El diumenge passat i dins del XXXIXè Premi Ciutat de Terrassa de Teatre, el grup de Mataró Sala Cabanyes ens va fer gaudir amb la representació d'E.R. Actrius del dramaturg Josep M. Benet i Jornet (Barcelona 1940). El guió va rebre el Premi Nacional de Literatura Dramàtica el 1995 i se'n va fer també una pel·lícula, dirigida per Ventura Pons el 1997.

Ens trobem, doncs, davant una obra brillant, com brillant va ser l'actuació de les quatre actrius que van caracteritzar els personatges dirigits amb encert per Josep M. Rabassa.

Per preparar el paper d'una actriu gloriosa, E.R., una estudiant d'art dramàtica, interpretada per Clara de Ramon, entrevista a tres artistes que van ser alumnes de la ja traspassada diva E.R.: una actriu reconeguda internacionalment i amb aires de grandesa, la Glòria March (Encarna Hernández); una estrella de la televisió encasellada en papers còmics, l'Assumpta Roca (Paquita de la Hoz); i una actriu reclosa en el doblatge, la Maria Caminal (Imma Llorens).

Totes tres expliquen a la noia els mateixos records de quan eren alumnes d'E.R. des de tres punts de vista diferents. Tres personalitats que l'autor acaba de definir en les diverses interpretacions que cada una fa de la lectura d'uns fragments de la tragèdia d'Eurípides "Ifigènia en Aulide". Hi ha tantes realitats com persones. On es troba la veritat?

La noieta fa d'enllaç entre aquestes tres deixebles i els fa aflorar els seus secrets, les seves pors i les seves enveges. L'escenografia que emmarca les diverses confidències dels personatges és senzilla, gairebé simbòlica. A l'espectador no li calen gaires ornamentacions per quedar pres per la magistral interpretació de cada caràcter i es deixa absorbir i emocionar per les paraules i el to just. Una bona tarda de reflexió sobre l'ètica del teatre, al cap i a la fi, l'ètica de la vida.