Josep Miguel Bermúdez i Jordi Salas, els autors del nou sistema Foto: UPC
Josep Miguel Bermúdez i Jordi Salas, titulats en Enginyeria Aeronàutica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la Universitat Politènica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), han patentat a Europa, als Estats Units, la Xina, i Japó un innovador sistema de producció d’energia renovable aplicat a grans embarcacions, fonamentat en un sistema mòbil sense necessitat d’instal·lar cap estructura fixa i evitant l’impacte paisatgístic. Porta per nom bound4blue, està basat en tecnologia aeronàutica i permetrà estalviar combustible a grans vaixells de càrrega, al mateix temps que es pot utilitzar per generar i emmagatzemar energia en forma d’hidrogen i oxigen. En definitiva, un nou vaixell que treballarà navegant.
Es tracta de produir energia renovable al mar, escalable i fonamentada en un sistema mòbil, sense necessitat d'infraestructures fixes a través d’una embarcació dotada d'un sistema especial de veles rígides que actuen com a element motriu. Un conjunt de turbines submergides generen energia que s’emmagatzema a bord realitzant l'electròlisi de l'aigua del mar. Tot aquest procés dóna com a resultat l’obtenció d’oxigen, per una banda, i d’hidrogen per l'altra, que es poden emmagatzemar a bord de les embarcacions de diverses maneres.
Aquesta és, de manera resumida, la innovadora proposta tecnològica de dos emprenedors catalans, graduats en la primera promoció catalana d’Enginyeria Aeronàutica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT). El sistema l’han batejat com a bound4blue, compta amb una patent nord-americana i una europea, i pot revolucionar el sector de l’energia aplicant tecnologia aeronàutica a les grans embarcacions.
L’objectiu final de la innovadora proposta és doble. Per un costat reduir el consum de combustibles de grans vaixells de càrrega (com ara els petroliers) i, de l’altra, convertir les grans embarcacions en generadores d’energia verda aprofitant la força del vent al mitjà marí. És a dir, es tracta que els vaixells “treballin” mentre naveguen.
El nucli de la innovació per complir el primer objectiu està basat en unes veles rígides inspirades en les ales dels avions. Aquestes veles aprofiten tota la força del vent i la transformen en una font d’energia verda.
El disseny de les veles és d’un perfil no simètric i un gruix relatiu moderat. Bermúdez i Salas aconsegueixen en les veles una estabilitat estructural adequada i, a la vegada, un rendiment (en forma d’empremta útil) major que les veles convencionals, ja que utilitzen perfils no simètrics. D’aquesta manera els coeficients de sustentació augmenten considerablement. En aquest sentit, el plegat del sistema de veles és fonamental i una de les claus per a l’obtenció de les dues patents.
Electròlisi a tota velocitat
L’empenta de les veles instal·lades al vaixell permet a l'embarcació major velocitat i vèncer de manera més eficient la resistència hidrodinàmica de l'aigua. A més, però, els dos enginyers han pensat a aprofitar la velocitat que desenvolupa el vaixell amb les noves veles per convertir-la en energia útil, que es transforma a través d’unes turbines submergides sota el casc. Les turbines generen l’energia necessària per dur a terme l’electròlisi a l’aigua del mar separant l’hidrogen i l’oxigen, els quals s’emmagatzemen al mateix vaixell (l’hidrogen en forma de gas o d’amoníac, combinat amb el nitrogen de l’aire és un dels productes industrials més utilitzats del món). I és que les veles rígides serien capaces de proporcionar amb l’eficiència necessària tota l'empenta exigible per complir tots dos objectius.
Mercats possibles
Bermúdez i Salas porten treballant en aquest projecte des del 2006. Ara, amb les patents europea i la dels Estats Units que ja han obtingut podran avançar en la industrialització de la idea, en la qual han invertit uns 40.000 euros procedents d’amics i familiars. bound4blue busca socis del sector naval.
De moment, aquests dos enginyers pensen en vaixells de 100 metres d’eslora que podrien costar entre 30 o 40 milions d’euros. El mercat a explorar no només seria el naval sinó les grans empreses energètiques o els governs interessats en la generació d’energia verda als seus països o fins i tot en aplicacions secundàries, com en dessalinitzar l’aigua del mar per convertir-la en aigua potable apta per al consum.
