Herois com el Capità Harlock, Flash Gordon i Blake i Mortimer, o autors com Paul Gillon, Moebius i Hugo Pratt, ocupen ja un espai a les prestatgeries de la biblioteca del Campus de la UPC a Terrassa gràcies a la col·lecció Còmic i aeronàutica, que s’ha posat a disposició dels usuaris aquest curs. El professor de la UPC Jordi Ojeda, creador del projecte de divulgació científica Còmic, ciència i tecnologia, de la Càtedra Unesco de Tècnica i Cultura de la Universitat, ha estat l’encarregat de seleccionar els títols i els autors dels 35 còmics que enceten la col·lecció. D’èpoques i estils ben diferents, tots tenen en comú la visió de l’aeronàutica i dels seus protagonistes.
Quina és la finalitat d’aquesta col·lecció?
En té dues: una és que pugui servir com a activitat cultural, la de llegir un còmic, i l’altra és que s’utilitzi també com a recurs pedagògic. Els còmics, en general, tenen quatre usos pedagògics reconeguts. El primer és el propi procés; en un taller, per exemple, pots demanar a la gent que faci el disseny d'un avió. Un segon ús és el de fer-lo servir com a plataforma per anar a d’altres disciplines artístiques: literatura, cinema... El tercer consisteix a utilitzar les vinyetes com a imatge per acompanyar una classe. I el quart ús és el del contingut del còmic, que et pot servir, per exemple, per explicar alguns aspectes de l’aviació durant la Primera Guerra Mundial.
La selecció inclou còmics basats en la realitat i d’altres de ciència-ficció. Què ens aporten uns i altres?
Els còmics realistes tenen l'avantatge que els pots utilitzar per analitzar un moment o situació determinats. Els de ciència-ficció, per altra banda, tenen un punt d'anticipació tecnològica. És a dir, a través d’ells pots albirar com serà la tecnologia del futur.
Quin perfil tenen els personatges dels còmics que has escollit?
Els còmics d'aventures i de ciència-ficció, en general, han estat molt enfocats cap al jovent masculí i, per tant, acostumen a ser de nois aventurers acompanyats d'una noia bonica. La idea que volia transmetre amb el perfil dels personatges dels còmics seleccionats és que la gent de l'aeronàutica és molt semblant a la gent del mar. Comparteixen valors com la llibertat, la disciplina, el companyerisme, etc.
Quin és l’estat de salut del còmic en aquests moments?
A Espanya ha canviat molt en una generació. Als anys 60-70, d'un còmic, se’n venien milers d'exemplars, potser 200 mil. Avui, tenir molt èxit a Espanya és vendre'n dos mil. I això és perquè han anat canviant els hàbits de la població, en part perquè als anys 80-90 les editorials no van saber acompanyar el creixement de la gent. Hi ha una generació perduda que no llegeix còmics però que de petits en llegien molts. A França, en canvi, el 90 per cent de la producció és per a gent adulta. El país que més còmics ven és Japó i allà tothom en llegeix, a qualsevol edat. Aquí es va perdre aquest hàbit, però ara s'està tornant a recuperar. Ara vivim un moment molt singular perquè moltes obres fetes per espanyols estan rebent reconeixement internacional però alhora ens costa acabar d'arrencar.
Quin còmic recomanaries?
D'aquesta temàtica, se’ns dubte, Valérian. Va ser creat als anys 70, dibuixat per Jean-Claude Mézières i amb guió de Pierre Christin. És un còmic d'aventures de ciència-ficció molt interessant en el qual s'ha inspirat James Cameron per fer la pel·lícula Avatar. Ara la versió francesa es diu Valérian et Laureline ja que, en realitat, els protagonistes són ells dos i no només en Valérian. És un còmic molt avançat en el seu temps pel que fa al paper de la dona.
Quina és la finalitat d’aquesta col·lecció?
En té dues: una és que pugui servir com a activitat cultural, la de llegir un còmic, i l’altra és que s’utilitzi també com a recurs pedagògic. Els còmics, en general, tenen quatre usos pedagògics reconeguts. El primer és el propi procés; en un taller, per exemple, pots demanar a la gent que faci el disseny d'un avió. Un segon ús és el de fer-lo servir com a plataforma per anar a d’altres disciplines artístiques: literatura, cinema... El tercer consisteix a utilitzar les vinyetes com a imatge per acompanyar una classe. I el quart ús és el del contingut del còmic, que et pot servir, per exemple, per explicar alguns aspectes de l’aviació durant la Primera Guerra Mundial.
La selecció inclou còmics basats en la realitat i d’altres de ciència-ficció. Què ens aporten uns i altres?
Els còmics realistes tenen l'avantatge que els pots utilitzar per analitzar un moment o situació determinats. Els de ciència-ficció, per altra banda, tenen un punt d'anticipació tecnològica. És a dir, a través d’ells pots albirar com serà la tecnologia del futur.
Quin perfil tenen els personatges dels còmics que has escollit?
Els còmics d'aventures i de ciència-ficció, en general, han estat molt enfocats cap al jovent masculí i, per tant, acostumen a ser de nois aventurers acompanyats d'una noia bonica. La idea que volia transmetre amb el perfil dels personatges dels còmics seleccionats és que la gent de l'aeronàutica és molt semblant a la gent del mar. Comparteixen valors com la llibertat, la disciplina, el companyerisme, etc.
Quin és l’estat de salut del còmic en aquests moments?
A Espanya ha canviat molt en una generació. Als anys 60-70, d'un còmic, se’n venien milers d'exemplars, potser 200 mil. Avui, tenir molt èxit a Espanya és vendre'n dos mil. I això és perquè han anat canviant els hàbits de la població, en part perquè als anys 80-90 les editorials no van saber acompanyar el creixement de la gent. Hi ha una generació perduda que no llegeix còmics però que de petits en llegien molts. A França, en canvi, el 90 per cent de la producció és per a gent adulta. El país que més còmics ven és Japó i allà tothom en llegeix, a qualsevol edat. Aquí es va perdre aquest hàbit, però ara s'està tornant a recuperar. Ara vivim un moment molt singular perquè moltes obres fetes per espanyols estan rebent reconeixement internacional però alhora ens costa acabar d'arrencar.
Quin còmic recomanaries?
D'aquesta temàtica, se’ns dubte, Valérian. Va ser creat als anys 70, dibuixat per Jean-Claude Mézières i amb guió de Pierre Christin. És un còmic d'aventures de ciència-ficció molt interessant en el qual s'ha inspirat James Cameron per fer la pel·lícula Avatar. Ara la versió francesa es diu Valérian et Laureline ja que, en realitat, els protagonistes són ells dos i no només en Valérian. És un còmic molt avançat en el seu temps pel que fa al paper de la dona.
