Gabriel Turmo Foto: Joan Manel OllerCom a català em sento profundament orgullós de la Diada de Sant Jordi, del nostre patró. Una diada de tots i totes, una diada unitària i, el més important, una diada profundament catalana sense significacions polítiques. Aquest aspecte és el que fa per a mi d'aquest dia un dia tan especial i tan participatiu, tan nostre. Es regalen llibres i roses, es passeja pels carrers, els municipis s'omplen de color, de moviment i activitats. És un dia de profunda expressió cultural i de molt sentiment, un dia molt viu i un dia per viure'l. El nostre dia també, tradicionalment, dels enamorats.
Recomanar un llibre, una lectura, d'una manera genèrica no només no és fácil sinò que també té un punt de risc i fins i tot pot resultar pretenciós. El que sí que penso que s'ha de, no només recomanar, sino impulsar, és la lectura, com una eina fonamental de formació i coneixement. A mi m'ha agradat sempre llegir i he passat, respecte estils i temàtiques de llibres, per diferents fases, totes elles enriquidores. Des de llibres de lectura fácil i ràpida, amens, de ficció, fins a llibres complexos.
El darrer llibre que he llegit, El Jinete del Silencio de Gonzalo Giner, el classificaria com de narrativa històrica, un estil que m'apassiona i que intento ja des de fa uns anys alternar amb altres lectures. Més que recomanar prefereixo citar 4 llibres que he llegit i que m'han encantat: El Puente de Alcántara de FranK Baer; El tiempo entre costuras de María Dueñas; Cabo Trafalgar, d'Arturo Pérez-Reverte; i El Club Dante de Matthew Pearl.
Feliç Diada de Sant Jordi!
