La ballarina i coreògrafa terrassenca Àngels Margarit està d’enhorabona, doncs la seva companyia, Mudances, compleix 25 anys. I per celebrar-ho, alguns dels treballs de la trajectòria d’aquesta artista, guanyadora del Premi Nacional de Dansa de Catalunya, es representen al Mercat de les Flors entre el 5 i el 21 de novembre.
Aquesta setmana es podran veure Solo por placer i Larandland.
Sí, són els espectacles més recents de la retrospectiva. El primer està inspirat en el llibre Especies de espacios, de George Perec, i és una reflexió sobre l'espai i també sobre l'escriptura del moviment. M'acompanya un violoncel·lista en directe i és una peça molt intimista. Larandland parla sobre la ciutat i està dividida en tres parts. En la primera, vuit ballarins es mouen junts de manera abstracta, en la segona, són duets, i l’última és molt enèrgica i juga amb la idea de velocitat.
En què t'inspires per muntar els espectacles?
Cada espectacle té unes fonts diferents. Hi ha hagut moments de la vida en què l'espai en sí mateix ha sigut una font d'inspiració. Altres vegades ho ha sigut la literatura, el cinema, o tot alhora. I durant molt de temps han sigut els vegetals; jo en dic la meva “època vegetal”.
Com vas decidir ser ballarina?
No ho vaig decidir, la dansa va decidir per mi. La dansa ho té tot: concentració, esforç físic i alhora creativitat.
T'imaginaves que Mudances arribaria a complir 25 anys?
No, quan vaig començar no sabia si funcionaria. I també hi ha hagut moments en que he tingut ganes de plegar, però em costa d'imaginar-me que deixo la dansa: la dansa és casa meva.
Però requereix molta disciplina...
La disciplina de la dansa no cansa. Allò que et pren, d'una manera o altra t'ho torna.
Has ballat molt a l’estranger. Quina és la situació de la dansa aquí comparada amb la d'altres paísos?
Precisament puc celebrar 25 anys perquè el 70% de la meva carrera ha estat internacional. Vaig tenir la sort que als 80, quan vam començar amb Mudances, a Europa es mirava molt cap a Espanya. Ara és més difícil perquè cada país protegeix els seus intèrprets. Aquí hi ha èpoques en què sembla que la cosa està millor, però hi ha molta feina a fer per normalitzar la creació i la difusió de la dansa.
Aquesta setmana es podran veure Solo por placer i Larandland.
Sí, són els espectacles més recents de la retrospectiva. El primer està inspirat en el llibre Especies de espacios, de George Perec, i és una reflexió sobre l'espai i també sobre l'escriptura del moviment. M'acompanya un violoncel·lista en directe i és una peça molt intimista. Larandland parla sobre la ciutat i està dividida en tres parts. En la primera, vuit ballarins es mouen junts de manera abstracta, en la segona, són duets, i l’última és molt enèrgica i juga amb la idea de velocitat.
En què t'inspires per muntar els espectacles?
Cada espectacle té unes fonts diferents. Hi ha hagut moments de la vida en què l'espai en sí mateix ha sigut una font d'inspiració. Altres vegades ho ha sigut la literatura, el cinema, o tot alhora. I durant molt de temps han sigut els vegetals; jo en dic la meva “època vegetal”.
Com vas decidir ser ballarina?
No ho vaig decidir, la dansa va decidir per mi. La dansa ho té tot: concentració, esforç físic i alhora creativitat.
T'imaginaves que Mudances arribaria a complir 25 anys?
No, quan vaig començar no sabia si funcionaria. I també hi ha hagut moments en que he tingut ganes de plegar, però em costa d'imaginar-me que deixo la dansa: la dansa és casa meva.
Però requereix molta disciplina...
La disciplina de la dansa no cansa. Allò que et pren, d'una manera o altra t'ho torna.
Has ballat molt a l’estranger. Quina és la situació de la dansa aquí comparada amb la d'altres paísos?
Precisament puc celebrar 25 anys perquè el 70% de la meva carrera ha estat internacional. Vaig tenir la sort que als 80, quan vam començar amb Mudances, a Europa es mirava molt cap a Espanya. Ara és més difícil perquè cada país protegeix els seus intèrprets. Aquí hi ha èpoques en què sembla que la cosa està millor, però hi ha molta feina a fer per normalitzar la creació i la difusió de la dansa.
