El cinema Catalunya estrena aquest divendres 4 de febrer Mil cretins, la darrera pel·lícula del director català Ventura Pons. El film, que es pot veure a algunes sales des del passat divendres i que ha rebut molt bones crítiques, està basat en relats curts de Quim Monzó. “És un dels millors escriptors de contes del món”, ha dit Pons de Monzó aquest matí durant l'acte de presentació de la pel·lícula. “Té una capacitat d'observació de la realitat molt incisiva. Jo em sento molt lligat a la seva visió del món, i els directors hem de conèixer el món del que parlem”, ha afegit per explicar per què ha decidit adaptar al cinema els textos de Monzó.
Aquesta, però, no és la primera vegada que Pons porta a la pantalla un llibre del conegut escriptor. El 1995 Pons va estrenar El perquè de tot plegat, que també era una adaptació de varis relats breus de Monzó. “Va costar molt de tirar endavant -el projecte- perquè era una pel·lícula en 15 episodis. Ni el propi Quim veia que d'allò en pogués sortir una pel·lícula. Però jo sí”. El film va tenir molt èxit, fins i tot internacionalment, i ara s'ha decidit a repetir la fórmula, tot i que adverteix que Mil cretins no és El perquè de tot plegat 2.
Mil cretins desenvolupa 15 històries sobre temes com la mort, l'amor, el dolor o la vellesa. Dividida en tres parts -en certa manera com a “burla de les tres parts clàssiques” en les que es divideix tota història, diu el director- el nexe comú de totes elles és una reflexió sobre l'estupidesa humana en clau d'humor. La majoria són històries contemporànies però també n'hi ha d'històriques. La pel·lícula compta amb la presència d'un ampli ventall d'actors catalans com Francesc Orella, Santi Millán, Jordi Bosch, Clara Segura, Eduard Soto, Joan Crosas, Julieta Serrano o Roger Príncep, entre d’altres.
L'evolució personal d'ambdós autors
“Fa 16 anys les històries del Quim i la meva mirada eren més de trempar i riure”. Ara, en canvi, el director considera que la mirada d'ambdós és més càustica i que les seves obres tracten “temes que quan tens 20 anys ni et planteges”. “A Mil cretins hi ha tres episodis sobre la decrepitud humana, i jo ja havia tractat aquest tema en alguna pel·lícula”, ha dit referint-se tant a la seva evolució com a la de Monzó. Quant a l'opinió de Monzó sobre el film, Pons s'ha mostrat contundent dient que “intento ser fidel al material que he trobat, però sobretot intento ser fidel a mi mateix”. Monzó només va veure la versió definitiva del guió “i només va canviar alguns temps verbals. I no sé si ho vaig respectar”, ha dit Pons mentre reia.
Aquesta, però, no és la primera vegada que Pons porta a la pantalla un llibre del conegut escriptor. El 1995 Pons va estrenar El perquè de tot plegat, que també era una adaptació de varis relats breus de Monzó. “Va costar molt de tirar endavant -el projecte- perquè era una pel·lícula en 15 episodis. Ni el propi Quim veia que d'allò en pogués sortir una pel·lícula. Però jo sí”. El film va tenir molt èxit, fins i tot internacionalment, i ara s'ha decidit a repetir la fórmula, tot i que adverteix que Mil cretins no és El perquè de tot plegat 2.
Mil cretins desenvolupa 15 històries sobre temes com la mort, l'amor, el dolor o la vellesa. Dividida en tres parts -en certa manera com a “burla de les tres parts clàssiques” en les que es divideix tota història, diu el director- el nexe comú de totes elles és una reflexió sobre l'estupidesa humana en clau d'humor. La majoria són històries contemporànies però també n'hi ha d'històriques. La pel·lícula compta amb la presència d'un ampli ventall d'actors catalans com Francesc Orella, Santi Millán, Jordi Bosch, Clara Segura, Eduard Soto, Joan Crosas, Julieta Serrano o Roger Príncep, entre d’altres.
L'evolució personal d'ambdós autors
“Fa 16 anys les històries del Quim i la meva mirada eren més de trempar i riure”. Ara, en canvi, el director considera que la mirada d'ambdós és més càustica i que les seves obres tracten “temes que quan tens 20 anys ni et planteges”. “A Mil cretins hi ha tres episodis sobre la decrepitud humana, i jo ja havia tractat aquest tema en alguna pel·lícula”, ha dit referint-se tant a la seva evolució com a la de Monzó. Quant a l'opinió de Monzó sobre el film, Pons s'ha mostrat contundent dient que “intento ser fidel al material que he trobat, però sobretot intento ser fidel a mi mateix”. Monzó només va veure la versió definitiva del guió “i només va canviar alguns temps verbals. I no sé si ho vaig respectar”, ha dit Pons mentre reia.
