, on es treu pit d'haver "aguantat la posició" al gener per introduir millores en la norma més important de les últimes dècades.Carles Puigdemont serà un dels principals beneficiats de l'amnistia. Foto: Europa Press
Entre dilluns i dimecres al migdia s'intensifiquen les converses entre Boye i Vilaret per acabar de perfilar el punt del terrorisme. Es posen d'acord. En paral·lel, quan ERC veu que el PSOE ha acceptat reobrir la negociació amb Junts, aprofiten per recuperar algunes de les esmenes que havien quedat vives en la negociació de fa un mes -el retorn de les multes per la llei mordassa i els retocs en la inclusió dels policies de l'1-O a la llei-. El PSOE ho accepta i Junts també. Els negociadors d'ERC i Junts pacten traslladar un únic document al PSOE, que inclogui totes les esmenes pròpies -pels juntaires, és prioritari reforçar la qüestió de la traïció i ampliar l'abast temporal, fins al novembre de 2011; pels republicans, les multes i l'exclusió dels actes de tortura-, així com el punt acordat sobre el terrorisme i sobre la malversació, que també preocupa el PSOE. Es pacten retocs en l'exposició de motius després de creuar esborranys.
L'impacte de la Comissió de Venècia
Quan Puigdemont sosté que s'ha entrat en una "nova etapa", ja sap que hi ha un element que pot servir de pista d'aterratge perquè el PSOE acabi validant canvis sobre terrorisme: l'esborrany de la Comissió de Venècia sobre l'amnistia. L'informe l'elabora aquesta entitat perquè així ho demana el Senat, controlat amb majoria absoluta pel PP. Quan a Junts reben l'esborrany, més d'un fa servir aquesta expressió: "Sort que no vam aprovar el primer dictamen, perquè encara som a temps de fer canvis". Es parla de la malversació, perquè es vol diferenciar entre el supòsit de desviar diners d'una partida a una altra de manera il·lícita del fet d'enriquir-se.Junts, de fet, veu com hi ha aportacions seves que queden recollides en un esborrany que la Moncloa té interès a explicar a la premsa perquè valida -amb matisos- la desjudicialització. És la pista d'aterratge perquè el PSOE accepti els canvis i deixi d'escudar-se en vetos creuats entre ERC i Junts. Els independentistes es posen d'acord dimecres al migdia i traslladen el document conjunt al PSOE. No hi ha sorpreses a l'altra banda de la taula -de tot se n'havia anat parlant- i els socialistes accepten la tarda de dimecres. Comença aleshores la negociació pel comunicat conjunt que es traslladarà a la ciutadania per anunciar l'acord, que arriba dimecres al vespre. A partir d'aquí, i després de setmanes d'hermetisme, torna la pugna pública, ara pel relat: el matí posterior a l'acord, aquest mateix dijous, portaveus de les dues formacions emeten versions diferents. Un cop pactada la llei i pactat el comunicat conjunt, tot torna a la normalitat.