“Encara que moltes vegades s'oblidi, a la ciutat de les xemeneies també hi ha hagut pagesos. La gran tradició tèxtil i industrial de Terrassa sovint ha amagat l'activitat agrícola que s'hi ha desenvolupat de forma paral·lela. El testimoni directe d'alguns dels seus últims protagonistes ens ajudarà a valorar la seva feina alhora que serà una bona oportunitat per a manifestar-los el nostre reconeixement públic”.
Amb aquesta carta de presentació, la Fundació Terrassenca Sant Galderic, l'Arxiu Històric Comarcal i el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, han presentat aquest dimarts el treball Memòria Rural de Terrassa. Records d'un món en extinció.
Un projecte que es va endegar fa un any, coordinat per Enric Sanllehí amb la col·laboració de Lourdes Plans i Josep Lluís Lorca, amb l'objectiu de conèixer el passat i present agrícola de la ciutat de la mà dels pagesos que han treballat i treballen les terres terrassenques.
Setze hores d'entrevistes a deu agricultors que van néixer entre el 1920 i el 1950 que expliquen la història agrària de la ciutat en primera persona: què es conreava, amb quines tècniques, les millors èpoques de cultiu, les zones on s'exercia aquesta activitat (els afores de Terrassa que ara formen part de la ciutat: Can Parellada, Can Boada, Can Palet, Can Bogunyà, Vallparadís...).
Un estudi de gran valor per a historiadors, sociòlegs, antropòlegs i altres professionals, però també per a la ciutadania, que pot conèixer la història viva de la ciutat.
Molts dels pagesos entrevistats han continuat la tradició agrícola de les seves famílies, d'altres ho han deixat i d'altres ho han combinat amb altres feines, però tots han viscut a la pròpia pell el treball al camp.
El declivi de la vinya i l'olivera (tradicional a Terrassa) per donar pas al conreu de cereals per fer pinso; la sofisticació de la ramaderia; l'especialització de l'horta per a comercialitzar-la en una ciutat cada vegada més terciaritzada; la introducció de la maquinària agrícola i dels adobs i plaguicides químics...
Tot recollit en un vídeo i transcrit al paper per ser dipositat a l'Arxiu com a un nou testimoni del fons rural, composat per més un centenar de documents més.
Un tros de la història de Terrassa que probablement serà publicada en monogràfics anuals, segons ha anunciat l'Arxiu, tot i que encara s'estudia aquesta opció.
Amb aquesta carta de presentació, la Fundació Terrassenca Sant Galderic, l'Arxiu Històric Comarcal i el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, han presentat aquest dimarts el treball Memòria Rural de Terrassa. Records d'un món en extinció.
Un projecte que es va endegar fa un any, coordinat per Enric Sanllehí amb la col·laboració de Lourdes Plans i Josep Lluís Lorca, amb l'objectiu de conèixer el passat i present agrícola de la ciutat de la mà dels pagesos que han treballat i treballen les terres terrassenques.
Setze hores d'entrevistes a deu agricultors que van néixer entre el 1920 i el 1950 que expliquen la història agrària de la ciutat en primera persona: què es conreava, amb quines tècniques, les millors èpoques de cultiu, les zones on s'exercia aquesta activitat (els afores de Terrassa que ara formen part de la ciutat: Can Parellada, Can Boada, Can Palet, Can Bogunyà, Vallparadís...).
Un estudi de gran valor per a historiadors, sociòlegs, antropòlegs i altres professionals, però també per a la ciutadania, que pot conèixer la història viva de la ciutat.
Molts dels pagesos entrevistats han continuat la tradició agrícola de les seves famílies, d'altres ho han deixat i d'altres ho han combinat amb altres feines, però tots han viscut a la pròpia pell el treball al camp.
El declivi de la vinya i l'olivera (tradicional a Terrassa) per donar pas al conreu de cereals per fer pinso; la sofisticació de la ramaderia; l'especialització de l'horta per a comercialitzar-la en una ciutat cada vegada més terciaritzada; la introducció de la maquinària agrícola i dels adobs i plaguicides químics...
Tot recollit en un vídeo i transcrit al paper per ser dipositat a l'Arxiu com a un nou testimoni del fons rural, composat per més un centenar de documents més.
Un tros de la història de Terrassa que probablement serà publicada en monogràfics anuals, segons ha anunciat l'Arxiu, tot i que encara s'estudia aquesta opció.
