El 1911 el Teatre Principal obria les portes com un indret d'esbarjo per a la burgesia industrial de la ciutat. 100 anys després, les butaques es van tornar a omplir per estrenar un teatre remodelat, que conserva encara moltes traces de modernisme però que s'ha adaptat als nous temps.
El primer en actuar al nou Teatre Principal fou Pep Ferrer, reconegut actor terrassenc que va trencar el gel amb el públic, al qual li va costar començar a aplaudir. “Per molt maldades que vinguin les coses -que hi vénen- la cultura és un bé massa important per no potenciar-lo”. Amb aquestes paraules donava la benvinguda al nou Teatre.
Després fou el torn de les autoritats. Norbert Tomàs, director general de Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, destacà la importància de la cultura com a “nervi central d'un país”, destacant: “poca gent sap que el xupa-xups és un invent català. En canvi, se'ns coneix per Salvador Dalí, Antoni Gaudí o La Fura dels Baus, per les invencions de l'àmbit més creatiu”.
L'alcalde Pere Navarro va situar la reobertura del Teatre Principal en l'enclavament amb el canvi de paradigma: “fa 100 anys Terrassa era una ciutat industrial, però que s'estava repensant. Ara tornem a repensar-nos, decidint cap on hem d'anar”. Per Navarro el Principal és “una fàbrica de cultura”, establint el paral·lelisme entre la ciutat industrial que acollí el teatre fa 100 anys i l'aposta per l'economia creativa d'aquesta ciutat, ara post-industrial.
Comença l'espectacle
Per acabar, fou el director del teatre, Pep Pla, qui explicà les línies de la programació que oferirà aquest nou equipament, posant especial èmfasi a les produccions fetes a casa. El teatre oferirà el primer espectacle el 14 d'abril, amb l'obra de J. M. Benet i Jornet “Una vella i coneguda olor”, que serà dirigida precisament pel terrassenc Sergi Belbel. Igualment el Centre d'Arts Escèniques està preparant l'obra “L'hora en què res no sabíem els uns dels altres”, de Peter Handke, en què participen una cinquantena d'actors de diversos grups amateurs de la ciutat, a més d'estudiants de l'Institut del Teatre i algunes personalitats convidades. Ahir se'n va poder veure un tast dalt de l'escenari, que va culminar amb alguns grups de la ciutat (Treure Ball, Bastoners, Nans i Geganters) ballant l'Estapera al so dels Ministrils del Raval, entre altres.
Del modernisme al postmodern
Del projecte original de l'edifici, projectat el 1909 per Enric Catà i Francesc Guàrdia, se'n conserva la façana i gran part dels detalls decoratius, com les columnes i els ornaments del sostre i les finestres. La platea, els accessos als pisos superiors i la part posterior de l'escenari s'han remodelat completament. Els encarregats del nou projecte són els arquitectes Xavier Fabré i Lluís Dilmé, que també es van encarregar de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Les obres del Principal van començar el 2007, amb la prioritat de remodelar la caixa escènica per tal de permetre l'accés directe dels camions a l'escenari: “era impossible un teatre modern sense adquirir l'edifici del costat”, asseguraven ahir els experts. També s'han realitzat obres a la façana i als accessos, que destaquen per les línies sòbries en contrast amb les peces modernistes que han sobreviscut.
Destaca especialment la “Sala de la Cúpula”, al segon pis, on es troba la cúpula que remata l'edifici, i que no és la original sinó una nova construcció. Aquesta sala (on hi caben 100 persones) es farà servir amb independència de la sala principal (623 localitats) per realitzar-hi actes de petit format.
Teatre en català
Fa pocs dies que es va retirar la bastida que cobria el Teatre Principal, i va quedar al descobert la façana remodelada. Alguns ciutadans han mostrat la seva estupefacció en veure que el cartell original, amb tipografia modernista i elaborat amb trencadís, no ha estat “catalanitzat”. La plataforma que s'ha constituït reclama que, “com es va fer amb el Liceu”, el cartell de “Teatro Principal” passi a ser “Teatre”. Cal destacar que en la imatge corporativa del teatre s'ha obviat la paraula “Teatre” i s'aposta només per “Principal”, deixant en un segon pla aquesta polèmica.
El primer en actuar al nou Teatre Principal fou Pep Ferrer, reconegut actor terrassenc que va trencar el gel amb el públic, al qual li va costar començar a aplaudir. “Per molt maldades que vinguin les coses -que hi vénen- la cultura és un bé massa important per no potenciar-lo”. Amb aquestes paraules donava la benvinguda al nou Teatre.
Després fou el torn de les autoritats. Norbert Tomàs, director general de Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, destacà la importància de la cultura com a “nervi central d'un país”, destacant: “poca gent sap que el xupa-xups és un invent català. En canvi, se'ns coneix per Salvador Dalí, Antoni Gaudí o La Fura dels Baus, per les invencions de l'àmbit més creatiu”.
L'alcalde Pere Navarro va situar la reobertura del Teatre Principal en l'enclavament amb el canvi de paradigma: “fa 100 anys Terrassa era una ciutat industrial, però que s'estava repensant. Ara tornem a repensar-nos, decidint cap on hem d'anar”. Per Navarro el Principal és “una fàbrica de cultura”, establint el paral·lelisme entre la ciutat industrial que acollí el teatre fa 100 anys i l'aposta per l'economia creativa d'aquesta ciutat, ara post-industrial.
Comença l'espectacle
Per acabar, fou el director del teatre, Pep Pla, qui explicà les línies de la programació que oferirà aquest nou equipament, posant especial èmfasi a les produccions fetes a casa. El teatre oferirà el primer espectacle el 14 d'abril, amb l'obra de J. M. Benet i Jornet “Una vella i coneguda olor”, que serà dirigida precisament pel terrassenc Sergi Belbel. Igualment el Centre d'Arts Escèniques està preparant l'obra “L'hora en què res no sabíem els uns dels altres”, de Peter Handke, en què participen una cinquantena d'actors de diversos grups amateurs de la ciutat, a més d'estudiants de l'Institut del Teatre i algunes personalitats convidades. Ahir se'n va poder veure un tast dalt de l'escenari, que va culminar amb alguns grups de la ciutat (Treure Ball, Bastoners, Nans i Geganters) ballant l'Estapera al so dels Ministrils del Raval, entre altres.
Del modernisme al postmodern
Del projecte original de l'edifici, projectat el 1909 per Enric Catà i Francesc Guàrdia, se'n conserva la façana i gran part dels detalls decoratius, com les columnes i els ornaments del sostre i les finestres. La platea, els accessos als pisos superiors i la part posterior de l'escenari s'han remodelat completament. Els encarregats del nou projecte són els arquitectes Xavier Fabré i Lluís Dilmé, que també es van encarregar de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Les obres del Principal van començar el 2007, amb la prioritat de remodelar la caixa escènica per tal de permetre l'accés directe dels camions a l'escenari: “era impossible un teatre modern sense adquirir l'edifici del costat”, asseguraven ahir els experts. També s'han realitzat obres a la façana i als accessos, que destaquen per les línies sòbries en contrast amb les peces modernistes que han sobreviscut.
Destaca especialment la “Sala de la Cúpula”, al segon pis, on es troba la cúpula que remata l'edifici, i que no és la original sinó una nova construcció. Aquesta sala (on hi caben 100 persones) es farà servir amb independència de la sala principal (623 localitats) per realitzar-hi actes de petit format.
Teatre en català
Fa pocs dies que es va retirar la bastida que cobria el Teatre Principal, i va quedar al descobert la façana remodelada. Alguns ciutadans han mostrat la seva estupefacció en veure que el cartell original, amb tipografia modernista i elaborat amb trencadís, no ha estat “catalanitzat”. La plataforma que s'ha constituït reclama que, “com es va fer amb el Liceu”, el cartell de “Teatro Principal” passi a ser “Teatre”. Cal destacar que en la imatge corporativa del teatre s'ha obviat la paraula “Teatre” i s'aposta només per “Principal”, deixant en un segon pla aquesta polèmica.
