La moció de la discòrdia: xoc múltiple entre independentistes i govern en la condemna a la «repressió» de l'Estat

La petició de JxSTC per declarar al magistrat Pablo Llarena com a persona non grata no ha prosperat amb el vot en contra d'ERC

Publicat el 16 de novembre de 2021 a les 20:21

Junts per Sant Cugat (JxSTC) ha tornat a sembrar la discòrdia en el plenari amb la presentació d'una polèmica moció; també entre independentistes i en el si del propi govern tripartit. JxSTC denuncia que la democràcia "no regeix amb plenitud a Espanya" i insta a condemnar fermament la repressió contra el moviment independentista

Segons ha explicat el regidor de JxSTC, Carles Brugarolas, el text de la moció es va redactar perquè la resta de formacions sobiranistes s'hi sentissin còmodes i poguessin donar-hi suport. "L'Ajuntament no es pot inhibir del què està passant", ha remarcat. "Cal demostrar consensos i unitat en aquests temes", afegia de manera vehement. No obstant això, els receptors de l'arenga (ERC i CUP), no ho han acabat de llegir de la mateixa manera.

Per la seva banda, la regidora de Salut, Gemma Aristoy, ha lamentat que "ens trobem de nou amb una moció d'àmbit nacional que pretén provar el grau d'independentisme del nostre grup i de la nostra alcaldessa". La republicana ha exposat que ERC ha estat un partit que ha patit la repressió diverses vegades al llarg de la història i, per aquest motiu, "de lliçons de lluita independentista i antirepressiva, les justes si us plau. 90 anys ens avalen". 

Tanmateix, Aristoy ha presentat una sèrie d'esmenes a la moció per sumar-s'hi. Durant l'exposició ha asseverat que "no pensem que existeixi el mandat de l'1 d'Octubre, ja que no va donar el resultat esperat: la independència". En aquest sentit ha defensat la celebració d'un nou referèndum pactat a través de la taula de negociació que des de Junts acostumen a "posar-li pals a les rodes i a desprestigiar-la".

A més a més, la republicana ha estat contundent contra les polítiques de "simbolismes, gestos i jugades mestres" i també s'ha mostrat contrària a declarar com a persones non grates al magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i a la instructora del Tribunal de Comptes, Esperanza García. "No defensem ni votarem a favor de declarar cap persona non grata. El bloqueig d'aquesta manera no aportarà cap benefici a l'independentisme", ha exposat Aristoy esgrimint que ERC només rebutja actituds i actuacions.

[h3]Retrets a les contradiccions[/h3]
Per altra banda, la portaveu de la CUP, Núria Gibert, ha posat sobre la taula les "contradiccions" que suposa que JxSTC presenti "com a emissor no-neutre" una sèrie d'acords dels quals han tingut responsabilitats directes, com en el cas dels 9 de Lledoners. "Vostès són creients però no practicants", ha esbitzat. En aquest sentit, la cupaire ha lamentat que una de les coses que més desil·lusiona a l'independentisme és "la reiteració fins a la folklorització sense autocrítica". 

"Ens sentim cansades de ser ostatges de la polarització", ha esgrimit Gibert tot i anunciar que votarien a favor perquè estan d'acord amb el literalisme de la moció. "Volem un debat més reposat, profund i madur. Més capaç políticament", ha exigit demanant que no es "patrimonialitzi" l'1-O i alertant que l'"independentisme màgic no es pot tornar a repetir".

[h3]La nota discordant del tripartit[/h3]

Per la seva banda, el portaveu del PSC, Pere Soler, -company de govern d'ERC i la CUP", ha criticat que la moció respon únicament a la "pèrdua d'espai polític, poder i desorientació" de JxSTC. "Necessiten mocions per continuar vius, autocomplear-se i mostrar que vostès són la raça ària del país", ha assegurat. "L'1-O va ser la vergonya més gran que ha passat al nostre país trencant-se el consens democràtic i infringint-se la llei". "Venen aquí a fer el teatre amb una moció que no té conseqüències jurídiques i a intentar fragmentar aquest govern", ha augurat el socialista.

Una intervenció que en segona volta ha estat criticada per ERC i la CUP. "A qui li fa por que votem? És l'única manera que podem de sortir d'aquest conflicte", ha preguntat Aristoy a Soler. Pocs segons després, Gibert carregava contra les paraules del portaveu socialista i ha defensat que l'"1-O no va ser una vergonya. Va ser una acció coordinada, popular i massiva d'impugnació al règim vigent completament legítima i de les més grans que hi ha hagut al món en la història recent". "Devaluar i menystenir l'1-O els fa un flac favor i forma part de la seva miopia política", ha brandit la cupaire. 

Des de l'oposició, el portaveu de Cs, Aldo Ciprian, ha criticat el "victimisme ploraner" dels partits independentistes i que, com a represaliats, l'administració espanyola els pagui els sous com a representants públics. El taronja també ha criticat el "matonisme" sobiranista i la "Gestapo" escolar de la Generalitat per esbrinar en quin idioma parla l'alumnat, entre d'altres. 

Després del debat i l'aprovació d'algunes esmenes, la moció que finalment s'ha aprovat compromet a l'Ajuntament a promoure activament la qualitat institucional, la defensa de la democràcia, la lluita per una amnistia general i el dret a l'autodeterminació. Tanmateix, es reivindica que el mandat de l'1 d'Octubre és vigent i es fa suport i es mostra la solidaritat a totes les persones represaliades. En aquest sentit, també s'insta a les institucions catalanes a defensar activament als funcionaris que pateixen la repressió i l'espoli de les diferents instàncies de l'Estat. 

Finalment, amb els vots en contra d'ERC, PSC, Cs i la regidora no-adscrita, no s'ha aconseguit declarar al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena i a la instructora del Tribunal de Comptes Esperanza García com a persones non grates a Sant Cugat.