Fa poc més d’un mes que aquest terrassenc establert a Barcelona va deixar la seva feina com a traductor per dedicar-se al que sempre havia estat la seva passió: la interpretació. Després de rodar molts anuncis (“sóc el Mister Corn...”, diu rient) i curtmetratges, Roger Batalla va aconseguir un paper en una de les pel·lícules catalanes de l’any, Mil cretins, dirigida per Ventura Pons i basada en quinze relats curts de Quim Monzó.
Quin paper fas a Mil cretins?
És un paper molt petit. Buscaven un Sant Josep i per perfil encaixava. El meu capítol està basat en l’Anunciació i es diu La sang del mes que ve. Josep, molt enamorat de Maria, se’n va una estona de casa i l’arcàngel Gabriel aprofita per visitar Maria i anunciar-li que tindrà un fill de Déu. Però ella no ho accepta. Monzó transforma el que sempre ens han presentat com una història normal en una cosa ben diferent. A més, una de les particularitats d’aquest capítol és que és cinema mut.
Alguna anècdota del rodatge?
Jo havia de sortir passejant pels carrers dalt d’un burro. Però van portar una burra embarassada fins a tal punt que quan estava quieta es veia com se li movia la panxa. Així que, al final, surto sense burro.
Com va ser l’experiència de rodar amb Ventura Pons?
Molt bona. Té molt clar el que vol i es nota que fa molt temps que fa cinema.
T’has anat a veure al cinema ja?
Sí, abans de l’estrena oficial va haver-hi una preestrena. Hi havia molta gent coneguda, catifa vermella... Allà va ser quan em vaig adonar de la importància d’haver participat, encara que sigui d’una manera ínfima, en aquesta pel·lícula.
Com et vas decidir a donar el pas i dedicar-te exclusivament a la interpretació?
Treballava de traductor a l’administració però no m’hi veia a llarg termini. I vaig decidir anar a buscar allò que em fes sentir realitzat, que és el que m’acabarà fent feliç. T’has de llançar, i si surt malament, sempre pots tornar enrere. Buscar la comoditat és dolent; t’has d’empènyer a explorar els teus límits.
Què és el més estrany que t’han demanat en un càsting?
En el primer o el segon que vaig fer havia de fer veure que estava ballant en una discoteca i intentava lligar amb una noia. Però no hi havia ni música ni noia...
Quin paper fas a Mil cretins?
És un paper molt petit. Buscaven un Sant Josep i per perfil encaixava. El meu capítol està basat en l’Anunciació i es diu La sang del mes que ve. Josep, molt enamorat de Maria, se’n va una estona de casa i l’arcàngel Gabriel aprofita per visitar Maria i anunciar-li que tindrà un fill de Déu. Però ella no ho accepta. Monzó transforma el que sempre ens han presentat com una història normal en una cosa ben diferent. A més, una de les particularitats d’aquest capítol és que és cinema mut.
Alguna anècdota del rodatge?
Jo havia de sortir passejant pels carrers dalt d’un burro. Però van portar una burra embarassada fins a tal punt que quan estava quieta es veia com se li movia la panxa. Així que, al final, surto sense burro.
Com va ser l’experiència de rodar amb Ventura Pons?
Molt bona. Té molt clar el que vol i es nota que fa molt temps que fa cinema.
T’has anat a veure al cinema ja?
Sí, abans de l’estrena oficial va haver-hi una preestrena. Hi havia molta gent coneguda, catifa vermella... Allà va ser quan em vaig adonar de la importància d’haver participat, encara que sigui d’una manera ínfima, en aquesta pel·lícula.
Com et vas decidir a donar el pas i dedicar-te exclusivament a la interpretació?
Treballava de traductor a l’administració però no m’hi veia a llarg termini. I vaig decidir anar a buscar allò que em fes sentir realitzat, que és el que m’acabarà fent feliç. T’has de llançar, i si surt malament, sempre pots tornar enrere. Buscar la comoditat és dolent; t’has d’empènyer a explorar els teus límits.
Què és el més estrany que t’han demanat en un càsting?
En el primer o el segon que vaig fer havia de fer veure que estava ballant en una discoteca i intentava lligar amb una noia. Però no hi havia ni música ni noia...
