El primer concert de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 va ser el 26 de desembre del 2000. Fa escassa- ment tres mesos va commemorar aquest aniversari amb un altre concert, El Messies de Händel, aquest cop acompanyat pel Cor Madrigal i dins del cicle que s’ofereix a l’Auditori Municipal i que finalitza el mes de maig.
Aquest diumenge, 20 de març, oferirà una nova entrega d’aquest cicle, aquesta vegada, centrada en obres escandinaves. Terrassa 48 ha tingut sempre aquest gust per les coses noves i els autors desconeguts. És una orquestra poc ortodoxa, començant pel seu nom. “És un secret”, riu el director i concertino, Quim Térmens.
Un secret? Fa deu anys que es diuen així i el motiu del seu nom segueix essent un misteri. “El nom va sortir després d’un concert, mentre sopàvem”, es justifica. Més enllà del nom, defensa el caràcter juganer i desenfadat de la formació. Va començar quan la majoria dels seus integrants rondava els 20 anys, i després de deu anys, “la plantilla segueix estable”. Com a tots els equips, hi ha alguna baixa i alguna incorporació, però el tarannà de la formació es manté gràcies a la confiança i a les moltes hores que han compartit. Tenen una revista i fins i tot un “grup d’amics”.
Donant corda
L’èxit de Terrassa 48 rau en què s’ha especialitzat en composicions de corda. “Toquem moltes peces que no s’han tocat mai abans al país”, assegura en Quim.
Aquest diumenge vinent farà passar el fred escandinau amb obres d’Edvard Grieg, Carl August Nielsen i Uuno Klaami, un dels autors finesos més reconeguts.
Lluny de la fredor que podríem suposar d’autors tan llunyans, Térmens assegura que “dibuixen paisatges enormes, espais plens d’arbres, una alegria freda però plena de color”.
Temps de Rock&Roll
El proper concert del cicle de l’Auditori porta un títol suggerent: Beatles, Psycho i Rock&Roll. Lluny de deixar els violins i d’agafar les guitarres elèctriques, els de Terrassa 48 faran l’experiment de situar, sobre les partitures de Händel, algunes melodies dels Beatles, per veure’n les similituds i les diferències. El director de la formació assegura que aquest concert “és fruit d’una investigació d’anys”, i valora aquesta barreja estilística molt positivament: “A l’època barroca es tocaven peces basades en les dances tradicionals que es ballaven en el passat. Està bé que ara ens basem en el Rock&Roll.”
Terrassa 48 serà a l’Auditori fins al mes de maig, però amb constància i energia, tenen corda per a molt més temps.
Aquest diumenge, 20 de març, oferirà una nova entrega d’aquest cicle, aquesta vegada, centrada en obres escandinaves. Terrassa 48 ha tingut sempre aquest gust per les coses noves i els autors desconeguts. És una orquestra poc ortodoxa, començant pel seu nom. “És un secret”, riu el director i concertino, Quim Térmens.
Un secret? Fa deu anys que es diuen així i el motiu del seu nom segueix essent un misteri. “El nom va sortir després d’un concert, mentre sopàvem”, es justifica. Més enllà del nom, defensa el caràcter juganer i desenfadat de la formació. Va començar quan la majoria dels seus integrants rondava els 20 anys, i després de deu anys, “la plantilla segueix estable”. Com a tots els equips, hi ha alguna baixa i alguna incorporació, però el tarannà de la formació es manté gràcies a la confiança i a les moltes hores que han compartit. Tenen una revista i fins i tot un “grup d’amics”.
Donant corda
L’èxit de Terrassa 48 rau en què s’ha especialitzat en composicions de corda. “Toquem moltes peces que no s’han tocat mai abans al país”, assegura en Quim.
Aquest diumenge vinent farà passar el fred escandinau amb obres d’Edvard Grieg, Carl August Nielsen i Uuno Klaami, un dels autors finesos més reconeguts.
Lluny de la fredor que podríem suposar d’autors tan llunyans, Térmens assegura que “dibuixen paisatges enormes, espais plens d’arbres, una alegria freda però plena de color”.
Temps de Rock&Roll
El proper concert del cicle de l’Auditori porta un títol suggerent: Beatles, Psycho i Rock&Roll. Lluny de deixar els violins i d’agafar les guitarres elèctriques, els de Terrassa 48 faran l’experiment de situar, sobre les partitures de Händel, algunes melodies dels Beatles, per veure’n les similituds i les diferències. El director de la formació assegura que aquest concert “és fruit d’una investigació d’anys”, i valora aquesta barreja estilística molt positivament: “A l’època barroca es tocaven peces basades en les dances tradicionals que es ballaven en el passat. Està bé que ara ens basem en el Rock&Roll.”
Terrassa 48 serà a l’Auditori fins al mes de maig, però amb constància i energia, tenen corda per a molt més temps.
